Tàctica o estratègia damunt la taula del bar

N’hi ha que juguen amb la tablet o amb el mòbil, a distància, contra algun amic personal que viu al carrer de baix o contra un desconegut separat a milers de quilòmetres de distància. Fins i tot hi ha que gosen enfrontar-se mentalment a un ordinador per comprobar amb desesperació que cada vegada la intel·ligència de la màquina és més invencible per als humans. Este grup de romàntics, però, preferix el tauler de tota la vida i es reunix al Bar Ribera de Tortosa per participar en tornejos silenciosos, alients al batibull de la barra, imperturbables. Curiosament, malgrat les noves tecnologies, els escacs persistixen com a joc popular apte per a tots els públics. Un joc social per excel·lència que enfronta la ment. Tàctica o estratègia, què serà millor? Ho intentem esbrinar entre el grup del Club d’Escacs Tortosa, que el dia que els visitem, estan disputant la final de partides ràpides a set bandes.

Tàctica o estratègia?, preguntem innocentment. “La táctica som combinacions de jugades a més curt termini, mentre que l’estratègia és plantejar-te què vols aconseguir a més llarg termini”, afirma Manolo Rodríguez. Ell juga des dels 10 anys a escacs i en té 62. El seu contrincant de ronda, Martí Poy, va començar als  i en té 55. A tots dos, un tiet respectiu, els va regalar el tauler de menuts. "El millor regal que ens han fet", coincidixen. En este joc no hi ha edats que valguen. “Però pensa que hi ha manuals sencers parlant d’estos dos conceptes, fins i tot hi ha un poema de Benedetti que en parla”, afirma Martí. Però a tots dos, expliquen, l’edat condiciona el joc. “Quan ets jove, el joc és més agosarat, sempre també en funció de l’estat de la persona, i a mesura que et fas gran i tens fills, el joc es torna més conservador i és més de guardar aquell peonet que abans potser haguésses sacrificat”. “També depen d’epoques, a l’època romántica, es jugaba més en plan salvatge, atacant al rei fent els sacrificis que calga”, expliquen.
 Amb el temps que fa que juguen, han comprobat com este joc evoluciona amb el temps. De fet, la irrupció de les màquines ha trasvalsat els jugadors. “Abans les màquines no podien jugar i ara ens guanyen”, lamenten amb impotència. El Deep Blue per a ells, és un malson. “Les màquines no entenen res del que fan, però calculem molt millor”, afirma Martí. Contra un ordinador o contra una persona, però, l’efecte és similar. “Jugar t’oxigena el cervell”, asseguren. Estan atrapats i de tant en tant, la vista se’ls en va cap a la partida. A les taules plenes del costat, es van dirimint els guanyadors. “Aquí ens trobem i disfrutem. El Bar Ribera ens facilita el local i quan acabem el torneig, ens oferixen un piscolabis i els trofeus”, comenten. En esta setena edició del Torneig Bar Ribera, el guanyador va ser Rafa Soriano, amb 6 punts de 7, invicte. En segon lloc va quedar el guanyador de les dos últimes edicions, Josep Garcia, amb 5 punts, i en tercera posició Vicent Ferrer, amb 5 punts. Va obtindre el trofeu per ser el primer jugador en la categoria de menys de 1950 d’ELO. El quart lloc va ser per a Jose Luis Giménez, amb 4 punts i mig, i Manolo Rodríguez, amb 4 punts, va obtindre el trofeo per ser el primer jugador en la categoria de menys de 1850 d’ELO.

“Tothom és benvingut al joc, aquí sempre hi ha molt material i tothom pot afegir-se”, afirmen. El club intenta fer extensiva la passió pels escacs a tots els que tinguen curiositat, per això oferix classes gratuïtes alguns dies a la setmana, i també col·labora amb centres d’ensenyament de la ciutat per ensenyar als alumnes.

Més informació, aquí.