Tres municipis ebrencs es converteixen en escenari de la pel·lícula «Los destellos»

Les Terres de l'Ebre són l'escenari de la darrera pel.lícula de Pilar Palomero

Imatge d'una de les localitzacions de Los Destellos, entre Horta de Sant Joan i Bot.
Imatge d'una de les localitzacions de Los Destellos, entre Horta de Sant Joan i Bot. | ARXIU
02 de desembre de 2024, 13:32
Actualitzat: 03 de desembre, 10:36h

Los Destellos, la darrera pel.lícula de Pilar Palomero, guardonada amb la Medalla de Plata del Festival de Sant Sebastià per la seua millor interpretació a Patricia López Arnáiz, relata la història de dos dones, mare i filla, que es troben amb la mort d'un ser estimat, l'exparella de la primera i el pare de l'altra. Malgrat aquest primer plantejament, el llargmetratge és un gran cant a l'alegria de viure a cada instant, assumint també que tots estem predestinats a morir. 

Los Destellos ha estat filmada a tres municipis de les Terres de l'Ebre: Horta de Sant Joan, Gandesa i Tortosa. Coneguem més a fons que fer i que visitar en aquests tres indrets que gràcies a la directora aragonesa amb arrels terraltines, han esdevingut ja escenaris de pel.lícula.

Horta de Sant Joan

El poble que va enamorar a Picasso i va ser pintat per ell en la seua llarga estada convalescent al municipi. Va arribar a dir: “Tot el que sé ho he après a Horta”. Hi va anar dues vegades: el 1898, convidat pel seu amic Manuel Pallarès per refer-se d’una malaltia, i l’estiu del 1909, acompanyat de la seua parella Fernande Olivier. Avui dia, una visita al poble et permetrà conèixer els indrets on Picasso va passar els seus dies i els paisatges que van quedar retratats pels seus pinzells.

La major part de l'acció del film transcorre a Horta de Sant Joan, el poble que va fascinar al pintor malagueny més universal. Allí és on té la masia Isabel, el personatge que interpreta Patricia López Arnáiz

Este petit i bell municipi de la Terra Alta ha sabut preservar el seu encant medieval i la seua rica història. El seu barri antic, conserva l'essència del seu passat, que queda patent en la plaça porticada de l'Església, en el centre mateix del poble. I, al seu costat, l’Ajuntament de la vila, d’estil renaixentista del segle XVI, i amb una planta baixa porticada amb arcs de mig punt, planta principal amb grans finestres i segona planta amb una galeria de petits arcs de mig punt. És en la part baixa del mateix edifici on s’ubica l’Antiga Presó d’Horta de Sant Joan, que es va restaurar i on actualment es fan exposicions.

Així com la Casa Colau (dels segles XIV – XV), d’arquitectura gòtica. Es pot observar la seva teulada amb ziga-zagues i ondulacions. També a la plaça hi trobem la Casa de l’Habanero, la Casa Pepo i la Casa Pascualet, totes elles porticades i dels mateixos segles. Darrere la plaça trobem la Casa de la Comana o del Delme, edifici fortificat d’època renaixentista que servia de centre administratiu. Agafant el trencall dret pel carrer del Pintor Pablo Ruiz Picasso, arribaràs a l’Ecomuseu dels Ports.

Al carrer de Baix, tombant a la dreta pel carrer Hospital, et durà a l’antic Hospital, un edifici quadrangular, molt massís, d’estil renaixentista amb reminiscències gòtiques i avui seu del Centre Picasso d’Horta.

Sortint pel carrer de la Bassa del Mur, en una passejada de dos quarts d’hora o en un cop de cotxe de 7 minuts, trobareu el Convent de Sant Salvador d’Horta, al peu del puig de Sant Salvador. Es tracta d’un convent franciscà també conegut com el Convent de Santa Maria dels Àngels, fundat el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576. L’església s’ha conservat sencera, però el convent és en ruïnes.

Un altre emblema del poble és Lo Parot, una olivera declarada arbre monumental per la seva antiguitat bimil·lenària, situada dins de terme municipal, però fora del centre urbà.

