Els Fons Nuclears finançaran més de 400 actuacions dels Ajuntaments, que generaran més de 200 llocs de treball

El Govern pagarà este mes de novembre els 71 milions d’euros pendents de l’any 2023

El secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró.
El secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró. | ACN (Mar Rovira)
Redacció
12 de novembre de 2024, 17:06
Actualitzat: 17:09h

El Fons de Transició Nuclear finançarà 433 actuacions dels ajuntaments de les àrees nuclears, que generaran més de 200 llocs de treball i permetran crear 91 noves activitats empresarials. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, ho ha anunciat este dimarts després de la reunió de l'òrgan de govern del fons celebrada a Reus. Baró també ha afirmat que este mes de novembre es pagaran els 53 milions d’euros pendents de la segona bestreta dels fons de 2023, que es van consignar en un total de 83 milions. De cara el 2025, el Govern no descartar repartir una xifra similar, d’uns 80 milions. A banda, l’executiu confia que el reglament dels fons nuclears estiga enllestit a finals d’any o bé a principis del vinent.

El secretari d’Empresa i Competitivitat ha explicat que de les 433 actuacions previstes pels 96 ajuntaments de les àrees nuclears d'Ascó i Vandellòs, 415 estaran relacionades amb accions de transició energètica. També s’elaboraran 25 estudis a diferents municipis "per veure les seves potencialitats pel que fa a la millora dels nivells de promoció econòmica o turística", entre d'altres, com ha puntualitzat Baró.

En la setena reunió de l'òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear, la segona del nou Govern del PSC, també s'ha analitzat el procediment de distribució dels recursos de 2023, dels quals queden prop de 54 milions d’euros per repartir en el procediment extraordinari en el qual els beneficiaris són majoritàriament els ajuntaments. Baró ha assegurat que aquest mes de novembre es pagarà la segona bestreta pendent dels 83 milions d’euros dels Fons de l'any passat. Al juliol es va demanar que es justifiquessen les propostes a finançar per part dels ajuntaments.

Amb la primera bestreta es van pagar 174.400 euros a cada ajuntament de la zona Penta I (a un radi de 10 quilòmetres de les centrals), un total d'1.744.000 euros a deu municipis. També es van repartir 14.995.000 euros a la resta de municipis del Penta II que tenen menys de 12.000 habitants. Juntament a esta primera bestreta de 16.739.000 euros, el Govern també va destinar 13,25 milions d'euros dels Fons de 2023, a projectes d'alt d'impacte per finançar propostes empresarials - 9,9 milions d’euros a la zona Penta I i 3,35 milions a la zona Penta II -.

Dels 54 milions d'euros restants, 6,1 s'han atorgat al COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre) i a la promoció de la Reserva de la Biosfera i la xarxa de carregadors de vehicles elèctrics. Els 48 milions restants, que són els que es pagaran aquest novembre, es repartiran amb 26.802.816 euros per a 18 municipis de la zona Penta I - 1.489.000 euros per a cada ajuntament -, i 20.102.000 euros més per als 78 municipis de la zona Penta II - 257.717 euros per consistori-.

La mateixa recaptació per a 2024

Preguntat sobre la línia d’ajuts per a enguany, el secretari d'Empresa ha apuntat que el Govern hi destinarà una quantitat similar a la de l'any 2023, i uns 80 milions d'euros, la meitat de la recaptació de l'impost nuclear pendent de liquidar. Baró ha recordat que el repartiment enguany no es concentra en "projectes municipals, com el 2023", sinó "en macroprojectes i en línies de subvenció que s'han anat articulant a través de diferents -línies d'ajuts dels - Departaments de la Generalitat".

En paral·lel, l'òrgan de govern també treballa per definir la nova línia d'ajuts "pròpia" dels Fons Nuclears impulsada pel Govern, que es destinarà a empreses ubicades en l'àrea nuclear de les Terres de l'Ebre, Ponent i el Camp de Tarragona. Esta subvenció, que es posarà en marxa el 2025, es destinarà a noves inversions que generen llocs de treball, i es basen en la digitalització, l'estalvi i transició energètica, o la reindustrialització.

Xarxa Impuls

La "gran novetat" que ha anunciat Baró per al 2025, i que s'ha aprovat en la reunió d'este dimarts a Reus, és la Xarxa d'Impuls, formada per les diferents cambres, sindicats – CCOO i UGT- i Foment del Treball. "Ens ajudaran a elaborar una nova línia de subvencions perquè les empreses puguen millorar la seva competitivitat”, ha detallat el secretari.

A més, ha explicat que han avançat en la nova convocatòria de concurrència competitiva adreçada a ens locals perquè es puguen finançar projectes alineats amb la transició nuclear i la generació d'alternatives econòmiques al territori. Estes convocatòries s'executaran durant els anys 2025 i 2026.

Reglament, aviat

A banda, el secretari d'Empresa ha afirmat que el reglament dels Fons de Transició Nuclear està pràcticament redactat i "consensuat". Baró confia que es puga  aprovar a finals d'any o principis del vinent. "El reglament és un instrument de funcionament intern que ens pot ajudar a prendre alguna mena de decisions", ha dit. I ha remarcat que hauran de treballar per "projectes molt més ambiciosos dels que estem treballant fins ara".

Objectiu dels fons

L'objectiu dels Fons Nuclears és donar resposta a l’impacte del tancament, que comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incidirà en el teixit econòmic dels municipis 96 municipis del Priorat, el Baix Camp, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, les Garrigues i el Segrià, que envolten les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Pel que fa a l’òrgan de govern del Fons està format per representants dels municipis, agents socials i el presideix la Secretaria d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.