Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l’Ebre alerten que el document presentat este dimecres per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua -format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, Agrònoms i d’Economistes de Catalunya- planteja ampliar els transvasaments dels rius Ebre i Ter, i proposa el transvasament del Segre, a través de la interconnexió de les diferents conques.
En el cas de l’Ebre, es recupera la idea de transvasar aigua a Barcelona a partir de la interconnexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües TerLlobregat (ATL). En el cas del Segre, la proposta passa per connectar el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues amb l’àrea metropolitana de Barcelona. En el cas del Ter, planteja la connexió de l’actual transvasament gestionat per ATL amb la xarxa del Consorci de la Costa Brava (CCB).
Les organitzacions recorden que esta proposta ha estat rebutjada històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris, així com el conjunt d’organitzacions socials i ambientals del país.
Acord d'investidura
“L’acord d’investidura de l’actual govern de la Generalitat té com a un dels punts importants, l’oposició als transvasaments, que anomenen interconnexió de xarxes”, recorden.
L’obertura de l’acte de l'Observatori, però, va anar càrrec de Concha Zorilla, Directora General de Transició Hídrica, el que ha estat el seu primer acte institucional. Per este motiu les dos plataformes es pregunten quina és la postura oficial del Govern.
“L’ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l’Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l’estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, ja que té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català”, denuncien.
L’Observatori augmenta fins a sis les dessalinitzadores previstes, aportant al sistema un total de 360 Hm3/any provinent de la dessalinització, així com 427 Hm3/any provinents de la regeneració. A les organitzacions els sorprèn l’increment demesurat d’estes dues fonts, quan el tercer pla de gestió de l’aigua de conques internes (2022-2027) preveu un dèficit de 190 Hm3. “Este augment d’oferta d’aigua, que supera amb escreix la demanda que el document planteja per al 2050, només respon a una voluntat d’incrementar els consums futurs de l’aigua”, alerten.
A l’hora, manifesten que “l’Observatori actua com a lobby de les empreses constructores i de gestió privada de l’aigua, especialment d’AGBAR que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior explotació. Estes obres estan sobredimensionadas i valorades en 22.000 M€. El finançament d’estes obres tindrà un fort impacte en els rebuts de l’aigua de la ciutadania, i alhora suposarà una reducció de les inversions públiques en altres àmbits”.
Desequilibri territorial
Esta proposta, segons les organitzacions, agreuja el desequilibri territorial a favor del creixement insostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona a costa de l’espoli d’aigua de de les conques més empobrides demogràficament i econòmica. “En cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que aborde els consums excessius que el país té i la necessitat d’abastir cada conca amb la seua aigua”.
El document tampoc aborda el potencial de les aigües grises i pluvials, perquè no genera beneficis a les empreses subministradores. Lamenten que la sequera s’utilitze com a pretext per a construir infraestructures al servei d’un determinat model econòmic, donant l’esquena a la crisi climàtica i energètica, així com a les necessitats dels diferents territoris del país. Finalment, les organitzacions anuncien que en el marc de la Cimera Social de l’Aigua s’està treballant per teixir aliances amb tots els territoris i actors socials amb l’objectiu de reforçar una estratègia de país basada en la preservació de l’aigua com a bé comú, la conservació dels rius, aqüífers i ecosistemes, així com l’equilibri territorial. I fer front, d’esta manera, a una estratègia basada en l’interès particular.