Jordi Cuixart és el líder empresonat que amb l’actitud persistent, serena i responsable sembla ser el màxim representant de la resistència pacífica de l’independentisme. En l’entrevista publicada al Periódico exposa coses que ens han de fer pensar als catalans i sobretot als espanyols, si realment aquests desitgen trobar vies de solució malgrat que no les vulguin entendre sobre el tema català. I conclou que únicament dialogant, incloent el PSC i Comuns a les converses, podem arribar a trobar els camins de concòrdia quan existeix una reclamació col·lectiva del 80% del poble en aquest sentit.

Referent al judici del procés, està convençut que les penes seran d’anys de presó però acceptarà el càstig que no significa acceptar la legitimitat del judici. L’absolució és l’única via possible perquè és innocent i el presumible indult, tan criticat per la dreta tripartita, mai seria raonable. I afirma, també, que Pedro Sánchez fent un ús interessat de Catalunya nega l’acord amb Pablo Iglesias, quan la discòrdia arriba pels seus criteris diferents respecte a nosaltres.

L’Ibex 35, “l’establishment”, la Corona i la dreta en general no accepta que es constitueixi un govern entre PSOE i Podemos. Sánchez, està enormement pressionat; li resulta ben difícil formar govern i posa moltes traves per ser investit, on també “los nacionalistas” -que diuen ells- haurien de donar-los suport o abstenir-se. Quan escolten a Cuixart dir “ho tornarem a fer”, s’enrabien i els tremolen les cames als que desitgen que tot continuï igual com sempre per continuar guanyant diners a palades i que des del darrera, amb governs de dreta o d’esquerra -tant se’ls dóna- puguin manar i dirigir com ho han vingut fent durant segles i repartir cadires a les portes giratòries.

Demanen una entesa amb Cs perquè foren ells qui interessadament els van finançar i pensaven poder-los fer ballar segons la seva voluntat. També els jutges suprems estant inquiets per les maniobres que han maquinat per poder sentenciar els processats de les culpes que desitgen imposar. I principalment als Jordis que el més greu delicte fou haver pujat sobre el cotxe de la policia per demanar als manifestants, ja al tard, que s’havien de dissoldre i tornar a casa. Els mateixos cotxes que els periodistes que cobrien el lamentable espectable d’entrar la guàrdia civil a la Conselleria d’Economia ja se n’havien servit a primeres hores del matí. Vehicles que sembla, foren deixats expressament al carrer sense entrar-los als garatges del departament, havent “oblidat” les armes llargues a l’interior amb les portes obertes. I a sobre, un oficial de la guàrdia civil, acabà xafant amb un mall el vidre d’un dels vehicles, segons ell mateix va declarar en el judici.

Vet aquí, doncs, que Jordi Cuixart manifesta que “ho tornarem a fer”. I així, tard o d’hora, serà, si realment Espanya no vol arranjar el problema provocat per haver destruït judicialment l’Estatut aprovat democràticament. No pot ser que imposin sempre la seva voluntat per anar contra els interessos de Catalunya! Son majoria però no per això tenen dret a comportar-se com en temps de la dictadura aplicant la “seva” llei manipulada i mai acceptant el diàleg i la voluntat d’enteniment entre iguals.

Ho tornarem a fer malgrat que els polítics dels partits independentistes vagin pel seu costat, anticipant els interessos del partit per sobre dels del poble. Avui la voluntat ja està ja impregnada en el si de la gent i cada dia és més sòlida i expansiva com a conseqüència de les contínues pressions espanyoles; hi tornarem tants cops com calgui! No hi ha prous presons per tancar els que protestem, que desitgem diàleg, democràcia, tractes d’igualtat i no ser relegats a la condició de súbdits colonials.

Som els que més produïm, els que més paguem, els que més dèficit fiscal patim. No tenim raó de queixar-nos? I a sobre se’ns tracta d’insolidaris? Ells van xafar els pactes estipulats democràticament de l’Estatut i per mantenir la seva preponderància empresonen injustificadament i abusen del seu poder. Només dialogant ho podem arreglar! Així milions de catalans estem al costat de Cuixart que assumeix el càstig però no la legitimitat de la pena.