Com sóc optimista en el futur de Catalunya algú pot creure que sóc imprudent quan afirmo des d’ara que Quim Torra serà un extraordinari MHPC. I no és cap entelèquia que Catalunya tingui el 131è president! Pocs països del món han arribat a un nombre tan elevat de presidents. Catalunya, malgrat les dictadures, els cops d’estat i els bombardejos, ha tingut tants presidents per la constància de la gent, per l’afany a la democràcia i a la llibertat.

L’any 1640, Pau Claris, ja va proclamar la república, quan Catalunya, era un estat confederat al Regne d’Aragó, i també de Castella, malgrat disposar del mateix rei els dos territoris. Va ser president de la república per pocs dies. Aviat va morir enverinat. El rei Felip IV, poc dotat per les seves deficiències intel·lectuals, i els vàlids que eren els que manaven, aviat van acabar amb el president i la república. Anys més tard, amb el Tractat dels Pirineus, van desmembrar Catalunya lliurant graciosament a la corona francesa el Rosselló, la Cerdanya, el Capcir i el Vallespí. Uns anys més tard és va signat el tractat d’Utrecht i Espanya regalava a Anglaterra, Gibraltar i Menorca, a canvi que les seves tropes deixessin de donar suport als catalans. Anècdotes per les quals sempre Espanya n’ha sortit perdent; abans regalar que pactar.

Però ara, amb el nou president Torra, serà diferent. Rajoy ha de pactar, malgrat el terrible assetjament de Cs i PSOE. D’Europa l’obliguen a parlar. Ja no poden aguantar tantes irregularitats judicials, empresonats preventius que sense judici i acusats injustament es mantenen a la presó. El món s’adona que la justícia espanyola té diferents vares de mesurar i al jutge Llarena se li ha escapat de mans quan per poder extradir als que han marxat, usa diferents arguments, en un moment i l’altre, i sempre son rebutjats. La justícia espanyola és una i dels Pirineus per amunt és una altra.

Es pensaven que Europa, per la seva fragilitat actual, sempre la tindrien al seu costat: Les vares de mesurar poc importarien només per salvar la política comunitària que ha de sotmetre’s a difícils equilibris de supervivència.

Això se’ls ha acabat! Europa no pot aguantar la repressió de l’1-O, les presons quan hom veu que s’omplen d’independentistes acusats per les idees i per manca de separació de poders. La “ley es la ley” d’Espanya queda molt lluny de la justícia d’Europa.

I el president Torra s’asseurà a la taula de Rajoy i es negociarà àmpliament. Rajoy no s’hi pot negar malgrat les pressions de Cs, del PSOE, la premsa, els poder fàctics i la corona. Sóc optimista malgrat que auguro dificultats. Crec que el diàleg sense condicions que hom demana des de l’independentisme arribarà.

Més difícil serà soltar els empresonats i la restitució del govern del que es diu “los fugados”. I sí s’arribarà a un pacte “nacional” per continuar l’autonomisme, i, la constitució del govern sense aplicar el 155. Però de forma immediata no s’aconseguirà la independència com tampoc la república. Es començarà parlant on es va aturar tot, o sigui des del 2010, i s’aniran restablint poders autonòmics, fins i tot, les odiades “ambaixades” però no es passarà a més.

Hauran d’arribar temps millors per aconseguir la independència i la república. Sóc optimista i tard o d’hora arribarà, però no immediatament perquè el tema encara no ha madurat prou. Caldrà disposar d’àmplies majories, una desfeta total de les estructures de l’Espanya que ja està en procés de desintegració i la desaparició del franquisme residual del món judicial, polític i fàctic d’Espanya. És feina de tots! Costosa però amb seny s’aconseguirà.