En marxa una nova campanya al jaciment de l'Antic d'Amposta per conèixer millor com es defensaven

El grup de recerca de la URV treballarà en l'assentament fins al 26 de juliol

Vista aèria del jaciment de l'Antic d'Amposta.
Vista aèria del jaciment de l'Antic d'Amposta. | Cedida
Redacció
15 de juliol del 2024

El grup de recerca Gresepia, del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha començat una nova campanya arqueològica al jaciment de l'Antic d'Amposta, que durarà fins al 26 de juliol. L'objectiu principal de les excavacions és avançar en el coneixement del sistema defensiu de l'assentament i explorar nous àmbits. A més, en esta actuació també s'ha inclòs la prospecció - inspecció visual i recollida de materials en superfície- de les dues àrees, Lo Tapà i l'Oriola, "especialment interessants" en l'àmbit arqueològic de l'entorn del municipi. Esta intervenció és possible gràcies al conveni marc de col·laboració entre la URV i l'Ajuntament d'Amposta.

La campanya d'enguany, que va arrencar dilluns passat, té com a objectiu principal resseguir de forma precisa la muralla o mur defensiu documentat l'any passat a la superfície de la part central i baixa del jaciment. Esta estructura semiciclòpia recorre el flanc nord del turó i sembla, expliquen els arqueòlegs, tancar-lo completament, tot i que ara mateix només és visible de forma intermitent al llarg de 40 metres. "Continuarem amb els sondejos fets en un tram central d'esta potent estructura muraria per tal de confirmar les seues característiques detallades i la seua cronologia inicial de construcció", ha indicat el professor del Departament d'Història i Història de l'Art, Samuel Sardà.

També es continuarà treballant en el barri ibèric documentat al sector 2000 per avançar en el coneixement de la seqüència d'ocupació, concretant, si és possible, la cronologia d'edificació de les fases d'hàbitat més antigues. En concret, seguiran els treballs per rebaixar els nivells documentats a l'interior dels àmbits B0, B1 i B2, tres àmbits domèstics i de treball situats al costat oest del barri, que segons expliquen els experts, han proporcionat evidències lligades a la pesca i la metal·lúrgia del plom dels segles III-II aC.

Alhora, es duran a terme treballs de documentació gràfica i planimètrica al sector més elevat del turó (sector 1000) on, el 2021, es va documentar una singular plataforma empedrada a cel obert. En este sector, s'estan recollint dades sobre les relacions del cicle solar i lunar amb el paisatge proper, en el marc d'un estudi arqueo-astronòmic de caràcter exploratori.

A banda de les excavacions, també s'ha inclòs la prospecció de les àrees de Lo Tapà i l'Oriola. Pel que fa a Lo Tapà, prèviament s'havien recuperat materials ceràmics de la primera edat de ferro i la seua ubicació és "rellevant" perquè se situa en un punt molt pròxim a l'àrea on, l'any 1968, Francesc Esteve i el seu equip van identificar i excavar la necròpolis del bronze final -primera edat del ferro de Mas Cabiscol-Finca Jornet.

En l'actual prospecció, l'objectiu és determinar el potencial arqueològic d'ambdos zones per concretar les seves cronologies i valorar si presenten sectors susceptibles de futures intervencions. "La recuperació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat ha estat una prioritat per al nostre equip de govern. Els últims quatre anys, gràcies a la col·laboració amb la URV, hem pogut descobrir el jaciment de l'Antic i fer troballes importants per entendre la nostra història més antiga", ha destacat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.

L'àrea més propera a l'antiga desembocadura

Els treballs al jaciment de l'Antic s'emmarquen dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, Paleo-paisatge, poblament i canvi social: models d'ocupació territorial a l'antiga desembocadura de l'Ebre, que tenen la finalitat d'excavar el jaciment i avançar en el coneixement general del poblament i del paleo-paisatge protohistòric de l'àrea més propera a l'antiga desembocadura de l'Ebre.

Per això, des del GRESEPIA-URV han començat a coordinar-se amb el doctor Carles Ibàñez, del Centre en Resiliència Climàtica-Eurecat i amb investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) per tal d'aportar dades complementàries que ajuden a comprendre l'evolució històrica del delta de l'Ebre des d'una perspectiva interdisciplinària.

Samuel Sardà i Marc Prades, dirigixen la campanya, amb la participació d'altres investigadors del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA); del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV i de deu alumnes del Grau d'Història i del Grau d'Història de l'Art i Arqueologia de la mateixa universitat. Enguany també hi participaran alguns estudiants del Màster d'Arqueologia Clàssica Aplicada.

Arxivat a