Arturo Gaya ha editat aquest 2024 Ets tan pobre que només tens diners, un disc dedicat al poeta Abu Bakr al-turtuxí, la personalitat intel·lectual musulmana més rellevant nascuda a Catalunya (Tortosa, 1059). Les seues reflexions sobre l'amor, la vida, el poder, la guerra o els diners el converteixen un referent en la filosofia i la poesia andalusina. Segons el músic i cantautor ebrenc, "reivindicar aquesta figura és contribuir en els valors de la pau, la diversitat i la concòrdia entre civilitzacions". Este divendres 8 de novembre presenta el disc a Tortosa amb dos concerts amb passi a les 19 h i a les 21 h a la Cripta de la Reparació. Una presentació a la seua ciutat que té alhora vocació de presentació de País.
Amb el darrer disc ha volgut recuperar la poesia, els textos d'Abu Bakr al-Turtuxí, creu que feia falta difondre els seus escrits i fer-li justícia? Ens era massa desconegut tot i tindre'l tant a proper en altres temps?
Diguem que sí que Abu Bakr és un personatge al qual se li ha de fer justícia. La gent de Tortosa el coneixem perquè té un carrer al barri de Ferreries, també una escultura d'Ignasi Blanch a les muralles i a la gent, en general li sona. Com sona també el jueu Menahem Ben Saruq que té una plaça. En el fons crec que Abu Bakr, però, és un gran desconegut, com diu Miquel Àngel Llorenç que ha fet el llibre on adapta gran part dels seus textos al català calia fer-li justícia a una personalitat nascuda a Tortosa molt important. L'objectiu del disc és donar a conèixer a aquesta persona, aquest pensador. El coneixem perquè l'any 1995 l'escriptor valencià Josep Piera, va traduir un dels seus poemes, Absència i és aquell poema que amb els Quicos sempre recordem que diu: "Sense parar recorre el cel amb els meus ulls, per si de cas puc veure l'estel que mires tu". Este és fins al moment l'únic poema que hi havia d'Abu-Bakr adaptat al català fins que Miquel Àngel Llorenç ha adaptat gran part dels seus poemes, gran part del llibre La llanterna dels prínceps que tal com diu la paraula ve a ser un tractat de consells als poderosos.
"Es compara Abu Bakr al-Turtuxí amb Ramon Llull"
Per què les lletres, tot i que han passat tants segles, continuen sent vigents?
El primer que sorprèn és que al segle XI-XII hi hagi una persona al qual se li considera influent, d'estudis, un home amb un cert poder, a més era religiós, musulmà. Se'l compara a un Ramon Llull a la resta de Catalunya que sent cristià intentava convertir a la gent. Ell parteix d'aquí, després va tenir certes evolucions, es fa sufista...El sorprenent del seu discurs en un temps que era més fàcil sentir tambors de guerra que músiques de pau, proclame que la guerra fa fàstic, que la guerra put. Parla de conceptes, com la necessitat d'agrair "Qui està agraït ho ha de dir", té unes frases cada vers que són importantíssimes. Quan parla dels diners diu: "És indigent tot aquell a qui Al·là només li ha donat béns mundans", o sigui és pobre aquell a qui Déu només ha donat diners, d'aquí ve la frase que dona nom al disc que en realitat és una transformació de Miquel Àngel Llorenç quan parlant va dir mon sogre ho deia això. Transmet idees com "La meua família són aquelles persones que tenen enteniment". Tenia unes idees molt avançades per a la societat en què va viure, és el que sorprèn en aquell temps de conquestes i la vigència d'este missatge.
Amor de lluny, el mar com espai de retrobament i no de guerra. Què creu que ens volia explicar el poeta, i Arturo?
