Des que van guanyar el programa La Travessa de TV3 s'han fet encara més populars a la seua terra. Senten orgull per ser d'on són perquè l'orígen els marca el caràcter xalador de què fan gala. No imposten res, tal qual són, s'expressen. Han demostrat que ser autèntic i rianxer són valors preuats que desperten simpatia. Passejar amb ells durant dos hores per Tortosa n'és la prova. Albert Tafalla i Jordi Cirera -Tafalla i Cirera, tal com els coneix Catalunya- tenen nom de còmic, perquè l'humor, com el riu, és vida.
Tafalla, la culpa de tot és teua. Com vas decidir que fos Cirera qui t'acompanyés al programa?
Havia preguntat a alguns companys si es volien presentar amb mi i no havia aconseguit "enganyar" ningú. Un dia sortint amb bici, vaig coincidir amb Cirera i justament era l'última setmana per presentar-se al càsting. Li vaig proposar presentar-nos al programa i diu: Què és això de la Travessa? Li vaig explicar, li va semblar bé i vam fer un vídeo improvisat anant amb bici i és el que vam presentar.
Però vaja, Cirera, tampoc et va costar massa decidir-te, no? Què va pesar en la decisió?
El fet que fos una gran experiència de muntanya, que te la presentés l'Albert d'aquella manera que té ell que et pot "vendre" el que vulga... amb tot, jo soc bastant ràpid a dir que sí a les coses, i si són d'aventura, més. Al final, et presentes pensant que et diran que no, però ens van avisar, vam fer un bon càsting i mira, vam guanyar el programa i tot.
De què us coneixeu?
Albert Tafalla: De la bicicleta. Fa fa anys que competíem en l'àmbit català d'endur, i també per l'afició per la muntanya. Ens anàvem trobant i a poc a poc vam agafar més relació.
Us vau prendre el programa com una aventura? Com un repte personal?
Jordi Cirera: Com una experiència de vida, d'anar a gaudir al màxim, la veritat, perquè era una cosa que ens feia gràcia conéixer. I sobretot l'objectiu era intentar arribar a les Terres de l'Ebre i gaudir al màxim de l'experiència. Al final, per xalar, sent nosaltres mateixos, anant amb la veritat per davant i sempre amb un somriure a la cara.
T: Ser autèntics, que és el que hem sigut durant tot el programa i a partir d'aquí, com vam dir, estar a les posicions de davant per arribar aquí a les Terres de l'Ebre i representar-les com toca i com vam fer.
"L'objectiu era intentar arribar a les Terres de l'Ebre i gaudir al màxim de l'experiència"
Com us vau preparar per a anar al programa?
T: Jo vaig sortir dos o tres vegades a córrer i les setmanes abans vaig dir-li a Jordi que anés també córrer. No em va fer ni cas.
C: Jo no em vaig poder preparar, tenia molt embolic a l'empresa perquè era una temporada en què ens venia molta feina. Havia de buscar monitors, formar-los, gestionar i coordinar tota esta feina que faig jo perquè la fes una altra persona.
Quina feina és?
C: Fa tres anys vaig muntar l'empresa Educaports. Ens dediquem a fer tota mena d'activitats a la muntanya, adaptades per famílies, o per a xiquets i adolescents, fem colònies d'estiu, estades per a escoles i instituts i altres activitats durant l'any. I ara també estem promocionant activitats a la neu per conéixer l'esquí a partir de professors i de classes particulars.
I tu, Albert?
Treballo en una fàbrica de Tortosa dedicada a fer eines per al pintor. Porto el sistema de qualitat i temes mediambientals.
Com va ser la trobada en Laura Escanes? Quina impressió en teniu?
C: Només arribar ja ens va donar a tots molta canya, però una vegada ja vam anar passant les proves i vam poder conéixer-la ens va sorprendre perquè és una noia molt propera, molt simpàtica, molt empàtica i ens va caure molt bé. Ara a casa encara tenim una relació molt personal i molt de tu a tu, i és una persona molt agradable.
