El llastimós espectacle ofert per l’Albert Rivera al plató de TV3 entrevistat en directe per la periodista Lídia Heredia, demostra la desesperació d’aquell que es veia com a president del govern d’Espanya i les darreres enquestes no ho entreveuen així.

La seva fòbia anticatalana –tot allò que representa Catalunya com a essència - el va desbordar atacant TV3, els Mossos d’Esquadra i que s’havia i intervenir el govern aplicant el 155. Ja ve de lluny l’odi contra els mitjans de la televisió, la immersió lingüística i la idiosincràsia com a poble. És la seva forma d’actuar i en fa la seva arma electoral. Maldiu perquè perd vots a diari; al PSC li retornen bona part dels votants perduts i al PP, malgrat estar molt tocat, també.

A Espanya, possiblement xafarà el bipartidisme però es va esmorteint. Tot queda emmarcat, sobretot entre el PP de Casado i Cs de Rivera, a veure qui dels dos malparla més i amb més agressivitat contra Catalunya, per veure qui guanya més electors a l’Espanya profunda. El PSOE, amb la política dels diàleg d’en Sánchez, els ha desorientat i els descol·loca. Vet aquí els atacs que rep des de la premsa madrilenya i dels líders de les dues formacions per allò de “estar vendido por el soporte de las fuerzas separatistas”. 

La manifestació de la Diada Nacional pels carrers de Barcelona demanant l’alliberament dels presos polítics, omplint els més de 6 quilòmetres de la Diagonal, i sol·licitant la República i la Independència, crispa encara més els nervis de Rivera i també de Casado.

Cada cop se’ls hi sumen més subjectes d’extrema dreta -falangistes, feixistes i franquistes- que els desacrediten davant de la gent moderada de Catalunya i d’Europa. Vet aquí que la manifestació de la Plaça del Rei de Cs, Rivera va reunir unes 100 persones, la majoria d’elles pertanyents als càrrecs públics del partit, mentre l’independentisme va omplir la Diagonal per admiració de tota la premsa internacional.

La gent d’Europa no acaba de comprendre què succeeix a Barcelona i per què no s’hi troba solució des de d’Espanya, quan un tema polític l’han convertit en jurídic i repressiu. Quan uns diuen que Catalunya està partida en dos, a Europa ho admiren amb els seus ulls que mentre els radicals extremats concentren 100 persones a la placa del Rei, els moderats independentistes omplen la Diagonal. Veuen que mentre uns s’ataquen entre ells, portant algunes banderes anticonstitucionals, i es barallen i provoquen, centenars de milers d’independentistes es manifesten educadament i no deixen ni un paper, ni una ampolla al carrer. Uns son pacífics, dialogants, que desitgen la República i la Independència, i sobretot l’alliberament dels empresonats de forma injusta, i els altres, uns pocs, maltracten, provoquen i pretenen incendiar l’ambient tranquil català.

Espanya segueix pel camí habitual. A la universitat Rey Juan Carlos, regalen títols universitaris a segons qui, però no als estudiants de famílies humils. Casado haurà de dimitir com la ministra Montón, si apliquen les mateixes coordenades.

La corrupció prossegueix i no s’investiga quan el corrupte és “inviolable”. Segons s’afirma es va falsificar l’acta proposant el jutge Pablo Llarena com a magistrat del TS i és qui va empresonar els polítics catalans  sense jutjar-los. La ex vicepresidenta dimitida que pretenia “liquidar” Catalunya, serà possiblement protagonista de les portes giratòries entrant al Banco de Santander, coneixent els secrets de la intel·ligència espanyola que ella manejava pel càrrec que ocupava. Tot un “orgue de gats” que no pot acabar bé.

Possiblement Ben Emmerson tindrà raó quan va manifestar que el proper any Catalunya serà independent.