28
de novembre
de
2016, 12:36
Actualitzat:
13:00h
Els territoris allunyats dels centres econòmics i de decisió, com ara de Barcelona o de València, ho tenen més complicat per a desenvolupar-se i avançar en tots els camps, però no és impossible sempre i quan treballen conjuntament, "els àmbits no centrals no ho poden fer sols, la solució passa pel treball cooperatiu", és una de les conclusions extretes de la XIII trobada d'entitats i associacions culturals de l'antiga Diòcesi de Tortosa, que es va celebrar este passat dissabte a la seu de l'Observatori de l'Ebre de Roquetes, segons ha informat l'organització en una nota de premsa.
El catedràtic d'economia i director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, ha explicat que les Terres de l'Ebre i els territoris veïns necessiten projectes en els que es treballe tots junts -ajuntaments, universitats, institucions, entitats...- no sols en l'àmbit local, sinó també en l'interegional, i ha afegit que "per això s'han de superar les dinàmiques territorials de fragmentació i de treball individual predominant des de sempre en esta zona". Duro ha posat dos exemples reeixits d'este treball cooperatiu com són la Taula del Sénia, en què interaccionen institucions a banda i banda del riu Sénia, i el Pla Estratègic territorial, en què s'han posat d'acord ajuntaments i la URV, entre altres implicats.
En una altra línia argumental, el catedràtic ha valorat que en l'àmbit cultural, en què treballen els instituts i centres d'estudi presents a la trobada, "s'ha de fer el pas de ser un actiu social a ser un actiu econòmic". Duro ha valorat que estes entitats són molt actives culturalment i socialment, i que també poden ser importants en l'àmbit econòmic, "només cal buscar la fórmula i que s'aposte per elles", ha apuntat el catedràtic.
Un altre dels ponents de la jornada, el coordinador del Projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I, Àngel Portolés, també ha incidit en la necessitat d'establir col·laboracions. En este projecte la ciutadania, les entitats i la universitat treballen conjuntament per valorar i salvaguardar el patrimoni cultural.
Finalment, el darrer dels ponents de la jornada, l'investigador de la URV, Agustí Agramunt, després de fer un repàs dels vincles sociohistòrics entre les comarques de l'antiga Diòcesi de Tortosa, ha aprofundit en la necessitat de reivindicar la relació entre este territori, "cal reflexionar en la realitat d'estos territoris de cruïlla, realitat que no té ni nom, perquè si ha sobreviscut malgrat tots els malgrat és per alguna cosa", ha apuntat.
La trobada
Esta trobada anual, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), conjuntament amb els Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i el Grup d'Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia de Roquetes, busca aprofundir en cada edició en diferents aspectes d'interès per a les entitats dels territoris que conformava l'antiga Diòcesi de Tortosa.
La jornada també s'aprofita per presentar diferents projectes liderats per centres i entitats culturals. Este dissabte s'ha conegut l'activitat de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre i la recerca que el grup Graëllsia està realitzant sobre els camins de transhumància des d'Occitània fins a l'Ebre.
En l'apartat més lúdic, s'ha pogut veure l'espectacle Riu de maig, a càrrec del guitarrista Carlos Lupprian i la veu de Pili Cugat, visitar la biblioteca de l'Observatori, i assistir al concert Ovidi Simfònic, a càrrec de la Coral Sant Jordi i de la Banda de Música de l'Agrupació Musical Senienca, concert emmarcat en el Festival Músiques en Terres de Cruïlla.
El catedràtic d'economia i director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, ha explicat que les Terres de l'Ebre i els territoris veïns necessiten projectes en els que es treballe tots junts -ajuntaments, universitats, institucions, entitats...- no sols en l'àmbit local, sinó també en l'interegional, i ha afegit que "per això s'han de superar les dinàmiques territorials de fragmentació i de treball individual predominant des de sempre en esta zona". Duro ha posat dos exemples reeixits d'este treball cooperatiu com són la Taula del Sénia, en què interaccionen institucions a banda i banda del riu Sénia, i el Pla Estratègic territorial, en què s'han posat d'acord ajuntaments i la URV, entre altres implicats.
En una altra línia argumental, el catedràtic ha valorat que en l'àmbit cultural, en què treballen els instituts i centres d'estudi presents a la trobada, "s'ha de fer el pas de ser un actiu social a ser un actiu econòmic". Duro ha valorat que estes entitats són molt actives culturalment i socialment, i que també poden ser importants en l'àmbit econòmic, "només cal buscar la fórmula i que s'aposte per elles", ha apuntat el catedràtic.
Un altre dels ponents de la jornada, el coordinador del Projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I, Àngel Portolés, també ha incidit en la necessitat d'establir col·laboracions. En este projecte la ciutadania, les entitats i la universitat treballen conjuntament per valorar i salvaguardar el patrimoni cultural.
Finalment, el darrer dels ponents de la jornada, l'investigador de la URV, Agustí Agramunt, després de fer un repàs dels vincles sociohistòrics entre les comarques de l'antiga Diòcesi de Tortosa, ha aprofundit en la necessitat de reivindicar la relació entre este territori, "cal reflexionar en la realitat d'estos territoris de cruïlla, realitat que no té ni nom, perquè si ha sobreviscut malgrat tots els malgrat és per alguna cosa", ha apuntat.
La trobada
Esta trobada anual, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), conjuntament amb els Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa i el Grup d'Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia de Roquetes, busca aprofundir en cada edició en diferents aspectes d'interès per a les entitats dels territoris que conformava l'antiga Diòcesi de Tortosa.
La jornada també s'aprofita per presentar diferents projectes liderats per centres i entitats culturals. Este dissabte s'ha conegut l'activitat de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre i la recerca que el grup Graëllsia està realitzant sobre els camins de transhumància des d'Occitània fins a l'Ebre.
En l'apartat més lúdic, s'ha pogut veure l'espectacle Riu de maig, a càrrec del guitarrista Carlos Lupprian i la veu de Pili Cugat, visitar la biblioteca de l'Observatori, i assistir al concert Ovidi Simfònic, a càrrec de la Coral Sant Jordi i de la Banda de Música de l'Agrupació Musical Senienca, concert emmarcat en el Festival Músiques en Terres de Cruïlla.