En el primer episodi ja us vau despullar gratuïtament. No devia ser per guanyar audiència?
C: Haha, vaig pensar que no em volia banyar les sabates perquè sabia que anar amb les sabates banyades era un desastre per a tota l'etapa. Però resulta que la bossa impermeable es va obrir i ho va mullar tot, així que no va servir de gaire, però almenys vam entrar al primer llagut.
Tafalla, aquí estaves amb avantatge, per la teua experiència en el rem, on has competit fins i tot internacionalment...
T: Sí, era un altre tipus de rem, però va ser un plaer, sobretot perquè era la primera etapa de La Travessa i ja havia de remar i intentar ajudar els companys. Va ser molt top i agradable començar el primer dia així.
Fins a quin punt us va beneficiar el fet de conéixer que és l'alta competició? Va ser una de les claus per guanyar?
T: Jo crec que va ser un punt essencial perquè nosaltres mentalment teníem molta capacitat de competició. Els dos hem competit en l'àmbit nacional i jo en l'àmbit internacional, però bé, al final tenies integrat este concepte de com preparar-te per a competir, de com aguantar els nervis, de com afrontar la competició. Això ens va donar un plus.
C: La gestió emocional, personal, en l'àmbit físic i psicològic, és molt essencial. Allà estaves durant els vint dies en una situació que, si no la saps aguantar, se't posa en contra i ja no estàs gaudint de l'experiència. Haver competit en anterioritat et dóna experiència.
Sou tan xaladors en el dia a dia com us hem vist al programa?
C: Ho intentem! Som persones i, com tothom, tenim alts i baixos; no es pot estar xalant sempre a totes hores, però ho intentem.
T: Els nostres grups d'amics ja ens diuen que som els pallassets..
Vau estar vint dies convivint amb els companys, com va ser l'experiència?
Ha estat una experiència fantàstica. Tothom era molt fàcil en el tracte.
Si no haguésseu guanyat, qui hauríeu volgut que s'endugués el triomf?
C: Segurament hauríem preferit que guanyessen els mallorquins perquè vam acabar fent més bona relació.
T: Per la seua autenticitat, com han sigut ells, s'ho mereixien també.
"Si no haguessem guanyat nosaltres, els mallorquins, per la seua autenticitat, es mereixien també guanyar"
I quina parella us feia més temor?
C: El primer dia que vam arribar, vam conéixer a Ignasi i Jordi i ens vam cagar.
T: Jo sabia que si nosaltres féiem les coses bé no veia cap parella molt més forta, però s'ha de jugar, tens mil dilemes, mil coses que no pots gestionar, i qualsevol pot ser més fort.
Per quines coses em diríeu que valia la pena lluitar, a banda del premi?
T: Per arribar a les Terres de l'Ebre! De fet, ho vam comentar molt durant el programa i no ha sortit gens. El nostre objectiu número 1 no era el premi sinó arribar a les Terres de l'Ebre. Estàvem obsessionats en això, era el punt número 1.
C: A més, si ens haguessen fet fora a Girona havien de gastar més diners de quilometratge per portar-nos aquí baix, perquè els pares no ens haguessen vingut a buscar i encara ens hauríem perdut.
Com va ser el moment concret de l'arribada?
T: Molt emocionant. El moment en què començaves a conéixer l'entorn, els pobles, les ciutats, llocs on havíem estat, quan ho començaves a conéixer tot, va ser molt emotiu.
C: Sí, quan començaves a tocar el riu i les Terres de l'Ebre, començant per la Terra Alta, ja sentíem que estàvem a casa i ho gaudíem encara més
A l'hora de competir, quina és la principal virtut i quin és el principal defecte de l'altre?
T: La principal virtut de Cirera a l'hora de competir és que té molta paciència i el defecte que és una mica espitós. A vegades perds la concentració perquè es torna una mica boig, però ho compensa amb la paciència que té.
C: Jo de Tafalla destaco la resiliència, el saber aguantar tant temps sense perdre el nivell és molt difícil. Portava 15 hores, al desé dia, i estava igual. I el defecte és que a l'hora de coordinar-nos i prendre les decisions en comú, la comunicació es feia ràpida i alterada, i això endarreria les decisions i costaven una mica més, però al final eren les decisions correctes.
