Tortosa lidera una candidatura perquè el conjunt de fortificacions i elements del segle XIV al XIX de diverses ciutats mediterrànies es declare patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La iniciativa espanyola es posa en marxa amb l'adhesió de les ciutats de Cartagena, Palma, Maó, Es Castell i Eivissa. Les sis ciutats elaboraran un dossier específic enguany per articular la proposta conjunta i presentar-la al Consell de Patrimoni del Ministeri de Cultura. Un cop estiga acceptada, s'inclourà en la llista indicativa, on ha de figurar un any abans que s'eleve a la UNESCO. La capital ebrenca i la resta d'ajuntaments treballen per "internacionalitzar" la candidatura incloent les ciutats d'Algèria, Itàlia i Malta interessades a formar-ne part.
La candidatura, perquè les fortificacions i muralles dels segles XVI al XIX de les ciutats port mediterrànies reben la declaració de patrimoni de la humanitat, s'ha començat a treballar tan bon punt s'ha rebut l'adhesió de la darrera ciutat interessada, Palma. Les sis ciutats espanyoles, mediterrànies, liderades per Tortosa treballaran la proposta conjunta mentre aconsegueixen la implicació de ciutats mediterrànies d'Algèria, Malta i Itàlia i es generaren sinergies amb les ciutats del Carib que també treballen per fer valer el conjunt de fortificacions que són testimoni dels quatre segles d'imperi hispànic en esta part del continent americà. De fet, la iniciativa per posar en marxa la candidatura va sorgir arran d'una trobada d'experts europeus a Cuba per avaluar les obres d'enginyeria militar que es conserven a la costa del pacífic i l'Atlàntic.
Com ha explicat l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, la primera fase del projecte es treballarà els pròxims mesos. Cadascun dels ajuntaments prepararan el seu dossier específic, per detallar les fortificacions i elements patrimonials que es volen incloure. A final d'any, els alcaldes de les sis ciutats es trobaran per posar en comú la documentació tècnica i articular la proposta conjunta. El Consell de Patrimoni del Ministeri de Cultura és qui l'avaluarà i decidirà si inclou la candidatura a la llista indicativa. S'hi haurà d'estar un any abans que s'eleve a la UNESCO i es presente a la seu de París.
Paral·lelament, es treballarà amb els països mediterranis interessats per "internacionalitzar" la candidatura i tenir més possibilitats que, amb suports internacionals, es puga presentar a la UNESCO entre els anys 2026-2027. Jordan ha remarcat que si cal que la candidatura siga "transnacional perquè tinga èxit", perquè l'actual normativa fa més difícil aconseguir la declaració de manera individual.
La candidatura inclourà les fortificacions de cada ciutat i també castells i baluards i altres elements importants per reforçar-la. En el cas de Tortosa, s'inclourà en la candidatura la Catedral de Santa Maria, els Reials Col·legis, el castell de la Suda, les Avançades de Sant Joan i tot el conjunt de fortificacions Bonete, Tenasses, Orleans, del Rastre i Remolins.
Cartagena inclourà els castells de l'Atalaia, de Sant Julià, el de les Galeres i altres elements com les bateries de la bocana oriental i occidental del port. A Eivissa, que ja és patrimoni de la humanitat, es proposa tota la zona de Dalt Vila. Es Castell afegeix el Fortí de Sant Felip, Maó el fortí d'Isabel II i Palma la catedral i la ciutat fortificada, el castell de Bellver i el fortí de Sant Carles.
Com ha assenyalat Jordan, la declaració suposarà per a Tortosa "un reconeixement del seu paper històric", una injecció d'autoestima i una oportunitat per al desenvolupament cultural i socioeconòmic molt important. "És una pas per fer avançar Tortosa fent valer la seua història com una oportunitat de futur", ha defensat l'alcalde.