REPORTATGE

Expulsats de la mar

El sector pesquer considera que les normatives els estan afonant i demana la retirada de la nova proposta europea que els limita a treballar un mes a l'any

Els pescadors rebutgen la reducció de l'activitat que proposa Europa.
Els pescadors rebutgen la reducció de l'activitat que proposa Europa. | Arxiu
Sílvia Berbís / Sílvia Altadill
10 de desembre de 2024, 19:54
Actualitzat: 19:54h

No se n'avenen de la situació. El sector pesquer, afonant-se. I ells lluitant per treballar prou dies per a que els surten els comptes. Se senten expulsats de la mar per normatives que no veuen justificades. Això sí, els mariners i els treballadors dels sector vinculats asseguren que no estan disposats a cedir més davant les restriccions que imposa Europa, perquè ja fa anys que els ports perden barques. Després de les concentracions a les Cases d'Alcanar i la Ràpita per donar suport al sector pesquer, Aguaita ha parlat amb persones de l'entorn de la pesca que exposen la seua frustració i malestar davant la possible entrada en vigor de la normativa europea. 

Ramon Garriga: “Ho fan d’allò més bé i estan patint per portar un salari a casa"

Ramon Joaquin Garriga, ha pescat durant 43 anys i ara està jubilat.
Ramon Joaquin Garriga, ha pescat durant 43 anys i ara està jubilat.

Ramon Joaquin Garriga, ha pescat durant 43 anys i ara està jubilat. “No sé d’on ha pogut sortir esta proposta, no té ni punta de llàpis ni res, és una cosa inimaginable. A veure quin treballador pot portar menjar a casa i mantener una familia treballant un mes. Anem molt malament. Si aquella gent de Brussel·les ens ha de dir què hem de fer ja podem plegar i anar tots cap a la muntanya a plegar olives”. Quan feinejava, anava a l’arrossegament, i va veure com per cada any que passava es veien obligats a comprar més maquinària i a aplicar més condicionants: xarxes de malla més petita, zones d’exclusió…”Ho fan d’allò més bé i están patint per portar un salari a casa i ara diuen 30 dies, dins del meu cap no m’entra”.

Àlex Samper, pescador: "Som sostenibles si ens deixen pescar"

Àlex Samper, pescador des dels 23 anys a la Ràpita.
Àlex Samper, pescador des dels 16 anys a la Ràpita.

El rapitenc Àlex Samper és pescador des dels setze anys. Té clar que la proposta europea “no té cap ni peus, i és impossible de complir: no hi ha cap empresa que es puga governar treballant només 28 dies l’any, no es pot admetre”, sosté. Tampoc entén una proposta que els arriba “quan estem en un punt en què agafem molt peix, i hem notat que amb els dies que ens deixen pescar som sostenibles -en el sentit que les poblacions es recuperen-“, comenta. Si els rebaixen els dies “ens quedarem sense gent i no podrem sortir a la mar, ens tocarà amarrar les barques”. Davant la incomprensió per la situació assegura que “hi ha d’haver algun interès al darrera de les lleis que nosaltres desconeixem”.

Josefa Cartes, expeixatera: “Estan afonant els mariners”

Josefa Cartes, ex peixatera.

Josefa Cartes, ex peixatera.

Josefa Cartes, nascuda a la Ràpita, ha exercit de peixatera durant vint-i-sis anys. "Ningú ens ha regalat res, la mar és molt pesada, molt dolenta”, remarca. Josefa considera una vergonya el que està passant: “Al mandatari que ha fet la proposta li diría que el pose ell la mateixa condició, que treballe 28 dies a veure si pot sobreviure”. Li demana al comissari europeu “que tinga una mica de cervell per entendre-ho”. També aporta una reflexió: “Hi ha molts pescadors que han hagut de treure crèdits per comprar una barca o per arreglar una avaria, i ara, ningú es preocupa d’ajudar-los, només d’augmentar-se la propia paga”. “Els mariners estan a les últimes, els estan afonant”, sosté.

Maria Cinta Tules, filla de pescador: “Ara ja s’han passat de rosca”

Maria Cinta Tules, filla de mariners del barri del Serrallo de Tarragona.

Maria Cinta Tules, filla de mariners del barri del Serrallo de Tarragona.

Maria Cinta Tules és nascuda al barri del Serrallo, a Tarragona, però fa tres anys viu a la Ràpita. Filla de mariners, la pesca va marcar la seua infantesa: “El pare tenia dos barquetes i quan sortia d’escola anava a la barca. Aleshores feien el suquet i és una vergonya que ja no poden ni quedar-se quatre peixos per fer-lo i que s’hagin de veure d’esta manera”, lamenta. Per això considera que amb la nova proposta, la Comissió Europea “ara s’ha passat de rosca”. “Abans la gent del mar anava malament, i ara encara més, perquè les barques son més grans i els costos també, no es pot aguantar”. “Demano si us plau que facen un esforç per treure estes lleis i dixen en pau els pobres pescadors”.

Rafel Solà: “No es pot viure així”

Rafel Solà, pescador jubilat de les Cases.
Rafel Solà, pescador jubilat de les Cases.

Al port de les Cases van arribar a haver-hi tretze barques d’arrossegament, tal com recorda Rafel Soà, pescador durant 40 anys, ara jubilat. En queden tres. “La proposta esta d’Europa és molt dolenta, no es pot viure així,  perquè repercuteix negativament a la mar, als restaurants, als bar… això no es fa així d’esta manera”, lamenta. Una proposta inimaginable per a ell: “Jo vaig pescar 40 anys i això o ho es pot imaginar mai a la vida. Els nostres pescador encara estan pagant les barques per poder treballar i ara ens surten amb això”.

Mar Sancho, regidora de les Cases: “Ens nodrim de la pesca, és la nostra vida”

Mar Sancho, regidora de les Cases.
Mar Sancho, regidora de les Cases.

El petit poble de les Cases d’Alcanar perdria la seua identitat, a més de la seua economía i realitat social, amb una reducció des dies d’activitat com la que planteja la Comissió Europea. És el que defensa la regidora de les Cases, Mar Sancho: “Reduir la pesca a 28 dies és reduir la vida del nostre poble, de les famílies, dels pescadors, els remendadors i la vida activa i l’economia blava del nostre municipi”, afirma. Tal com destaca, “a les Cases ens nodrim de la pesca, és la nostra vida, tot hi gira a l’entorn, la gastronomía, el turisme, i reduir els dies de pesca a un mes és reduir a la mínima expressió el nostre poble, que viu, es nodreix i té com a signe identitari tot allò vinculat a la mar”.

I així, entre incrèduls i del tot batalladors, viuen els dies més incerts els veïns de municipis vinculats a la pesca, un ofici que els ha marcat la història i la identitat. Ningú està disposat a perdre-la, perquè els hi va el present i el futur.