Quan un partit com el PP ha estat el partit democràtic més corrupte d’Europa, el seu actual president, malgrat que en el moment de produir-se els fets era membre de l’executiva del partit manifesta que ell no en sap res de les corrupteles passades, quelcom estrany succeeix.

Rajoy, el seu antecessor, davant dels jutges, tampoc no se’n recordava de res quan li preguntaren sobre les seves actuacions referents al procés ni sobre el finançament irregular del seu partit. Ningú sabia que la policia patriòtica investigava els polítics catalans ja pel 2012, ni cap fiscal se’n va interessar, malgrat haver-ho publicat a primera plana un periòdic madrileny.

Aquí, quan als afectats se’ls descobreix, malversant els diners de tots els espanyols i principalment dels catalans que som els que més produïm, “tot se’n val i val a perdre”, i es desvia l’atenció de cara el costat que els convé amb la complaença d’amplis sectors de la societat dirigent que es poden catalogar com “el sistema”.

La gent corrent, -el 99% dels espanyols- la gent del carrer, que ens guanyem la vida treballant, gent senzilla que no ens donen medalles, ni ens atorguen mèrits, ens descompten l’IRPF corresponent i liquidem al final la nostra declaració de renda, no tenim res a dir, ni ens podem queixar, ni tenim dreta a manifestar-nos. Però el rei se’n pot anar d’Espanya, presumptament carregat de milions baixats del cel per “obra de l’Esperit Sant”, pot tenir fills i núvies repartides pels quatre vents, a les que també suposadament, els paga milions per mantenir el silenci, i govern, “sistema”, premsa, i partits poden fer la “vista grossa”... i que aquí no passa res.

Pot haver una policia patriòtica que pagant-la entre tots s’ocupi de vigilar el terrorisme inventat, fabricants de bombes ordides per documents falsos policials i que van tallar carreteres manifestant-se lícitament en democràcia per haver empresonat els seus líders.

Ens envien milers de policies, coneguts com a “piolins”, carreguen contra àvies, trenquen vidres, obres portes a martellades, es pixen des dels balcons als manifestants que els escridar-se’n, i entonant plegats “a por ellos”, no solament ho aplaudeixen des de les televisions espanyoles sinó que més, els condecoren i els gratifiquen...i aquí no passa res.

Al President Pujol se’l pot catalogar “d’organització criminal”, sense haver-lo jutjat i sense aplicar la presumpció d’innocència i al rei o als líders del PP, fins que no se’ls jutgin, si és que s’hi arriba, no poden ser culpables si no son acusats.

Tot és inversemblant en aquest país on no es renoven els membres del Poder Judicial per què el PP no vol, posant excuses una al darrera de l’altra per “dominar pel darrera els tribunals que els haurien de jutjar”, com se’n vanagloriaven algun dels seus dirigents per whassap.

Fernández Díaz, el que condecorava mare de deus i tenia suposadament el seu confessor d’espia, tampoc se’n recorda de res, malgrat ser ministre d’Interior i els seu subordinat, José Ramón Navarro, digui, “mi gran error fué ser leal a miserables como Jorge, Rajoy o Cospe”. Al mateix ministre que se l’enganxà dient que havien destruït la sanitat catalana; i quina responsabilitat va tenir? La gent seva i la del “sistema” i els fiscals que els calia escatir la destrucció, van fer la “vista grossa” i prou.

Espanya és així. No és que Casado demani la presumpció d’innocència fent-se ell mateix l’innocent, no! Aquí mai no passa res, si els que manen son els responsables i Rajoy, Fernández Díaz, Cospedal tampoc no sabien res del que passava, malgrat ser els presumptes inductors de la caixa B del PP, la construcció de la seu del PP, amb diners il·legals, i tants i tants casos que han embrutat aquesta Espanya incanviable que volen mantenir-la igual,sigui com sigui, per seguir-se beneficiant del “sistema”.