Penso que una persona que canta a l'amor, a la no-guerra, a l'agraïment a frases com la meua terra, és el lloc per on passo, són idees molt avançades. El que devia ser Abu Bakr era allò que diem un savi, algú molt influent que gosava dir als governants "no vulguis prohibir allò que tu fas". Per això tenia tants seguidors. Es diu que és la personalitat musulmana més important del s.XII nascuda a Catalunya. Era musulmà, damunt era tortosí -riu- i també és un dels grans oblidats en una societat cristiana i cada vegada més centralista. M'identifico molt en aquests sentiments que el poeta va voler transmetre, la lluita per la pau, l'amor com a motor, són sentiments penso, necessaris. Ha estat un regal els textos de Miquel Àngel Llorenç, ha estat com una conjunció d'astres. A la presentació del llibre a Tortosa, em va proposar si m'apetia recitar el Amor de lluny, un poema i vaig pensar millor posar-li música. Quan vaig estar a la seua xerrada i vaig veure els seus motius m'adono que pràcticament deia el que jo estic dient que s'havia de fer justícia a un personatge així, no perquè fos d'aquí sinó pels valors que volia transmetre no caiguessen en l'oblit.
"El que devia ser Abu Bakr era allò que diem un savi, algú molt influent"
S'ha fet prou per mantenir vigent la seua figura i el llegat andalusí a les nostres terres? Som conscients de la riquesa cultural que ens ha precedit?
Crec que sí, no el suficient...Estic convençut que un poble que remou, que busca, que s'interessa pel seu patrimoni, pels seus orígens és un poble més ric i amb més identitat. Això és un fet. Crec que cada vegada més tenim més gent a la qual li interessa per, però no és mediàtic, per dir-ho d'alguna manera. Els mitjans hi fan molt. Moltes vegades parlem de com un tipus de música, amb l'interessant que és no es coneix, no s'escolta més, no té un públic més jove. Ja fem tot el possible per perquè arribe a la joventut i és cert que molts estudien música, investiguen la música no comercial, no la que li venen als mitjans que estudia Jazz, clàssica, música d'arrel, que li agrada la poesia per, però això no és el que es ven el que és es difon. La societat d'avui consumix molta televisió, moltes xarxes, molt de bombardeig d'un altre tipus de música. Hi ha un cert sentit competitiu de la música en programes del tipus Eufòria. Com si posar-te al món de la música fos optar entre l'èxit i el fracàs quan això és un ofici de fons, la música és moltes coses però busca fer una societat millor, fer-te a tu mateix millor. No ser el millor.
Mira’t a l’espill ans d’aconsellar, un savi consell que el poeta dedica als governants. Quines paraules els dedicaria Arturo Gaya per fer del món un lloc més just i amable?
El problema és que els governants d'avui, no escolten, si escoltessin crec que els podríem dir moltes coses i tot tindria una certa lògica. El problema és que hi ha un abisme brutal entre el que és la vida per a la gent del carrer i els cercles de poder. Penso que els governants no coneixen el que està passant, les necessitats de la gent. Es mouen en un altre pla. Entenc com els governants als poderosos, no a la gent que es posa en política a intentar administrar la seua ciutat, el seu poble. En este tan de bo hi hagués més gent propera a la realitat de la gent.
"El problema és que els governants d'avui, no escolten. Hi ha un abisme brutal entre el que és la vida per a la gent del carrer i els cercles de poder"
A Ascetisme sufí, Abu Bakr ens diu: "Els llibres m’han fet de company i d’esposa". Què ha significat en este cas la música per vostè que és l'art que ha cultivat?
En aquesta cançó m'identifico bastant, quan em pregunten coses sobre el meu ofici, la meua trajectòria de si t'esperaves arribar on has arribat. Sempre dic que o no m'esperava res. El meu ofici ha sigut el meu caminar i crec això és el millor que et pot passar. L'art no és una competició per veure si triomfes. La gent pinta per amor a l'art, perquè li agrada pintar o la gent escriu perquè l'apassiona escriure. Si la gent cantés, escrivís o pintés per a triomfar això seria un desastre. Per tant, m'identifico molt amb aquesta cançó, amb el que diu este poema que és íntegre per ell. En altres cançons ajunto versos diversos del poeta i en faig una cançó. Este poema té tota intenció sobre el que és la vida, la família, la companyia, els amics, la casa...
