Cultivar varietats d’arròs que resistisquen l’augment de la salinitat del sòl relacionat amb la manca d’aigua. O fertilitzar els conreus de manera més sostenible, utilitzant imatges de satèl·lit per detectar les necessitats nutricionals de cada camp. Són alguns dels reptes més candents dels arrossaires, relacionats amb l’actual context de canvi climàtic, que este dijous s’han posat sobre la taula en la 28a Jornada de Camp de l’Arròs de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Celebrada a l’IRTA Amposta, la jornada ha acollit tres centenars de persones de totes les zones arrosseres de Catalunya i també de la resta de l’Estat, com València, Aragó, Navarra, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Es tracta de productors, tècnics, representants de cooperatives i de comunitats de regants, així com professionals de centres de recerca, de sindicats, d’universitats i també d’empreses productores, tant de varietats d’arròs, com de serveis i de maquinària agrària.
La trobada ha estat clausurada pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, el qual ha destacat que “el sector agroalimentari de Catalunya és el que té la cadena de valor més arrelada al que som, al que representem i a la nostra història, capaç d'aturar el despoblament, l'envelliment i l'empobriment de les zones rurals. Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació tenim la missió de garantir una alimentació de proximitat, saludable, segura i innovadora, a través de l'IRTA, que ja ho fa d'una manera excel·lent”.
També hi han assistit el director general de l’IRTA, Josep Usall, i el director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez.
Per la seua banda, Mar Català, investigadora de l’IRTA i responsable de les activitats relacionades amb l’arròs que es desenvolupen al territori, ha remarcat el valor d’esta jornada, que té lloc biennalment: “Després de 28 edicions, continua sent l’aparador tecnològic de Catalunya i de l’Estat sobre com fer les coses en el cultiu de l’arròs i sobre cap a on hem d’anar”.
En este sentit, també ha destacat el caràcter aplicat i transversal de la recerca que duu a terme l’IRTA Amposta, “adaptant-nos a les necessitats del sector productiu, al qual transferim contínuament tota la informació que es va generant”.
Arròs més resistent a la salinitat
És el cas dels estudis i assajos per fer front a l’augment de la salinitat del sòl, conseqüència directa de la sequera. “A Catalunya cultivem l’arròs en terrenys molt salins, i l’única manera de produir aliments en estos tipus de sòls és poder rentar les sals. Per a això ens cal aigua, i que siga de qualitat. En l’actual context de canvi climàtic, estem treballant amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries per desenvolupar varietats d’arròs més tolerants a la salinitat”, ha detallat Català.
Una fertilització més sostenible
Durant la jornada també s’han presentat les últimes novetats del projecte Rice FertiSAT, fet des de l’IRTA per encàrrec de l’Associació de Productors Agraris del Delta de l'Ebre (PRODELTA) davant la necessitat unànime del sector a Catalunya de ser més eficient en l’ús de nitrogen com a fertilitzant. “El nitrogen és un dels fertilitzants que més ajuda a nodrir els cultius d’arròs i garantix la seua productivitat, però una gestió incorrecta pot impactar en el medi, augmentar la sensibilitat de la planta a les malalties i disminuir la rendibilitat”, ha explicat Català.
En este context, el projecte Rice FertiSAT té com a objectiu conèixer la quantitat de nitrogen a aplicar a un camp d’arròs en funció de les necessitats que presente, fent ús de la informació gratuïta del satèl·lit europeu Sentinel 2. “És una iniciativa promoguda pels propis arrossers i que ha rebut el suport del Programa de desenvolupament rural de Catalunya”, ha ressaltat la investigadora.
Recerca multidisciplinària
La jornada també ha servit als professionals que hi han assistit per conèixer altres projectes de l’IRTA sobre la fertilització de l’arròs amb diversos tipus d’adobs. A més, s’han detallat els estudis que es duen a terme amb relació a la biodiversitat dels arrossars, alhora que s’ha presentat l’estat actual de les investigacions sobre el segrest de carboni al sòl per reduir-ne les emissions a l’aire en forma de CO2. Igualment, s’han explicat els projectes que s’estan desenvolupant per fer front a les plagues.
“Orgullosíssim que el 100% dels arrossaires d'este territori vagen a una per trobar solucions tecnològiques i que es presenten amb els grups operatius, amb línies de subvenció del Departament, per tal que el 100% dels productors vagen en la mateixa línia.”, ha conclòs el conseller Ordeig en la clausura de la trobada.