Escric tots els dies. Faig articles, cròniques i entrevistes que se’m publiquen a diferents periòdics. I ho vaig aprendre del meu pare, bibliòfil per excel·lència i que cada setmana em comprava al mercat de llibres vells de Sant Antoni, exemplars de segona mà aptes per la meua edat infantil i d’adolescent que els llegia tots. El costum de la lectura em va fer lector i a la vegada escriptor. He publicat llibres i en tinc tres per sortir, i milers d’articles periodístics.

Malgrat el que explico, a l’escola dels anys 40 i 50 quan vaig formar-me, el nostre idioma estava prohibit ensenyar-lo. Els mestres ens parlaven en castellà a classe, encara que la majoria eren catalans i alguns d’ells del mateix poble. Al pati, en canvi, els alumnes ens parlàvem en el nostre idioma i ells també a nosaltres, com a cosa normal perquè a casa mai vam expressar-nos d’altra forma. Els mateixos mestres quan parlaven amb el nostres pares, al carrer o a l’escola, també ho feien en la parla del País.

El món avança. Diuen que la lectura també. Hi ha amb un constant increment de vendes de llibres i creació de noves editorials. És una gran notícia. Però la dicotomia la tenim en la realitat del moment actual quan advertint com pot ser el futur de la lectura. Els diaris cada cop es llegeixen menys en comparació al que arriba escrit pels telèfons mòbils. Jo mateix m’hi enganxo fàcilment, llegint whatsapps, facebooks o twitters. El telèfon ens absorbeix per la gran facilitat que disposem en consultar-lo i ens convida a mirar-lo, a llegir-lo i a reflexionar. El que abans ho fèiem amb el llibre o el periòdics a la mà, ara ho podem fer amb el mòbil.

Però les noves generacions, l’actual jovent, mai més no serà com aquell en què jo llegia llibres i revistes com Cavall Fort que em comprava el pare; estic convençut que mai més no es retornà l’hàbit de la lectura en paper. Ho veig amb els meus 6 néts. Quan estan a casa, els cap de setmana, mai tenen un llibre ni un periòdic a mans per llegir-se’l. A l’escola a bon segur que els usaran per estudiar però normalment quan els observo a casa mai disposen d’un llibre per llegir-lo. En canvi sempre, fins i tot amb la televisió engegada, mai deixen els videojocs que no són en català. Tots són en castellà i alguns en anglès, els que observo que tenen per les mans.

Este és el futur. Segurament que passarà perquè la ciència avança a passos agegantats i serà com quan nosaltres, els de les generacions anteriors, ens va enganxar a la tele i l’alternàvem amb els periòdics i de les revistes per conèixer el desenvolupament del món. Ara per ara, els nostres joves, sembla que només s’informen fora dels estudis que han emprés o han acabat, amb els telèfons. Potser que de tant avançar, ben a prop, altres sistemes poden substituir els telèfons i amb ells els videojocs. No arribo a tant! Sí però, en este moment, representen un seriós problema pel futur de les llengües regionalitzades que quedaran relegades, i amb normes d’immersió o sense acabaran per esmorteir-se.

 
Anton Monner –Cronista de Gandesa-