El CSN reconeix que la nuclear de Vandellòs II va funcionar amb dos fuites

En el 31 aniversari de l’accident en la central nuclear de Vandellós I , les conseqüències de la qual continua pagant la ciutadania –i que va poder esdevenir tota una catàstrofe–, Greenpeace ha conegut a través de l’assessoria jurídica de l’associació Societat Humana, que en la tercera declaració pericial en el procés contra la central atòmica veïna, Vandellós II, realitzada per l'exdirector de seguretat nuclear del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), es deduïx que Vandellós II va continuar en funcionament amb pel cap baix dos fuites a la barra de pressió durant 17 dies l'any 2018. No obstant això, les Especificacions Tècniques de Funcionament (ETF) indiquen que no hi pot haver cap fuita.

També, Ecologistes en Acció de Catalunya, ha demanat revisar l’acord sobre la vida activa de les centrals nuclears amb motiu d'esta tràgica commemoració.

“El Consell de Seguretat Nuclear, fa les normes, les executa i les avalua, per tant mai ningú podrà exigir veritables responsabilitats, ja que el mateix que elabora l’examen, ho fa i ho corregeix; és impossible que mai suspengui“, ha declarat Raquel Montón, responsable de la campanya nuclear de Greenpeace

L’abril de 2018, l’associació Societat Humana va interposar una denúncia pels indicis de negligència i imprudència greu davant esta fuita de la barra de pressió sense que l’operador portés la central a parada, tal com indica la normativa tècnica, tot sol·licitant diligències d’instrucció a la Fiscalia que van ser admeses a tràmit, així com a prova pericial per acreditar la realitat dels fets objecte de denúncia.

La central ha rebut la renovació de l’autorització d’explotació el 23 de juliol amb la qual superaria la seua vida de disseny, sense haver realitzat cap avaluació d’impacte ambiental de caràcter transfronterer, sense un procés de participació pública i enmig d’un procés jurídic derivat de la denúncia interposada per Societat Humana per negligència i imprudència greu.

Des del mes de febrer de l’any passat la central nuclear de Vandellòs II ha registrat 15 incidents que l’han obligat a aturar la producció en cinc ocasions, això sense considerar la parada per recàrrega que va ser molt més perllongada del que és habitual.

Respecte a l’accident de Vandellòs I

La nit del 19 d’octubre de 1989, la planta atòmica de Vandellòs I va patir un incendi provocat per una fallada mecànica en el generador que va ocasionar diverses explosions. La planta, operada en aquell moment per la companyia Hispano-Francesa d’Energia Nuclear SA (Hifrensa), la qual feia 17 anys que estava en funcionament, va haver de cessar l'activitat i el 31 de juliol de 1990 va tancar definitivament. En l’actualitat, la planta està a càrrec de l’empresa pública Enresa i es troba en el nivell 3 de desmantellament del calaix del reactor. L’última fase de tancament de la central serà executada al voltant de l’any 2028.

“Tres dècades després de l’accident, Vandellòs I continua necessitant finançament, gestió i seguretat. La realitat és que l’energia nuclear, amb accidents o sense, és imprevisible i molt cara”, ha apuntat Raquel Montón, que ha recordat que “els beneficis de les centrals nuclears se’ls emporten les empreses, però els seus errors els paga la ciutadania”.

L’any passat, amb motiu del 30è aniversari, el CSN va celebrar una jornada sobre les lliçons apreses (3), durant la qual D.Julio Pérez Sanz, Degà de l’Escala Superior del Cos Tècnic del CSN, va explicar que “gràcies a la intervenció heroica dels treballadors la situació es va poder recuperar” i que “Vandellós no va atendre els avisos del Comitè d’Empresa (cinc anys i cinc mesos abans de l’incendi), i va gastar diversos anys amb tècniques dilatòries per no dur a terme les 5 modificacions implantades a la central de referència, ni el sol·licitat pel CSN”, que “el CSN va permetre aquestes dilacions i no va prendre cartes en l’assumpte”.

Ecologistes en Acció reclama revisar l’acord sobre la vida activa de les centrals nuclears

Ecologistes en Acció, amb motiu d’aquest 31è aniversari, demana revisar l’acord entre el Govern espanyol i les companyies que conformen el lobby nuclear, que preveu el tancament definitiu de les plantes nuclears de l’Estat l’any 2035.

El motiu principal d’esta demanda rau en la preservació de la salut i la seguretat de la ciutadania, que es veu amenaçada per unes instal·lacions envellides i amb constants incidències –que reflectixen el desgast del seu funcionament.

Un altre motiu és l’econòmic. S'ha insistit en la necessitat de no renovar les autoritzacions de funcionament, la qual cosa no ha estat tinguda en compte per part de l’actual govern. La raó de la insistència dels ecologistes és perquè entenen que les empreses elèctriques han de fer unes inversions molt importants per a adaptar-se a les noves normes post-accident de Fukushima que dubten que puguen assumir, la qual cosa pot acabar en un funcionament irregular d’estes plantes atòmiques amb la permissivitat del CSN o havent de pagar la ciutadania el “lucre cessant” de la seua activitat perquè s’hagen de veure obligats a tancar tenint encara el permís de funcionament vigent.

Finalment, esta darrera setmana membres de l'organització han tingut una reunió amb ENRESA –l’empresa encarregada de gestionar els residus radioactius procedents de les centrals nuclears de l’Estat espanyol–, que en l’esborrany del setè Pla de residus, insistixen a tenir un ATC (magatzem de residus temporal centralitzat) abans de l’any 2028 i un  AGP (geològic en profunditat) al 2073.

Havent descartat l’emplaçament de Villar de Cañas, s’obrirà un nou front en la lluita antinuclear siga on siga que es vulguen instal·lar estos "cementiris" de residus. Per això, per a Ecologistes en Acció és més necessari que mai aturar la producció d’energia nuclear per a parar la producció d’uns residus que encara no tenen solucionat el tema de la seua ubicació final. Els 3.328 milions d’euros que ENRESA té previst destinar a l'AGP són del tot insuficients per a un emplaçament d’estes característiques, amb la qual cosa l’ATC encara que siga per una qüestió econòmica pot allargar molt més dels 60 anys previstos la seua activitat.

Per a Ecologistes en Acció la possibilitat d’un altre accident com el que es va produir a Vandellòs I és altament probable i per això considerem urgent l’aturada de les plantes atòmiques.