La plaga d'estornells als camps d'oliveres pròxims al massís del Port s'afegeix a la sequera i l'especulació com a factors que expliquen una nova campanya desastrosa per als productors d'oli d'oliva catalans. Unió de Pagesos ha reclamat al Departament d'Agricultura que prenga mesures urgents per frenar l'acció d'estos ocells als conreus de l'interior del Baix Ebre, on calculen que poden empassar-se al dia 40.000 quilos d'olives que el vent va fer caure al terra. Plou sobre mullat sobre el sector, segons el sindicat agrari, que preveu en l'àmbit de Catalunya una tercera collita desastrosa, ara amb pèrdues de fins el 80%. Denuncien també els moviments especulatius que han fet baixar els preus tot i l'encariment dels costos de producció.
Les 30.000 tones d'oli d'oliva que poden sortir dels camps catalans en una campanya normal es poden quedar per sota de les 8.000 tones enguany. Les previsions d'una collita escassa, per tercer any consecutiu, s'han acabat consolidant amb la situació dramàtica que viuen les oliveres de secà. A la principal zona productora de Catalunya, les Terres de l'Ebre, les xifres són aclaparadores: només un 10% al Montsià i un 15% al Baix Ebre.
D'acord amb els mateixos càlculs del sindicat, a la Terra Alta s'hauria perdut pràcticament tota, com a la zona del reg de suport de Riudecanyes. Al Camp de Tarragona també es registren xifres per sota de la mitjnana mentre que a Ponen, el secà es quedarà en un 20% i el reg de suport arribarà a la meitat. A les comarques centrals, la campanya podria arribar al 40% i entre esta xifra i el 30% al Baix Empordà.
Les pluges tardanes -quan l'oliva ja estava plenament formada a l'arbre- no han contribuït a millorar la producció, segons ha apuntat el responsable nacional del sector de l'oli del sindicat, Jordi Pascual. Per contra, els rendiments -el percentatge d'oli que respecte el pes de les olives- s'ha quedat en una minsa mitjana d'entre el 13 i al 14%, lluny del 20% que s'havia assolit en anteriors èpoques considerades normals.
La plaga d'estornells només ha acabat accentuant encara més el problema, especialment al Baix Ebre i el Montsià. Asseguren des de la Unió de Pagesos que estos ocells "arrasen" les olives, especialment les que van fer caure al terra abans de Nadal pels forts vents. El fet que, enguany, la collita haja quedat principalment concentrada a les finques de la falda del massís del Port, a l'interior del Baix Ebre i el Montsià, ha permès delimitar i, fins i tot, estimar quantitativament el dany: asseguren que poden arribar a endrapar 40.000 quilos d'olives diaris.
"Abans emigraven cap a països més càlids a passar a l'hivern. Ara es troba bé aquí, agafa les zones més càlides i se segueix reproduint aquí. Ara tenim un problema: cada cop n'hi ha més i sempre n'hi ha aquí", ha indicat Pascual. El responsable comarcal d'Unió de Pagesos al Baix Ebre, Carlos Sanz, ha explicat que ell mateix s'ha vist especialment afectat per la plaga, que se suma a la de senglar, cabirols i conills, entre d'altres. Uns danys, apunta, que han afectat principalment explotacions de professionals. "Esta plaga se'ns ha menjat entre un 20 i un 50% de les olives que ens quedaven", ha insistit.
Sanz, que assegura haver ja traslladat el problema al mateix conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, reclama al Departament diligència a l'hora d'actuar per frenar l'abast de les pèrdues. Assegura que existeixen mètodes per evitar els problemes que causen dels ocells i remarca que la caça resulta poc efectiva en este cas -una de les subespècies del qual és cinegètica però poc valorada-.
Operacions fictícies
Però els problemes dels oleïcultors catalans no acaben amb els estornells. Reconeixen que un dels factors que més perjudica la viabilitat de la seua activitat és l'especulació amb el preu de l'oli. Això explicaria, ha apuntat Pascual, ha provocat, per exemple, que després del gran increment de preus de l'any passat, que no hauria beneficiat els productors que van patir una producció també minsa o nul·la, enguany es puga comprar per menys diners.
El sindicat considera que esta desestabilització es fruit d'operacions fictícies i de la previsió de grans collites en altres parts de l'Estat. Els grans envasadors, apunta, haurien tancat contractes esperant preus normalitzats i s'haurien trobat de nou amb una baixa producció, forçant un descens del preu en origen. "Els preus de l'oli d'oliva haurien de rondar en aquest moment els vuit euros el litre en origen", apunta, tot recordant que el cost de molturar ja superar els tres euros el litre, més encara davant la baixada del rendiment.
Volen també que l'administració deixe exempt de tributar l'IRPF l'ajut de la sequera i reclamen en el cas de les Terres de l'Ebre i el nord del País Valencià, on encara una part important de la collita es recull del terra, es puguen modificar els ecoesquemes de la PAC en el sentit de canviar el període de sis mesos durant el qual cal mantenir la coberta vegetal sota les oliveres -que actualment coincideix amb la campanya en estes comarques-.