​Les energies renovables a Catalunya

«La solució arribaria si les compensacions dineràries anessen una petita part als ajuntaments i la majoria directament per abaratir la factura elèctrica dels consumidors; habitants i centres productius»

Publicat el 07 de febrer de 2022 a les 11:08
Actualitzat el 07 de febrer de 2022 a les 11:25
Les centrals nuclears s’han de tancar i desmantellar. No volíem nuclears i les tenim en funcionament i haurem de pagar un preu molt alt pel seu desmantellament. Catalunya de ser els primers productors d’energia, que la necessitem perquè en som els primers consumidors, els seus governs no han aconseguit polítiques eficients per implantar les energies renovables substitutòries. Els cas és que necessitem producció elèctrica propera al consum i Aragó ens supera clarament en renovables. Marc Segura, de la Cambra de Comerç de Reus, ens ho explica al seu article, "Aragó i Catalunya, dues velocitats a les energies renovables", amb molta claredat.

La realitat actual és que Aragó produeix 5 vegades més d’electricitat neta que Catalunya i en canvi en consumeix 5 cops menys. I això comporta que s’haurà de transportar l’energia de l’Aragó a Barcelona passant per les comarques del ponent català amb instal·lacions de la MAT de molta alta tensió. S’hauran d’habilitar grans infraestructures metàl·liques que ningú les vol a casa. La societat actual viu del “no pel no” i costa poc, davant de tants interessos electorals, desatendre les necessitats demandades per la societat. I els governs catalans des de fa anys s’han equivocat en les legislacions per promocionar-la, sigui eòlica o solar, quan  Catalunya, com una de les potències industrials més dinàmiques d’Europa no pot quedar enrere. Malauradament, amb l’actual llei, mai s’aconseguirà l’objectiu.

Poso l’exemple de la Terra Alta on hi tenim més del 25% de l’energia eòlica instal·lada de Catalunya. Per què s’han construït les centrals a la Terra Alta i comarques de la Catalunya pobra i despoblada? La contesta és molt senzilla: les elèctriques no poden instal·lar molins a les comarques riques; s’hi oposen per la cultura del “no pel no”. Els seus ajuntaments tampoc no necessiten el suport econòmic de les elèctriques que, en canvi, a alguns pobles de la Terra Alta han més que duplicat el pressupost municipal deixant-les instal·lar. Però que aporten els molins a la Terra Alta? Alguns tècnics que hi viuen per fer-ne el seus seguiment i diners als ajuntaments engrandint pressupostos que serveixen per millorar les festes majors i dotar gratuïtament alguns serveis municipals. Pel contrari no serveixen per desenvolupar l’activitat productiva dels pobles que continuen perdent força econòmica, social, cultural i població.

La solució arribaria si les compensacions dineràries anessen una petita part als ajuntaments i la majoria directament per abaratir la factura elèctrica dels consumidors; habitants i centres productius. Amb esta mesura és reequilibraria el territori. Les comarques pobres rebrien l’incentiu directe per revertir la depressió socio-econòmica, rebaixant els costos energètics que afavoriria per muntar nous negocis. Fins i tot per l’agricultura, el sector més necessitat i maltractat, si el cost elèctric fos inferior, abaratiria el cost del m3 d’aigua que es bombeja de l’Ebre. I també retornaria gent emigrada atrets pels costos inferiors de l’electricitat.

La Terra Alta, com a comarca amb la producció més alta de tot Catalunya, destinant només dos molins dels actualment instal·lats, podria subministrar gratuïtament tota l’energia consumida al seu territori, a particulars i fàbriques. Quina repercussió tenen dos molins per abastar la població comarcal en relació als 170 restants instal·lats que produeixen electricitat per més d’un milió i mig d’habitatges?
 
D’aplicar l’abaratiment de la factura o de rebaixar-la en proporció als molins instal·lats a cada terme municipal, i amb l’aportació que disposarien els ajuntaments per permisos d’obres i altres, molts pobles s’hi sumarien. I el cost de l’abastament als pobles subministradors no significaria haver d’augmentar la factura ordinària a la resta de consumidors. Algunes comarques que ara es neguen a les instal·lacions de molins i plaques, anirien al darrere de les elèctriques per instal·lar-ne als seus termes. Naturalment respectant les finques agrícoles de qualitat i aprofitant els que no són productives per muntar-hi estes instal·lacions. Avui algunes solars s’instal·len a finques de terres de primera qualitat que amb el canvi climàtic i el consum de productes de proximitat, quedaran improductives pel futur.

I amb el tema del transport cal entendre que si hem de portar electricitat a Barcelona cal fer-ho sense discussió. Com? Soterrant les línies! El cost serà superior però la necessitat quedarà coberta i els plans d’amortització a llarg termini resultaran inapreciables. I per l’altre costat i incrementar la producció elèctrica de les zones industrialitzades, facilitar de  l’administració i incentivar el muntatge de plaques solars, ajudant i obligant a les empreses a ocupar totes les seues teulades. 

El Govern i el Parlament han d’actuar urgentment perquè la nova llei de renovables no serveix per tirar endavant les necessitats que requereix Catalunya. L’actual llei, com les anteriors, representen un obstacle més que solucions. S’ha de revertir esta situació i els nostres governants s’hi han de posar en marxa ràpidament.