La tempesta d’aquests primers dies de setembre ha fet trontollar, novament, el Delta de l’Ebre i les Terres de l’Ebre. Les esfereïdores imatges que hem vist per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació són una mostra més que evident de les conseqüències del canvi climàtic, i ens han fet recordar el recent temporal Glòria i a les seves dramàtiques afectacions pel que fa a l’accentuació de la regressió que pateix any rere any el Delta.

Lamentablement, en qüestió de poc temps, són molts els episodis de pluges intenses que estan afectant un indret preuat i amb un valor immens. El Delta de l’Ebre, símbol de les zones humides més importants de la mediterrània, és un territori d’extrema fragilitat, per la seva pròpia idiosincràsia; però també, en gran mesura, per la manca històrica d’inversió pública per part de les administracions competents. Aquest greuge es posa en relleu, encara més, davant de les adversitats meteorològiques que hem viscut aquesta setmana.

Durant tots aquests anys, amb encara més insistència després del temporal Glòria, hem estat reivindicant la necessitat d’actuacions estructurals per preparar el nostre territori al repte que ens depara el canvi climàtic i per frenar la regressió del Delta de l’Ebre. L’erosió constant ens genera grans dosis d’impotència entre la ciutadania. Per exemple, en el cas de Deltebre, cada any i de mitjana sofrim la pèrdua de cinc metres de la línia de costa.

Davant d’aquest context extrem, malgrat les bones intencions i de les visites constants de càrrecs institucionals i polítics a les nostres terres, les respostes i solucions que obtenim per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol no es corresponen a la realitat que defensem les alcaldies i els agents socioeconòmics. Allò que de forma ordinària és fàcil per a un territori, al Delta es complica; i allò que per a qualsevol territori és complicat, al Delta és impossible.

El retard, els condicionants o els reduïts ajuts dels aiguats del 2018 o del temporal Glòria en són una mostra que se suma a l’absència d’una acció pública efectiva que posi horitzó a greuges històrics, per exemple, en l’àmbit hidràulic, per eliminar les reiterades inundacions en zones urbanes i agrícoles; o la mobilitat, els equipaments i les infraestructures bàsiques, per garantir uns mínims de qualitat de vida i progrés socioeconòmic.

En aquests moments, també cal fer esment al "Plan para la Protección del Delta del Ebro" on a Deltebre, i a l’espera del seu redactat final per part del Ministeri, vam recollir més de 8.800 al·legacions per mostrar el nostre rebuig a un document que incorpora el retrocés de la línia de costa del Delta de l’Ebre, i que afectaria greument a habitatges, activitats econòmiques i al propi sector primari.

Aquest greuge en la inversió pública suposa que mentrestant la resta de territoris de Catalunya i de l’Estat Espanyol treballen en la línia de la reactivació socioeconòmica i reclamen a les administracions superiors la necessitat de noves infraestructures i inversions per a la generació de riquesa i prosperitat, el cor del Delta de l’Ebre i la seva gent el que demanem són inversions, accions i solucions per a evitar la seva desaparició.

De solucions n’hi ha moltes, tal com es pot constatar a partir de la comparativa internacional o amb el propi Pla Delta impulsat per la Taula de Consens pel Delta. En tot cas, allò que manca a hores d’ara és la corresponsabilitat política per dur a terme aquestes actuacions de manera coordinada per garantir la supervivència del Delta de l’Ebre, i per permetre que els veïns i veïnes que vivim en aquest territori tinguem les mateixes oportunitats de futur que qualsevol altre ciutadà i ciutadana de la resta de Catalunya i de l’estat.

Aquesta situació només es podrà revertir posant el Delta veritablement a l’agenda institucional dels fets, i no tant de les bones paraules, i sobretot des de la cooperació i escoltant les veus del territori, les veus del Delta. I ara, aquestes veus, més fort que mai, clamem per un Delta que ja no pot esperar més i que vol assolir oportunitats i futur per a la seva gent, i alhora una resiliència efectiva dels seus territori davant les afectacions climatològiques.