Corria l'any 2011 i després d'una primavera agitada on molts joves vam sortir al carrer per mostrar el nostre rebuig a una classe política que no veiem pròpia, vam ser molts els que vam ocupar les places del país per mostrar el rebuig a unes formes de fer política que no ens encaixaven.
Era el naixement del Moviment 15-M, un moviment que des d'Amposta i les Terres de l'Ebre es va viure d'una forma més calmada, no hi havia acampades, però sí trobades, xerrades i un espai on confluir idees i que per a molts va significar una introducció a una vida de reivindicació política.
A Amposta concretament, érem un grup d'entre 10-15 persones i ben aviat vam veure que difícilment des de la nostra posició podríem transformar la democràcia, els centres de poder ens queden ben lluny, però sí que ens veiem en ganes de canviar les coses, una de les quals tots vam coincidir que era necessari transformar: les Festes Majors d'Amposta.
Per aquella època les festes es podien resumir en "bous i Metro", un model esgotat, pensat durant els anys 90 i on els joves no teníem un espai d'oci obert, cap espai de festa alternatiu, sense música en directe o festa popular.
I així, aquell mateix estiu del 2011 vam organitzar la primera edició de Surt al Castell, el nom venia donat de "Surt al carrer", el lema d'aquell 15-M, i ja des d'un inici vam veure la zona del Castell d'Amposta com l'espai idoni on realitzar les festes, un espai històric de la ciutat que gairebé no tenia cap ús i que molts cops acabava sent un espai deixat i abandonat.
Allà hi érem molts, Jordi, Marc, Sarai, Fania, Oriol... i vam començar a fer unes festes alternatives on hi havia música en directe (a peu pla sense escenari), sopars populars, concurs de truites... volíem crear un espai de trobada per a totes les edats i des del primer dia va encaixar a la gent del poble, però va crear un rebuig als governants locals del moment. En aquell moment l'Ajuntament no ens cedia res, ni punt de llum, ni recursos, ni facilitats, ni gairebé l’espai, res. Encara recordem anècdotes com que el cotxe dels meus pares (jo en aquella època no en tenia de propi) va acabar ple de botifarres, ja que cada dia havíem de plegar-ho absolutament tot i emportar-nos-ho a casa.
Tot i això, animats per la bona rebuda de la gent, vam iniciar unes activitats que a poc a poc van anar evolucionant, així vam passar a tres dies d'activitats, cada cop més lúdiques i menys polítiques, on han passat espectacles de foc, pallassos per a nens, concerts de bandes locals, sopars populars amb les ja mítiques mandonguilles o concerts amb grups com Joan Colomo, Cesk Freixas, els Nueva Vulcano (un dels meus grups favorits) o Pepet i Marieta.
Surt al Castell s'ha convertit en un espai autogestionat, sense ànim de lucre on es respira un ambient de festa popular apte per a tots els públics. Ens hem anat fent grans i molts participants de l'inici van anar marxant i en van anar arribant de nous, Cristina, Vanesa, Jaume, Joan, Carles, Marc, Hernan, Ferran, Alfred... i molts i molts més!!
No podria mencionar a tots els que ens han ajudat durant tots aquests anys, han estat tants! Mil gràcies a tothom que ha format part i/o ha donat un cop de mà a Surt al Castell en algun moment d'aquests 12 anys, no puc expressar l'estima especial que els tinc, del primer fins a l'últim.
Gràcies a tots vosaltres ha estat possible arribar fins aquí, sense la col·laboració de tots i cadascun de vatros Surt al Castell no hauria estat possible.