Capítol XIX
Ara que ja portem força dies de confinament i, això vol dir, que hi ha llars amb moltes persones convivint, podem patir malentesos. Aquests poden ser força dolorosos i complicar la convivència plegats en poc espai. Igualment, comunicar-nos per les xarxes, malgrat intentar usar moltes emoticones, pot fer que no s’interpreti la nostra intencionalitat en els missatges i fer o fer-nos enfadar.
Les perspectives a curt termini tampoc són massa bones i, ja sabem que hem de viure confinats la Setmana Santa. Un cop més, canviar la nostra rutina, sortir del que estem habituats, ens pot portar a estar més irritables. Tot això, doncs, afavorirà que no ens sentim còmodes amb nosaltres mateixos i, tampoc, amb els altres.
Com ja vaig comentar, dependrà molt de com em sento, per tenir una manera determinada d'interpretar el món. I ara els sentiments em fan estar una mica al límit.
Sentir-me confinada, no saber el final d'aquesta situació, les notícies poc esperançadores sobre el panorama laboral en sortir de la crisi, etc., fan que pugui estar més sensible del normal i, a la mínima, molestar-me.
Per això, ara toca mantenir la calma. Tornar a programar activitats diàries, exercici, temps de treball i de lleure, etc. Perquè segur que ja sou molts i moltes els que us heu deixat anar al sofà. Doncs bé, jo penso que és un bon moment per tornar-se a aixecar i emprendre noves activitats. Sempre tenim pendent un llibre que volíem llegir, una cadira o uns pantalons que volíem arreglar, etc.
Intentar donar sentit al que ens passa, voler créixer i aprofitar això per fer alguns canvis, pot ajudar-nos a ser més positius i entomar millor la situació. Però sobretot, davant un malentès, no ens enfadem massa i mirem d'esbrinar si, realment, hi havia intencionalitat darrere el que ens ha molestat o no. Ara és un bon moment per aprofundir en la comunicació de les persones que ens són properes.
Finalment, volia acabar per dir què n'opino de tenir tan de temps els petits tancats a casa. Ho comento perquè se m'ha demanat. Com totes les coses, penso, que depèn de les condicions de vida que tinguin.
No és el mateix viure en una casa amb jardí, que conviuen en espais reduïts on no es disposa de balcons o balconades on prendre el sol. Sincerament, crec, que pel bé del seu creixement, físic i emocional, s'hauria de mirar quines mesures es poden prendre per què, sense posar-los en risc, puguen estar una estona en un parc o jardí públic o fer, senzillament, un passeig.
Espero que, aviat, es resolgui aquest tema ja que, des de diferents mirades, s'està veient que és urgent entomar-lo.
Bona Setmana Santa!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
Ara que ja portem força dies de confinament i, això vol dir, que hi ha llars amb moltes persones convivint, podem patir malentesos. Aquests poden ser força dolorosos i complicar la convivència plegats en poc espai. Igualment, comunicar-nos per les xarxes, malgrat intentar usar moltes emoticones, pot fer que no s’interpreti la nostra intencionalitat en els missatges i fer o fer-nos enfadar.
Les perspectives a curt termini tampoc són massa bones i, ja sabem que hem de viure confinats la Setmana Santa. Un cop més, canviar la nostra rutina, sortir del que estem habituats, ens pot portar a estar més irritables. Tot això, doncs, afavorirà que no ens sentim còmodes amb nosaltres mateixos i, tampoc, amb els altres.
Com ja vaig comentar, dependrà molt de com em sento, per tenir una manera determinada d'interpretar el món. I ara els sentiments em fan estar una mica al límit.
Sentir-me confinada, no saber el final d'aquesta situació, les notícies poc esperançadores sobre el panorama laboral en sortir de la crisi, etc., fan que pugui estar més sensible del normal i, a la mínima, molestar-me.
Per això, ara toca mantenir la calma. Tornar a programar activitats diàries, exercici, temps de treball i de lleure, etc. Perquè segur que ja sou molts i moltes els que us heu deixat anar al sofà. Doncs bé, jo penso que és un bon moment per tornar-se a aixecar i emprendre noves activitats. Sempre tenim pendent un llibre que volíem llegir, una cadira o uns pantalons que volíem arreglar, etc.
Intentar donar sentit al que ens passa, voler créixer i aprofitar això per fer alguns canvis, pot ajudar-nos a ser més positius i entomar millor la situació. Però sobretot, davant un malentès, no ens enfadem massa i mirem d'esbrinar si, realment, hi havia intencionalitat darrere el que ens ha molestat o no. Ara és un bon moment per aprofundir en la comunicació de les persones que ens són properes.
Finalment, volia acabar per dir què n'opino de tenir tan de temps els petits tancats a casa. Ho comento perquè se m'ha demanat. Com totes les coses, penso, que depèn de les condicions de vida que tinguin.
No és el mateix viure en una casa amb jardí, que conviuen en espais reduïts on no es disposa de balcons o balconades on prendre el sol. Sincerament, crec, que pel bé del seu creixement, físic i emocional, s'hauria de mirar quines mesures es poden prendre per què, sense posar-los en risc, puguen estar una estona en un parc o jardí públic o fer, senzillament, un passeig.
Espero que, aviat, es resolgui aquest tema ja que, des de diferents mirades, s'està veient que és urgent entomar-lo.
Bona Setmana Santa!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària