A Perpinyà hem rebut una gran lliçó. Els catalans del carrer estan enfadats amb els polítics, el propis i els aliens. La majoria dels assistents a la gran concentració convocada pel president Puigdemont es manifestaren enganyats pel referèndum de 1-O. Gairebé tots volien i desitjaven que el procés acabés en independència. S’havia guanyat un referèndum que des de Madrid l’havien declarat il·legal. Es va donar opció a votar-lo tothom, no només a una part de catalans. Aquells que no hi van anar va ser perquè no van voler. I entre els que van acudir a dipositar el vot gairebé dos milions i mig de persones, van haver sís i nos. I el sís van guanyar per golejada.

Des d’aquell moment, si els fets no avançaven com el poble desitjava pel sentit del vot emès, existia l’engany. Tanta mobilització, tantes trampes arribades de Madrid, tants “piolins” de les Espanyes atonyinant els votants, les urnes que mai arribarien, segons repetien una i altra vegada des de Madrid i, en canvi, van estar a l’hora, als col·legis. La gent es sentia emocionada...tot resultava un esdeveniment sobretot per àvies que amb cadira de rodes, malalts i impedits anaren a votar allò que des de la infància desitjaven: la independència de Catalunya.

Però l’alta magistratura havia de dir la seva. Va destruir l’Estatut legalment aprovat i havia d’empresonar aquells que feren possible el referèndum pel gran pecat d’instal·lar les urnes, fer votar voluntàriament qui així ho desitgés. Tot un despropòsit!

Tantes coses han passat des d'aquell llavors que ara parlem de “la taula del diàleg”, per retrobar la pau entre Espanya i Catalunya, quan el fons de la qüestió, o sigui el referèndum, és vol aparcar. Si avui existeix una taula de diàleg és perquè Espanya ha enganyat durant els 40 anys de la democràcia, i els anteriors, constantment Catalunya. Promeses incomplertes, unes al darrera de les altres, persecució a la nostra identitat com a poble i un afany colonitzador en tots els sentits.

De “la taula” en poden sortir acords pel desenvolupament de Catalunya com a motor econòmic de l’Estat Espanyol, des de fa dècades; infraestructures, inversions, ajudes promeses, aeroports, ports, llengua, entre altres. Sí, el diàleg és necessari però el fons no són els deutes que durant anys s’han anat aparcant pels anys posteriors i, molts, mai han arribat.

El que cal és el dret a decidir dels catalans quan els presos estiguin alliberats i quan exiliats puguin tornar a Espanya lliures d’acusacions injustificades. I també cal que els acords estiguin ratificats per un mediador. Tants enganys durant segles, quan “España es una democracia consolidada”, com afirmen, cal que sigui dirigit per un relator per acreditar que els acords puguin ser realitat de bo de bo.

I per què no el volen un relator? Perquè tornaran a enganyar i de la “taula de diàleg” en sortiran uns acords, la premsa els exposarà a les portades i la dreta espanyola, amb la seva catalanofòbia constant, ho atacarà i manifestarà als quatre vents que “Cataluña es insolidaria y quiere apoderarse de lo que les corresponde a todos”.

És la lliçó que ens han ensenyat un cop i un altre. Quan el president Rajoy va venir per aturar el procés i repartir “la lluvia de millones”, tots els periòdics a les seves portades, uns d’una forma i altres d’una altra, van atacar Catalunya. I això que tots sabien que ens enganyava i venia per acontentar i parar la trompada que li esperava i que no solament no va aturar sinó que la va eixamplar quan deia que ens donaria molt però amb el propòsit de no deixar arribar res.

Als governs d’Espanya, siguin d’extremes dretes o d’esquerres, ja els coneixem. La història es repeteix i Catalunya sempre en surt perdent. Som els cops que l’ase rep quan el carreter creu que no fa el que ell vol. Vet aquí que hem de parlar i dialogar ja que fa anys ho demanem i sempre se’ns ha negat –igual pel PP com pel PSOE- .

Hem d'asseure’ns a la taula de diàleg però mai hem d’abandonar la idea que a la curta o a la llarga hem de ser independents i hem de reclamar i, naturalment, aconseguir un referèndum i el dret a decidir. I tot emmarcat com a principi de diàleg, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.