"És indigent aquell a qui Al·là li ha donat només béns mundans" és l'equivalent a 'ets tan pobre que només tens diners' dit de manera poètica? Què reivindica Abu Bakr a la cançó que dona nom al disc.
La cançó que dona nom al disc és l'única en què la lletra és meua i el que fa és com una mena de compendi de totes les idees que Abu Bakr tracta; que no pagues mai per tenir un amic, si l'agraïment no guia al teu cor, És una evocació a la frase de Miquel Àngel Llorenç que no és d'Abu Bakr que és de son sogre que he intentat connectar les idees de les altres cançons.
A quin poeta dels que encara no ha musicat li faria especial goig fer-ho?
Actualment, estic molt posat en els poetes. De la poesia com deia el Gabriel Celaya és una arma carregada de futur, és molt interessant la poesia ja que, ja que és una expressió mot lliure. Personalment des de fa molts anys tot el que he anat fent paral·lelament als Quicos, com a cantautor m'he dedicat a musicar poemes. Des d'una vegada que em van oferir a participar en el disc del centenari del Salvador Espriu que no he parat de buscar poetes que no estesin musicats. Vaig aprofundir en el món de l'Enric Casasses, ja que m'hi sentia molt identificat en la manera de dir les coses, amb un llenguatge molt actual. La poesia me la vaig trobant, penso que a la poesia l'has de trobar i mirar quina música té, em fa molt de respecte posar-hi música ja que penso que cada poema ja porta implícita la seua música. Més que posar-hi música és pensar quina música té este poema. Els poemes tenen música i és un treball de posar-t'hi molt a dins.
"Quan acabe amb el disc, buscaré alguns poemes d'autors ebrencs, no per localisme, no per que és la meua terra tot i que penso que vivim en un país molt centralista"
Després de l'Abu Bakr, m'agradaria musicar poetes actuals que no s'han musicat per continuar aquest llegat de l'Ovidi Montllor amb Estellés, de Joan Manuel Serrat cantant un Papasseït. Sempre s'ha dit que la poesia és difícil, la gent li té respecte. Diuen no n'entenc, però t'arriba, t'emociona, et ressona alguna frase que diu, llavors alguna cosa, si entens. Quan la poesia la comparteixes, la recites o algú te la canta, arriba. Com els poetes fan una faena molt bonica, m'agrada donar a conèixer poetes. Ara, estic intentant treballar en poetes actuals de les Terres de l'Ebre com Sílvia Panisello que diu les coses com a mi m'hauria agradat saber-les dir. Quan acabe amb el disc, buscaré alguns poemes d'autors ebrencs, no per localisme, no per que és la meua terra tot i que penso que vivim en un país molt centralista, però val la pena buscar que perduren estos poetes. Quan presentes un disc i ets de les Terres de l'Ebre sembla que només ho facis per a la gent d'aquí. Pregunten i a Barcelona ho faràs algun dia. Jo treballo des d'aquí per donar-ho a conèixer arreu. Presento este disc aquí però, a la vegada vull que siga una presentació de país.
Què trobarem als concerts que oferix a la Cripta de la Reparació de Tortosa. Ha escollit el lloc per alguna singularitat especial?
Buscava un lloc que fos una miqueta intimista perquè és poesia i que tingues algun element que ens portés a tot el que parla el disc. A Tortosa, tenim un llegat àrab important però arquitectònicament no s'han conservat tantes coses. La Cripta és modernista, però és com aquell modernisme de l'Escorxador que té elements mudèjars. És un espai que ens pot transportar cap a l'univers d'Abu Bakr.