Opinió

Contra el terror masclista, autodefensa feminista

«PROU missatges alliçonadors sobre com hem d'actuar, què hem de fer i on podem ser i on no»

Marta Sans
23 de novembre de 2022, 16:54
Actualitzat: 17:01h
Feminicidi és l'assassinat d'una dona pel sol fet de ser dona. Enguany als PPCC: vint-i-tres (ladirecta.cat). Però el feminicidi és la culminació d'un patriarcat de base creat per i per als hòmens. Abans del feminicidi, però, què hi ha? La resposta és infinita, allò que comença en una brometa: “és que les dones condueixen fatal”, “tens la regla?”. Amb l'anul·lació com a professionals, o amb la bretxa salarial. També en un comentari tan desafortunat com el de dir-nos que la faldilla que portem és massa curta. Massa curta per a què, i per a qui? Perquè el focus no està en la nostra faldilla, precisament. O totes aquelles preguntes que ens fan des de la condescendència i els paternalismes: "De veritat viatjaràs sola?", "No et fa temor fer autostop?" I seguim.

I com responem a això? Com respon el sistema? “Protegeix-te!”, “No et poses esta faldilla, és massa curta”, “Canviat en sortir de casa”, “Riu les brometes perquè són brometes i sinó pareix que no tingues sentit de l'humor”, “Actua com un home a la feina, perquè et tinguen en compte”. “Surt al carrer acompanyada i a poder ser que no sigue de nit”, “T'acompanyo a casa?” “No vagis sola!” “No penges a l'Instagram una foto del teu cos.” "¿Cómo iba usted vestida, señorita?" PROTEGEIX-TE! Que el món no està fet per tu, dona.

Este sistema està format per invisibilitzar-nos i sotmetre'ns. I el terror és el que utilitzen per mantenir l'statu quo. Este estiu, sense anar més lluny, l’hem vist a les discoteques i sales de concerts, l'anomenada submissió química i també psicològica, perquè ha fet que moltes hagen decidit deixar la llibertat aparcada i protegir-se. És això la política del terror sexual, que els mitjans de comunicació compren i amplifiquen. És una ofensiva patriarcal que restringeix els nostres moviments i atempta contra la nostra llibertat, en l'objectiu últim de controlar els nostres cossos. I davant d'esta ofensiva masclista, este terror sexual al qual el sistema ens sotmet, l’única resposta que donem des del feminisme és l'autodefensa feminista: PROU missatges alliçonadors sobre com hem d'actuar, què hem de fer i on podem ser i on no. Estos missatges no només reprodueixen la violència sinó que són violència.  La majoria dels mitjans de comunicació, governats i comprats pel mateix sistema, formen part del conjunt social i des d'allà no només reprodueixen violència sexual sinó que són en ells mateixos violència sexual. 

El feminisme és l'eina que contextualitza la violència sexual, i li dona l'importància política que necessita. El feminisme, l'autodefensa i l'autoorganització està articulant una resposta molt contundent per canviar l'statu quo: canviar el focus del relat, que no està en nosaltres sinó en la norma que impera al sistema patriarcal. Plantem cara al terror sexual i davant del terror masclista, autodefensa feminista! Este vint-i-cinc de novembre i cada dia.

Química de professió. Vinculada a la política i a l’activisme feminista des de fa anys, ha escrit diversos articles d’opinió, i escriu prosa i poesia. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen el IV Premi popular de poesia recitada de Vinebre, el IX Lluís de Montsià de la Ràpita o el Primer Premi de poesia del Perelló. Isòsceles (Onada edicions, 2024), amb el qual ha rebut el premi narrativa breu en els Premis Terra de Fang, és la seua primera novel·la.

El més llegit