La piriculària és una malaltia causada per un fong que pot causar grans pèrdues als conreus d'arròs i fins i tot fer arribar a perdre la collita sencera. La llista de productes fitosanitaris autoritzada per la Unió Europea per combatre-la és cada vegada més reduïda i això fa perillar el cultiu de la varietat bomba, que es produïx a la zona del Delta de l'Ebre i de Pals. "És casi una missió impossible", ha afirmat l'enginyer agrònom Marc Fontquerna, que afegix que fins i tot costa trobar llavor per sembrar este cultiu. La "solució" a este problema la pot tenir un arròs bomba editat genèticament resistent a la piriculària que ha desenvolupat Agrotecnio i la UdL i ara la UE estudia la possibilitat de poder-lo produir.
L'arròs desenvolupat a Lleida està editat genèticament, una edició que consistix a desactivar uns determinats gens propis de la planta que la piriculària necessita identificar per poder-la infectar. D'esta manera, el fong no la reconeix i no la pot envair.
La piriculària és un dels principals maldecaps per als productors d'arròs, juntament amb les males herbes i les plagues, ha afirmat Marc Fontquerna, enginyer agrònom i tècnic de l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals. I és que d'ençà de la prohibició a Europa del triciclazol, la matèria activa més eficient contra la piriculària, el cultiu de l'arròs "és casi una missió impossible". I el problema afegit, diu, és que l'arròs bomba no es produïx "enlloc més", ja que fora de l'estat espanyol es comercialitza sobretot l'arròs de gra llarg.
"És insostenible, i la solució la tenim aquí però no la volen veure", afegix el tècnic, en referència a la normativa europea que prohibix el cultiu de varietats transgèniques i modificades genèticament.
A Europa no es pot produir arròs amb gens modificats, però sí importar-lo. "Va contra tota lògica", defensa Fontquerna, que argumenta que el futur de l'agricultura passa per "millorar la genètica de les llavors", ja que així es reduirien els costos de producció "de manera brutal", així com les emissions de co2 perquè s'utilitzarien menys carburants, ja que no caldria entrar tant als arrossars a fer tractaments amb herbicides i plaguicides.
De fet, la Unió Europea estudia impulsar productes obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG), és a dir, que alteren el material genètic d'un organisme. La diferència entre una planta transgènica i una editada amb NTG és que la transgènica manté el gen modificat dins la planta, mentre que en el cas de l'editada, una vegada s'ha introduït el gen que provoca la mutació este es pot eliminar de manera que només queda la planta amb uns petits canvis al codi genètic que també podrien haver ocorregut de manera natural.
De moment, però, les plantes NTG estan subjectes a la mateixa normativa que les transgèniques perquè Europa, a diferència dels EUA o Canadà, regula el procés – quan s'introduïx el gen- en comptes del producte final -quan el gen es treu-. En este sentit, la investigadora del projecte d'arròs resistent i catedràtica de biotecnologia de la UdL, Teresa Capell, reclama la implicació política perquè la Unió Europea dixe de catalogar de transgèniques les plantes NTG i permeta que estes es puguen produir i comercialitzar.
Context legislatiu a Europa
El Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d'apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG). Amb 307 vots a favor, 263 en contra i 41 abstencions, el Parlament va adoptar la seua posició de cara a les negociacions amb els Estats membres, obrint la porta al desenvolupament de varietats vegetals millorades que resistixen al clima i a les plagues i oferixen un rendiment superior, fins i tot sense necessitat de fertilitzants o plaguicides.