Els carrers d'Horta de Sant Joan
Els carrers d'Horta de Sant Joan

Gandesa

La segona localització ebrenca del film de Palomero és Gandesa. Allí, els dos protagonistes caminen en un moment clau del film pels seus camps d'oliveres i vinya. Per visitar Gandesa, l'indicat és dirigir-se al barri antic per la bellesa que irradien els seus carrerons medievals i els seus nombrosos arcs. Allí es troben sumptuosos palaus com el dels barons de Purroi i la Casa de la Vila fins que la pau visual s'esfuma en veure una misteriosa presó de l'Edat Mitjana, declarada Bé d'Interès Cultural. La mateixa denominació comparteix les ruïnes de l'antic castell templer de Gandesa i l'església de l'Assumpció, destacable per la seua espectacular porta romànica. 


L'activitat agrícola que més s'ha desenvolupat en estes terres ha estat la de les vinyes, convertint-se Gandesa en un centre de referència ennoturístic. El seu museu cooperativavinícola edificat per César Martinell, deixeble de Gaudí, serveix de llar als vins amb Denominació d'Origen Terra Alta entre els quals es troba la deliciosa mistela, garnatxa i tempranillo fets al municipi.

Una altra de les raons per les quals Gandesa és coneguda és perquè va ser un dels cruents escenaris de la Batalla de l'Ebre. Per a tornar als llocs en els quals la contesa va arrasar vides i somnis, existeix una ruta: els espais de la Batalla de l'Ebre de Gandesa. Es pot recórrer en bicicleta de muntanya o fent senderisme. Per a comprendre fins a quin punt va afectar els vilatans així com per a endinsar-se en una reproducció fidel dels fets, el millor és acudir al Centre d'Estudis de la Batalla, a l'Oficina de Turisme. Entre els espais naturals ens pot sorprendre la Fontcalda, amb aigües termals i l'acostament als nostres ancestres amb el jaciment de Coll del Moro.

Així es com llueix la façana de l'Església de Gandesa després de la neteja.
Així es com llueix la façana de l'Església de Gandesa 
Tortosa

Finalment al film apareixen els carrers de Tortosa. Es veuen poc, però allí és on viu Ramón, personatge que interpreta Antonio de la Torre. La capital de la comarca del Baix Ebre és una ciutat amb una fascinant mescla de cultures. 

La seua història mil·lenària es reflecteix en els seus monuments i edificacions. El Castell de la Suda, una fortalesa àrab del segle X, s'erigeix a la part alta de la ciutat i ofereix vistes espectaculars sobre el riu Ebre. El seu centre històric, declarat conjunt artístic monumental, està ple de joies com la Catedral de Santa Maria, un majestuós edifici gòtic amb detalls barrocs que convida a un viatge per la història medieval i renaixentista de Catalunya.

Una bona forma de començar a descobrir Tortosa és passejar pel seu nucli antic: per l’acolorit i ple d’encant carrer de la Rosa, i arribar així a la plaça de la Cinta, que limita amb l’encisador portal del Romeu. Tot seguit podem fer una visita a la catedral de Santa Maria (l’accés es troba a Porta de Palau), que també compta amb l’exposició permanent, un museu per comprendre la importància històrica que ha tingut Tortosa.

Els Reials Col·legis de Tortosa.
Els Reials Col·legis de Tortosa.Òscar Lanau

El conjunt dels Reials Col·legis de Tortosa es converteix en una parada obligatòria per tots els que visiten la ciutat, ja que es converteixen en una autèntica joia monumental que roman aliena al pas del temps. El seu claustre renaixentista és una petita meravella única a tot Catalunya. Al conjunt dels Reials Col·legis també es troba l’Espai Sant Domènec, exposició permanent de la ciutat i la Festa del Renaixement, a l’església de Sant Domènec, amb l’imponent armari-arxiu de la ciutat, també del segle XVI.

Al segle X la comunitat jueva de Tortosa era ja significativa. Tortosa, durant segles, va ser una de les més importants comunitats jueves catalanes, i, durant molts anys, de les més destacades de tota la Corona. Es conserva encara una part d’aquell ambient de l’aljama, amb el seu traçat urbà i entramat de carrerons estrets i blancs, que no hauria de passar desapercebut per al visitant.

panoràmica-castell-suda.jpg
Al Castell de la Suda hi ha ubicat el Parador de Turisme de Tortosa

Per obtenir una magnífica vista de la ciutat, del massís dels Ports i de tot el territori en conjunt, una bona proposta és visitar el castell de la Suda, des d’on l’espai privilegiat regala una formidable panoràmica de l’entorn. El Castell (a una part del qual hi ha el Parador de Turisme) va ser declarat bé cultural d’interès nacional i és un potent testimoni arquitectònic de la ciutat andalusina. Compta amb l’únic cementeri àrab descobert de tot Catalunya.