El clima primaveral d’este dimecres ha estat el millor còmplice d’una jornada de Sant Jordi radiant al cor de Tortosa. El cel clar i les temperatures agradables han convidat la ciutadania a sortir al carrer, i el nucli antic ha estat, un any més, l’epicentre de la festa. Carrers com Sant Blai, Cervantes i la plaça de l’Àngel han esdevingut escenaris plens de parades, roses, llibres i trobades improvisades entre lectors i escriptors del territori.
La jornada ha arrencat amb el ja habitual homenatge al poeta Gerard Vergés, que va morir precisament un 23 d’abril, ara fa onze anys. Durant l’acte d’ofrena floral a l’espai que porta el seu nom al parc Teodor Gonzàlez, l’alcalde Jordi Jordan ha anunciat la reedició de dos de les seues obres clau: El pintor tortosí Antoni Casanova i Eros i art, en col·laboració amb l’editorial Comanegra. La commemoració s’emmarca dins l’Any Vergés, que continuarà amb activitats literàries durant tot el cap de setmana.
Els carrers plens de vida
Des de bon matí, els carrers del centre s’han omplert d’alumnes en fileres, parelles passejant i grups d’amics que s’escapaven de la feina per regalar-se o regalar un llibre o una rosa. Enguany, una cinquantena de parades han transformat el centre en una festa compartida de cultura i emoció.
A l’inici del carrer Cervantes, la parada de la floristeria Jordina Bravo ha estat una de les més concorregudes. Amb 1.300 roses d’autor preparades especialment per la diada, algunes acompanyades amb un trosset de la mítica xocolata Creo, s’han convertit en un reclam dolç i visual. Paula Cid, que hi dona un cop de mà, comenta entre vendes: "Enguany hem apostat per roses més obertes, més expressives, i la gent ens diu que són precioses. A mig matí, ja no en teníem".
Una ciutat que s’escriu a cada pas
El matí ha estat marcat pel pas constant de fileres d’escolars, molts amb els ulls oberts com finestres i llibres a les mans com tresors. També hi passejaven parelles grans, grups d’amigues que feien la primera volta per “fer la ruta”, i treballadors que, amb la jaqueta penjant del braç, s’escapaven un moment per comprar una rosa, una història o un somriure. “He vingut amb la meua mare, que té 86 anys, perquè diu que des de petita sempre ha viscut aquest dia com una festa sagrada”, explica en Jordi Agramunt, veí del Rastre. "I ara som nosaltres els que l’acompanyem a ella. Ja hem comprat una rosa, i potser cau un llibre d’aquells de memòries que tant li agraden.”

- Ambient per Sant Jordi entre parades de llibres a Tortosa.
- Xavi Llambrich
Llibres que busquen casa
Les dos llibreries de la ciutat han ocupat, com és tradició, la plaça de l’Àngel amb dos grans parades plenes de novetats, clàssics, contes i descobertes inesperades. Al llarg del carrer Sant Blai, parades d’entitats i col·lectius han completat un mosaic cultural: hi havia des de llibres de segona mà fins a manualitats, dolços i productes locals.“Ha estat meravellós, perquè no només hem venut llibres, sinó que hem retrobat moltes persones que no vèiem des de feia mesos”, explica Núria Figueres, de la llibreria La 2 de Viladrich. "Hi ha una calidesa a l’ambient que no és només pel sol", afegeix.
Montse Castellà, cantautora i escriptora, signava exemplars del seu llibre Que hi brolle vida i llum: “Sant Jordi és preciós sempre, però quan tens l’oportunitat de posar una dedicatòria a un llibre teu, és com si poguesses tornar a escriure’l una mica amb cada lector.”
I, entre tot, la vida
Cisco Canalda i Maite Bonfill, parella de Deltebre, han arribat a Tortosa sense gaire plans. "Volíem només fer un tomb, però hem acabat amb dos bosses plenes. Hem comprat llibres d’espiritualitat, un sobre caminades pel territori, i una rosa amb xocolata que ens menjarem esta tarda al riu.” Somriuen. "És un dia per celebrar que estem vius i que ens podem mirar als ulls", afirmen.
I potser això és, al capdavall, Sant Jordi a Tortosa: una ciutat que es deixa mirar, que es retroba i s’abriga amb flors i històries. Una ciutat que celebra l’amor, la cultura i la memòria. Una ciutat que sap que, mentre hi haja algú disposat a regalar un llibre o a olorar una rosa, hi haurà futur.