El projecte educatiu de la mostra de cinema FRONT ha remogut i impactat els més de 200 estudiants que este dilluns han vist El mestre que va prometre el mar, basada en la vida d'Antoni Benaiges, de Mont-roig del Camp. Com ha explicat Roma Prost Benet, alumna de 4t d'ESO de l'Institut de Roquetes, havien entrat a la sala de cinema desmotivats i n'han sortit impactats i amb ganes de saber molt més sobre la guerra civil i les històries personals que va deixar llastrades. "Parlem poc de la guerra civil i se li hauria de donar més visibilitat", ha dit. "Et dona granes de continuar aprenent-ne", ha afegit. El documentalista Sergi Bernal ha dirigit el posterior debat a la projecció i ha remarcat la gran participació que han tingut els joves.
La Mostra de Cinema Internacional de Conflicte i Pau, FRONT, ha dut a terme, per segona edició, la iniciativa educativa que aproxima la memòria democràtica a l'alumnat dels instituts de secundària de les Terres de l'Ebre. Més de 200 estudiants dels instituts Dertosa, de Roquetes i de l'Institut Escola del Temple han omplert una de les sales de cinema de l'OCINE de Roquetes, que enguany ha sigut la seu del festival. També estava previst fer la projecció este dimarts a Gandesa, amb els instituts de la Terra Alta, l'Institut Escola de Batea i altres alumnes d'instituts de la Ribera d'Ebre, però per una vaga escolar, s'ha posposat.
Com ha destacat el codirector de FRONT, Oriol Gracià, el projecte FRONT a LES AULES haurà reunit més de 400 estudiants de secundària amb l'objectiu de "parlar de memòria històrica a través del cinema", un fil atractiu per als adolescents més acostumats a veure contingut audiovisual per les plataformes o xarxes socials que en una sala tradicional de cine. "La cooperació amb els docents, el treball previ a l'escola i la projecció amb una persona que els ho contextualitza, pot ajudar", ha remarcat Gracià.
El mestre i el mar
Els adolescents han sortit de la sala 3 de l'OCINE de Roquetes impactats després de veure la projecció de El mestre que va prometre el mar, producció catalana dirigida per Patrícia Font i basada en la vida del mestre Antoni Benaiges, de Mont-roig del Camp (Baix Camp) afusellat en un poble de Burgos on va portar les revolucionàries tesis pedagògiques de Freinet a l'inici de la guerra civil espanyola.
"M'acabo d'adonar que pot ser sí que la a guerra civil és una matèria interessant", ha dit Roma Prost en sortir del passe de la pel·lícula. "Quan ens van dir que veníem a veure una pel·lícula de la guerra civil, tots, absolutament tots, vam dir 'quin rotllo'! I he estat tota la pel·lícula enganxada, i en la llàgrima aquí -als ulls –. Ha sigut molt emotiva" , ha explicat la noia emocionada. "Hauríem de donar més visibilitat al que va passar perquè és gràcies a allò que estem aquí", ha afegit.
Inquietuds creades
La història del mestre Benaiges ha despertat un interès per aquells fets històrics i sobretot ha generat moltes preguntes que es faran a casa, sobretot als avis i besavis que ho van viure més de prop. La Cinta Hierro, de l'Institut Dertosa, ja n'havia parlat amb la besàvia i amb la pel·lícula de 'El mestre que va prometre el mar', ha pres "consciència" de fets "que van passar fa relativament poc, ni cent anys" i que entén ara que han pogut impactar a persones pròximes a ella. "No sabria com viure jo aquella situació", ha reconegut.
La majoria d'alumnes de FRONT a LES AULES són estudiants de 4t d'ESO. Els estudiants de secundària arriben al final dels estudis obligatoris passant de puntetes la història de la guerra civil espanyola, el franquisme i el postfranquisme. Fins i tot, com remarca el professor Marc March, hi ha hagut generacions senceres que no han estudiat mai uesta etapa de la història contemporània, però això des dels instituts ara s'intenta "accelerar" per poder arribar a esta part del pla docent. "Perquè és la part que poden sentir més pròxima i a la vegada conèixer de primera mà, a través d'un iaio o alguna altra persona perquè s'hi sentin connectats", ha dit March.
Carme Mejía, coordinadora del grup DEMD, també ha remarcat que el projecte educatiu de FRONT provoque que els joves porten preguntes a casa sobre la història recent i en parlen amb les seues famílies. "Això obre portes que moltes vegades han estat tancades, o silencis, que també comuniquen. Hauran de ser ells qui trenquen estos silencis, i intentarem deixar un llegat importantíssim, que és la recerca", ha apuntat Mejía. "Sinergies com la de FRONT són importants per esperonar la recerca, perquè continuen encara havent-hi moltes caixetes als calaixos de les cases", ha afegit en referència a la caixa dels escrits i fotografies del mestre Benaiges que ha inspirat la pel·lícula de Patricia Font.
Debat intens
Al final de la projecció, els estudiants han pogut escoltar i parlar amb el geògraf i documentalista Sergi Bernal, impulsor del projecte 'Desenterrant el silenci', un treball de recerca que va recuperar la memòria del mestre Antoni Benaiges, i la fossa comuna on estava des del seu assassinat, l'any 1936. Els ha mostrat els quaderns originals custodiats per la seua família i també aquella promesa trencada als seus alumnes de Burgos de conèixer el mar. Bernal ha remarcat l'oportunitat que ofereix FRONT per explicar als joves ebrencs "esta història tan llunyana en temps" i "tan pròxima" als temps actuals amb "les brigades feixistes fent trobades, manifestacions i passejades" arreu d'Espanya.
"És un animal dissecat que fa temps que s'ha començat a moure i camina en pas ferm des del moment que està a totes les institucions. Per això cal i és important FRONT a LES AULES, per explicar què va ser d'aquells homes i aquelles dones que a través de l'educació van voler fer un país de progrés, de futur i començant per l'escola", els ha comentat també als joves oients.
El documentalista s'ha mostrat sorprès per l'interès i l'allau de preguntes que li han fet els estudiants. Una noia li ha preguntat a Sergi Bernal que li diria a Antoni Benaiges si se'l trobés de cara, després que "recuperar la seua memòria haja sigut la seua petita obsessió". "Probablement li faria una abraçada i li diria gràcies. Li diria que quan va ser assassinat, plantat, enterrat i amagat en una fossa comuna, en un forat en unes muntanyes gairebé sense nom, no van enterrar un mort sinó una llavor, com s'ha pogut veure aquí a Roquetes", ha conclòs.