Foment del Treball defensa a Europa allargar deu anys la vida de les nuclears d'Ascó i Vandellòs

Sánchez Llibre reivindica el paper de les centrals nuclears per evitar "una apagada industrial" mentre es generalitzen les renovables

  • Central nuclear de Vandellòs II. -
Publicat el 27 de novembre de 2024 a les 17:35
Actualitzat el 27 de novembre de 2024 a les 17:41

Foment del Treball ha defensat davant la Comissió Europea la necessitat d'ampliar en deu anys el cicle productiu de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellós per evitar una "apagada industrial" mentre es desenvolupen les renovables, segons el president de l'entitat, Josep Sánchez Llibre. En diverses reunions celebrades amb representants de les direccions generals d'Energia i Medi Ambient, la patronal ha reivindicat el paper de la nuclear durant els pròxims anys. Segons dades recollides per Foment, la nuclear representa un 58% de la generació d'electricitat a Catalunya, mentre que les renovables tan sols arriben al 7%. 

"Si a partir de l'any 2030 -quan es preveu la desconnexió d'Ascó I- no tenim energia nuclear, tindrem una apagada industrial que motivarà que moltes empreses hagen de deslocalitzar-se o tancar", ha advertit Sánchez Llibre en una atenció als mitjans este dimecres. "Cal tenir visió de futur, i a Espanya i concretament a Catalunya hi ha hagut una miopia energètica molt important", ha denunciat. 

Catalunya compta amb tres dels set reactors nuclears actius a l'Estat. A banda d'Ascó I, també hi ha els reactors d'Ascó II i Vandellós II, amb tancaments previstos per als anys 2032 i 2035, respectivament.

D'acord amb els objectius fixats per Brussel·les, la quota d'energia renovables en el consum total d'energia dins la Unió Europea ha d'arribar almenys al 42,5% l'any 2030 per, de cara al 2050, assolir la neutralitat climàtica. Amb esta meta establerta, Foment del Treball ha manifestat la seua "inquietud" per la "manca de solucions" a l'hora d'impulsar les renovables a Catalunya. Al conjunt de l'Estat, el mix d'energies renovables representa més del 50%, lluny del 7% a Catalunya.

Sánchez Llibre ha reiterat que traslladarà esta "gran preocupació" de la forma més insistent possible tant al govern espanyol com a la Generalitat perquè es puguen prendre iniciatives "rellevants" a principis del 2025. L'objectiu darrere este calendari és evitar el tancament de les centrals nuclears a Catalunya a partir de l'any 2026, que és quan s'haurien de començar a desmantellar, indiquen des de l'entitat.

Si bé des de Foment reconeixen que esta "no és una decisió fàcil", assenyalen que les característiques del país fan necessari prendre mesures d'este  tipus. "No tenim un altre remei per plantejar una transició energètica sostenible; si no tenim energies renovables, hem de substituir-les per energia nuclear", ha sentenciat Sánchez Llibre.

Teresa Ribera a la Comissió

Aprofitant que el nou executiu comunitari liderat per Ursula Von der Leyen ha obtingut este dimecres el vistiplau per part del Parlament Europeu, Sánchez Llibre també ha estat preguntat per la figura de la ja exvicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, qui ocuparà una vicepresidència executiva a la Comissió Europea i s'encarregarà de les carteres de Competència i de Transició Neta.

Pel president de la patronal, la dirigent socialista "canviarà substancialment" el seu discurs respecte a l'energia nuclear amb el nou càrrec. "Ja ho vam veure en l'audiència que es va plantejar fa uns dies; [...] pensem que no serà un obstacle perquè a Catalunya puga haver-hi esta substitució de la manca d'energies renovables per l'ampliació de la vida útil de les centrals nuclears", ha apuntat.

De fet, les institucions europees van aprovar fa dos anys la proposta de la Comissió Europea que classificava el gas i l'energia nuclear com a verda, facilitant l'arribada d'inversions per contribuir a la transició ecològica.

Altres reunions

A banda de reunir-se amb representants de la Comissió Europea, la delegació de Foment del Treball desplaçada a Brussel·les s'ha trobat amb la nova delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs, i amb el representant permanent d'Espanya davant la Unió Europea, Marcos Alonso.