El sector energètic de la Ribera d'Ebre impulsa la recuperació ebrenca de la crisi pandèmica

El Camp de Tarragona va liderar l’avenç del VAB el 2023 (increment del 3,2%), seguit de l’eix de Girona (3,0%), l’Àrea metropolitana de Barcelona (2,9%) i en quart lloc les Terres de l’Ebre (2,7%)

Treballadors en una indústria.
Treballadors en una indústria.
26 de setembre de 2024, 17:44

L'economia catalana recupera per fi durant el 2023 els nivells del 2019, anteriors a la crisi pandèmica, malgrat que tampoc n’hi ha per llençar les campanes al vol perquè el PIB català va moderar el seu increment fins al 2,6%. Esta és la principal dada de l'Anuari Econòmic Comarcal 2024 de BBVA que ha presentat este dijous Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'estudi, juntament amb el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester.

La inflació, els increments dels tipus d'interès i la frenada a la zona euro expliquen la moderació del creixement. El consum privat encara no ha recuperat el nivell prepandèmic, però el públic sí. La millora s'ha notat especialment en el terreny de l'ocupació, que amb 3,6 milions d'afiliats i un 7,2%.

Ara bé, la fotografia que oferix l'economia catalana no és homogènia.

De forma agregada, les comarques del Camp de Tarragona van liderar l’avenç del VAB el 2023 (increment del 3,2%), seguides de les de l’eix de Girona (3,0%), l’Àrea metropolitana de Barcelona (2,9%), les Terres de l’Ebre (2,7%), les Comarques centrals (2,6%), les del Pla de Lleida (2,1%), i finalment les de Muntanya (2,0%).

Este rànquing expressa tant les diferències en la dinàmica del 2023 com en l’estructura productiva de cada vegueria.

 

 

En el cas de les Terres de l’Ebre, el major avenç de la indústria (4,1%), per l’important augment de la branca energètica, i el prou notable increment dels serveis privats personals (2,5%) han estat els sectors més rellevants. Per contra, la construcció presenta una molt lleu davallada (-0,5%). El sector primari registra resultats força negatius de forma generalitzada, ja que a les dificultats internacionals s’hi sumen les restriccions associades a la sequera. A les Terres de l’Ebre la caiguda en el sector primari és la menor de Catalunya per vegueries però tot i això molt alta, del -15,3%.

Ara bé, si la fotografia que oferix l'economia catalana no és homogènia, la de les Terres de l’Ebre també és ben diferent per comarques. Al damunt del creixement (de fet líder per comarques a Catalunya), se situa la Ribera d’Ebre, amb un 4,6% d’evolució del VAP entre el 2022 i el 2023. En segon lloc, amb menys de la meitat, hi ha el Baix Ebre (2,1%); seguit del Montsià (1,6%) i finalment la Terra Alta amb un 1%. El factor diferencial el dona la indústria, amb un increment del 5,3% a la Ribera d’Ebre. En el cas del Baix Ebre el que estira és el sector serveis (3,6%). El Montsià té les dades més positives en serveis (2,9) i la Terra Alta també (2,6), però les 4 comarques es veuen llastrades pel sector primari, amb descensos entre el 10% de la Ribera d’Ebre i el 20% de la Terra Alta.