Els GALP catalans aborden a la Ràpita reptes com el relleu generacional i com millorar la comercialització de la pesca

Els grups de la Costa Brava i la Mar de l'Ebre han gestionat 6,1 milions d'euros dels Fons Europeu de Pesca els últims cinc anys

Primera trobada del nou període dels GALP catalans, a la Ràpita.
Primera trobada del nou període dels GALP catalans, a la Ràpita. | ACN (Jordi Marsal)
Redacció
16 de setembre de 2024, 16:31

El complex relleu generacional o les estratègies de millora de la comercialització de la pesca són els principals reptes que els Grups d'Acció Local Pesquer (GALP) catalans tenen sobre la taula per als pròxims anys. Els cinc grups que actualment treballen al litoral català que en el període entre 2024 i 2028 gestionaran ajuts europeus per valor de 12,5 milions d'euros, es reunixen per primer cop este dilluns a la Ràpita per coordinar les estratègies conjuntes de treball per fer-hi front. Als grups que ja actuaven anteriorment, el de la Costa Brava i de la Mar de l'Ebre, s'han afegit en este nou cicle els de la Costa Brava Sud i Maresme, Costa Central i Costa Daurada.

El debat de la jornada d'este dilluns a la Confraria de Pescadors de la Ràpita ha de servir, segons el gerent del GALP de la Mar de l'Ebre, Joan Alginet, per bastir projectes propis conjunts de cooperació que permeten treballar en la línia de garantir el relleu generacional del sector. "És un repte que volem analitzar de quina forma podem fer un projecte de país per ajudar i complementar les accions del Govern", apunta.

També aspectes com la comercialització de la tonyina per part dels pescadors artesanals o la promoció dels productes pesquers. "Fem un balanç dels projectes que ja estem fent i dels que haurem de fer el nou període. Ho fem amb tres potes: grups d'acció local, administració i el sector pesquer a través de la Federació Catalana de Confraries", ha detallat.

Durant el període anterior, els grups de la Costa Brava i la Mar de l'Ebre van impulsar unes 300 actuacions i van gestionar 6,1 milions d'euros de subvencions dels Fons Europeu de Pesca, generant inversions per valor de 9,1 milions. Ara, amb la incorporació dels tres nous grups que abasten tot el litoral català, el Govern preveu destinar 12,5 milions d'euros en total al llarg dels pròxims quatre anys: 2,9 a la Costa Brava, 3,27 a la Mar de l'Ebre, 2,2 a la Costa Brava Sud i Maresme, 2,18 a la Costa Central i 1,96 a la Costa Daurada.

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, ha remarcat que la importància del treball d'estos grups i el fet que la d'este dilluns és la primera reunió conjunta de les que, a partir d'ara, es programaran. "És una eina que ens posa la Unió Europea a l'abast per dinamitzar el territori. És molt important", ha apuntat.

Abat també ha recordat que el GALP de la Mar de l'Ebre va ser el primer de Catalunya. "Ha estat l'exemple a seguir per tots. Quan el vaig veure vaig veure una oportunitat per a la resta de territori català", ha reblat.

En la mateixa línia, el nou director general de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d'Agricultura, l'ampostí Antoni Espanya, ha subratllat la tasca de "suport indirecte al sector" per part d'estos grups, especialment, a l'hora d'apropar-se a les empreses vinculades al sector pesquer. Confia que els 12,5 milions d'euros de subvenció que gestionen puguen acabar duplicant-se quan es traslladen a inversions. "És una línia que s'ha de mantenir i potenciar de cara el futur", ha resumit.

Esforç de l'arrossegament

Paral·lelament, Espanya, que este dilluns ha participat en el seu primer acte públic des que va prendre possessió del càrrec, ha anunciat la seua voluntat de defensar el sector pesquer, i en particular, l'arrossegament, davant les demandes de reducció dels dies de pesca que arriben des de Brussel·les. "En els últims 20 o 25 anys el sector ha fet un esforç molt important i ja no pot minvar més pel que fa a efectius i embarcacions", ha refermat.

També s'ha proposat aconseguir l'adaptació de les motoritzacions de les embarcacions de pesca davant les reclamacions comunitàries que "topen amb la realitat del sector" així com la necessitat de seguir avançant en l'eliminació de plàstics dins del sector extractiu i de comercialització, els ajuts a la marineria o les captures accidentals de tonyina.

"Tinc una sèrie de reptes que m'ha encarregat el conseller amb diàleg amb el sector, amb proximitat i amb interlocució amb Madrid, on ara tenim sintonia política evident i intentarem aprofitar", ha indicat. Espanya ha anunciat que viatjarà a Brussel·les divendres vinent per començar a abordar estos assumptes.