Un dia, dos dies, tres dies. Un mes, dos mesos, tres mesos. Un any, dos anys... i ja hi tornem a ser, damunt la taula un nou transvasament de l’aigua de l’Ebre, ara cap al nord, aquell que en diuen verd, cap a Cantàbria. L’excusa sempre la mateixa, la necessitat i la solidaritat. La realitat, també sempre la mateixa, els “bribons” de torn i l’especulació que ha extenuat un país i podria acabar amb l’economia de tota una zona.
Un cop més és hora de preparar els domassos blaus, les camisetes del nus i els crits de: “lo riu és vida!”. Perquè una altra vegada sortirem totes les bones ànimes de les Terres de l’Ebre i, malgrat la silenciada dissidència, expressarem que lo nostre riu no es toca, que ens hi va la vida, que és la nostra sang. Si cal ho farem a dos metres de distància, si cal, omplin les xarxes de les nostres veritats, però estic segura que tornarem a ser riuada.
I recordarem, una altra vegada, les manifestacions que ja tenen anys de pols acumulada, la de Brussel·les, Madrid, València, Mallorca, Barcelona, Tortosa, Amposta, Mora, etc. També ens tornaran a la ment, i sobretot al cor, les persones amigues que ja no hi són. Aquelles germanes i germans de lluita, que no ens podran acompanyar aquesta vegada des del carrer, però que, des de l’estel on siguin, ens guiaran sempre cap a una nova victòria. Els especuladors que compren voluntats i s’asseuen en cadires de poder, ens volen atemorits i amb els braços baixats, però ens tindran sempre dempeus! Visca la terra i visca l’Ebre!
Un cop més és hora de preparar els domassos blaus, les camisetes del nus i els crits de: “lo riu és vida!”. Perquè una altra vegada sortirem totes les bones ànimes de les Terres de l’Ebre i, malgrat la silenciada dissidència, expressarem que lo nostre riu no es toca, que ens hi va la vida, que és la nostra sang. Si cal ho farem a dos metres de distància, si cal, omplin les xarxes de les nostres veritats, però estic segura que tornarem a ser riuada.
I recordarem, una altra vegada, les manifestacions que ja tenen anys de pols acumulada, la de Brussel·les, Madrid, València, Mallorca, Barcelona, Tortosa, Amposta, Mora, etc. També ens tornaran a la ment, i sobretot al cor, les persones amigues que ja no hi són. Aquelles germanes i germans de lluita, que no ens podran acompanyar aquesta vegada des del carrer, però que, des de l’estel on siguin, ens guiaran sempre cap a una nova victòria. Els especuladors que compren voluntats i s’asseuen en cadires de poder, ens volen atemorits i amb els braços baixats, però ens tindran sempre dempeus! Visca la terra i visca l’Ebre!