"Amb Cirera de vegades perds la concentració perquè es torna una mica boig, però ho compensa amb la paciència que té"
Quina és la prova que us va costar més?
C: En l'aspecte mental la que més em va costar va ser entrar a la cova i les vies ferrades, on has de tenir el cap molt centrat per no perjudicar-te i passar els ponts a més de 80 metres, era tot molt difícil.
T: Jo l'únic moment que vaig patir molt i que em vaig notar més patiment va ser al final, al moment de la barca de perxar improvisada, perquè era un material que no tocava i aquell moment va ser molt dur perquè es va fer molt llarg i no veies on havies d'arribar. I també el dia que vam fer bicicletes, plovent moltíssim durant hores... al programa no es va veure ni la meitat del que vam patir aquell dia, de l'aigua i del fred.
La clau de la victòria?
C: La constància, el cap fred que hem tingut en molts moments, ja siguen els dilemes, tindre bona actitud i la constància per poder arribar al final.
T: La constància i la capacitat d'interessar-nos per solucionar els problemes, perquè realment nosaltres quan teníem un problema ens posàvem a la feina i ho solucionàvem o si hi havia una discrepància ens ho arreglàvem. Llavors, tot això ens va ajudar a ser més ràpids.
S'ha enfortit l'amistat o a decaure?
T: S'ha enfortit, sí, sí.
C: Hi havia moments en què ens pegàvem una esbroncada, però era molt divertit perquè al minut ja ens estàvem rient de nosaltres mateixos i fent ximpleries junts.
Vau defallir en algun moment?
T: A mi al final em va vindre una baixada de sucre a la barca aquella, però defallir no, tenia clar que no defalliríem en cap moment, ni molt menys per demanar ajudar externa i encara menys per abandonar.
Havíeu de mantenir el secret de qui havia guanyat des del maig, quan va acabar el rodatge... Suposo que a casa ho diríeu...
T: Teníem un contracte de confidencialitat, però, a banda, jo crec que per a la família i per a tothom era molt més bonic veure què anava passant en directe sense saber el final perquè hagués perdut la gràcia. A tothom li ha agradat més mantenir el factor sorpresa perquè la final va ser superemocionant.
C: I en les últimes setmanes, quan s'anava costant la final i tot, jo personalment evitava relacionar-me amb la gent que m'avassallava a preguntes per què era constant i costa sempre negar-se a dir-ho.
Com rebeu la resposta de la gent, perquè en una estona que estem passejant sembleu artistes de cinema...
T: A mi em va sorprendre molt, sobretot quan vaig pujar a Banyoles fa unes setmanes, quan encara érem a quarts de final, i la gent em parava i em demanaven fotos.
C: Jo penso que a segons quines parts de Catalunya, on es veu molt TV3 o este tipus de programa, ens coneixen.
No em direu que us han demanat algun autògraf?
C: Autògraf, autògraf no, però sí que t'han reconegut, ens aturen, volem que els expliquem curiositats de La Travessa, de com hem viscut ... Si surto al carrer o de festa hi ha gent que em ve a preguntar, per la curiositat que sentim.
T: Són els nostres 10 minuts de fama i ja està, això d'aquí a dos setmanes s'acaba i no se'n recordarà ningú. Però ja està bé, que també la vida privada s'ha de conservar.
En què invertireu els 20.000 euros del premi?
C: Ho repartirem entre Hisenda, Tatalla i Cirera. El que ens quede del pastel farà cap a material de muntanya així com una bicicleta o uns esquís... algun capritx d'estos.
T : Sí, alguna cosa per guardar i sobretot per a material d'esport, que sempre en fa falta.
C: I també hauríem de convidar tots els de La Travessa a una casa, que ho vam prometre, per fer una festa.
On?
Encara ho hem de plantejar, intentarem fer-los baixar a tots a les Terres de l'Ebre per tal que coneguen el territori.