El crit de la gent és unànime; ja n’hi prou de molins! En tenim 150 en funcionament i una població de 12.000 habitants, i que va a la baixa amb menys habitants cada any que passa. Amb la tendència actual de despoblament, la propera dècada, no arribarem als 10.000. Els joves un cop han acabat els estudis marxen on troben feina i disposen de la nostra electricitat i aquí es queden els iaios fins que es moren.

A principis del segle XX, la Terra Alta, tenia la mateixa població que Tarragona capital. Les coses han canviat tant que Tarragona creix constantment i actualment gairebé multiplica per dotze els habitants de la comarca. Però aquests territori produeix tota la llum que es consumeix als habitatges de la província i encara en sobra un 15%.

La sacietat de les empreses elèctriques

La sacietat del capital de les grans empreses productores d’electricitat és inacabable. En diuen electricitat “sostenible”. Paradoxalment es “sostenen” econòmicament als seus consells d’administració amb “xupopters” que en altres temps foren polítics del PP i del PSOE, on cobrant xifres astronòmiques, que ningú anant a la feina diària les percep i ells per assistir un dia al més per no fer res, son gratificats per les portes giratòries.

I incomprensiblement, encara avui, aquestes empreses disposen d’autorització per construir tres parcs més a la Terra Alta però aquests nous aparells amb una altura semblant a la de la Torre Eiffel. Des del Pirineu, hom els podrà veure situat a l’extrem sud de Catalunya. Vist per la gent senzilla de la Terra Alta, els perspicaços, adverteixen, “quina força tenen aquestes portes giratòries a costelles nostres que engreixen el benestar econòmic a vells polítics sense escrúpols”.

Comprar els polítics locals a preus d’almoina

On son els nostres alcaldes i el Consell Comarcal que se’ls compra amb “quatre duros” per instal·lar nous parcs eòlics que els ajuntaments se’ls gasten per disposar d’una orquestra més i més cara per la festa major del seu poble? Els de dalt “sostenen” la còmoda cadira de cobrar sense treballar i els de baix a canvi perceben una misèria quan la població per manca de treball ha de marxar dels pobles.

I la sostenibilitat serveix per engrandir les capitals on “corre la pela”, tenen llocs de treball i l’economia funciona. Vet aquí la manca de visió dels nostres polítics que permeten destruir el paisatges, amb artefactes de 200 metres d’alçada, que emeten contaminació sorollosa a quilòmetres de distància i la seva visó ultrapassa comarques i províncies i ara se’ls veurà des del Pirineu.

Per què produint electricitat per 800.000 habitants, ara, sense que encara funcionin els nous parcs eòlics, que sobrepassaran el milió, hem de pagar la factura de la llum al mateix preu que les comarques riques, on van a parar els nostres joves universitaris per poder treballar?

Simplement, les gran empreses es beneficien d’aquelles comarques on poden instal·lar els grans artefactes metàl·lics. I per compensació ens donen una almoina. Els nostres polítics es queden embadalits i obren la mà per tal que els pobres ajuntaments que regeixen com no disposen d’entrades dineràries per manca d’activitat econòmica a la seva localitat, puguin percebre una misèria que augmenti el pressupost local per tal que les elèctriques satisfessin antics polítics i reparteixen suculents beneficis al seu accionariat.

És veritat que ”el peix gros es menja el petit”, però les preguntes, continuen, ¿per què hem de pagar el mateix, nosaltres productors de llum, que aquells que a molts quilòmetres lluny ens son els receptors? No seria més raonable que els molins fossin instal·lats a la comarca on es consumeix?

Pagar la factura de la llum més barata

El raonable seria que els productors apliquessin preus diferents a la factura de la llum, en relació a la producció. Representaria una forma d’atreure empreses i crear llocs de treball a les zones deprimides que son les principals productores. I fins i tot abaratir la vida als nostres pobles per fer-la més assequible. A la factura paguem pel transport elèctric el mateix que paguen a molts quilòmetres de distància on la consumeixen. Paguem un IVA  dels que surt de casa nostra ja que a la factura se’ns carrega el mateix que al cinturó industrial de Barcelona.

Des de l’Estat, els polítics, alguns dels quals –els més importants d’ara seran els que ocuparan les portes giratòries de demà- haurien d’estipular aquesta gran necessitat de gratificar les comarques productores. Només des de l’Estat es tenen les competències per canviar el sistema actual. I a més representaria poquíssim pels beneficis empresarials de les elèctriques la factura dels habitants que vivim a les comarques despoblades. Possiblement menys del que cobren al Consell d’Administració els polítics de les portes giratòries.