A la darrera entrada del blog A voltes amb la memòria avançàvem la creació d’un nou blog per fer difusió del documental Desconnectats que estem filmant amb els companys de Filmsnòmades. Es tracta d’un projecte que es remunta al juny de 2014 quan vam començar el procés de documentació sobre els trens de l’Ebre i continua el setembre de 2014 amb les primeres filmacions a persones usuàries i coneixedors dels ferrocarrils del sud català.
 
L’arribada del tren a l’Ebre data de la dècada dels anys 1860. La línia d’Almansa, València i Tarragona (AVT) es completa el 1868 amb la construcció del pont que travessa el riu a les portes de Tortosa, fruit de la intensa incidència política per aconseguir que la ciutat tingués estació. Llavors ja es percebien els avantatges de formar part del traçat de la línia que enllaçaria el Llevant amb la frontera francesa, el que coneixem avui pel Corredor Mediterrani.
 
En un principi el documental pretenia recuperar la història de les quatre línies de ferrocarril que funcionen o han funcionat a les comarques de l’Ebre (FC Barcelona-València, FC Barcelona-Saragossa, FC de la Val de Zafán i Carrilet Tortosa-La Cava) a més dels dos ramals industrials a la Salines de la Trinitat del Delta i la Fàbrica Electroquímica de Flix. Volíem visibilitzar l’aportació del tren al nostre territori en un moment de qüestionament profund, alhora que reivindicar la funció social del ferrocarril i els reptes de la mobilitat sostenible.

 Com a usuaris del tren, els ebrencs estem carregats de paciència i de raons. Estudiants universitaris, pacients de metges, treballadors, familiars o turistes, tots som viatgers que utilitzem el transport públic per necessitat o elecció, però tots volem un servei confiable i de qualitat. Són quasi 30 anys de l’aprovació del Plan de Transporte Ferroviario (1987) en què es fixava la duplicació de la via de ferrocarril entre València i Barcelona, i que inexplicablement continua sense ser operativa entre L’Hospitalet de l’Infant i Tarragona.
 
Però el tram de via única no només perjudica a les Terres de l’Ebre, sinó a tot Catalunya i per extensió també al País Valencià. El 31% del PIB de l’Estat espanyol es genera al Llevant peninsular (Catalunya, País Valencià i Múrcia) i les infraestructures de transport per tren i carretera, el Corredor Mediterrani, no estan a l’alçada del que es necessita. No és només el nostre problema, no estem fent victimisme, és un problema de país, i qui millor ho pot explicar és un ebrenc, Germà Bel, economista especialista en inversions en infraestructures, assessor al ministeri d'Obres Públiques i Transports entre 1990-1993, i autor del llibre Espanya, capital París.
 
Contactem amb Germà Bel a finals de desembre de 2014 i filmem eltràiler del documental el març de 2015. Comença llavors la cerca de finançament. A finals de 2015 es confirma el suport de la Diputació de Tarragona. Durant el 2016 s’estan sumant ajuntaments ebrencs i aviat encetarem una campanya de micromecenatge amb un VERKAMI pel qual volem comptar amb el vostre suport.
 
És un fet que l’Estat aplica una concepció radial de les infraestructures que fa convergir sobre Madrid trens d’alta velocitat i autovies lliures de peatge per tal de potenciar la capitalitat de la ciutat. La controvertida construcció d’aquestes infraestructures a càrrec de l’erari públic contrasta amb el dèficit d’inversions al Corredor Mediterrani que provoca el col·lapse de la xarxa viària i ferroviària. Enmig de la crisi econòmica s’estan perdent oportunitats de negoci per la falta de modernització de la línia ferroviària, com ho il·lustra la pèrdua per al Port de Tarragona del contracte de l’empresa d’automòbils alemanya Daimler, fabricant dels Mercedes Benz, per la manca de connexió del port amb l’ample de via internacional.
 
A l’actualitat, amb la creixent deslocalització de les empreses, la logística i l’abaratiment dels costos de transport són essencials. El tren és el mitjà de transport del segle XXI: és eficient energèticament, redueix la sinistralitat i no necessita la despesa de manteniment que requereixen les carreteres. Tal com senyala l’enginyer Santiago Montero Homs, el tret més destacat de la locomotora de tren, un cop inventada la màquina de vapor, fou la l’escassa pèrdua d’energia per deformació entre el rail de la via i les rodes del tren. Aquesta eficiència energètica, en el context de la multiplicació del tràfic comercial i el canvi climàtic, és cabdal.
 
Desconnectats és un documental que pretén fer pedagogia de la necessitat, la utilitat i les potencialitats del tren. Alhora que recordem els trens de l’Ebre i de pas la història del ferrocarril a l’Estat espanyol, de la mà d’especialistes universitaris, abordarem els debats sobre l’actual model d’infraestructures, per plantejar el model desitjat que passa per conciliar la mobilitat sostenible amb el desplegament del Corredor Mediterrani.
 
El documental Desconnectats s'insereix dins d'un projecte transmèdia sota la fórmula d'un docuweb amb l'objectiu d'allargar la vida útil del documental i dotar-lo d'un aprofitament pedagògic als IES. Per això, hem ideat la creació d'un web interactiu on penjar el documental i on es bolcaran els continguts (entrevistes, fotografies i documents) generats durant el procés d'elaboració del documental.
 
---

Toni Royo és activista cultural, el seu últim treball és la interpretació del refugi antiaeri de Tortosa. Santi Valldepérez és soci fundador de la productora Filmsnòmades, el seu darrer projecte és Buda, l’illa del Delta.
 
Podeu seguir-nos a @Desconnectats

Podeu veure aquí el tràiler:

Desconnectats - teaser from Filmsnòmades on Vimeo.