Operació Volhov

«Operació Volhov: només a algun militar partidari del nazisme i del que representa com a ideologia li podia sortir del seu cap aquest nom»

Publicat el 30 d’octubre de 2020 a les 10:11
Actualitzat el 30 d’octubre de 2020 a les 11:35
El ridícul del tinent coronel Pérez de los Cobos i del Coronel Baena, que van inventar proves acusatòries falses contra els líders independentistes i el jutge Marchena donant com a bones les proves sense permetre rebatre-les, els va clavar 100 anys de presó, es tornen a repetir.

Trapero, el Major dels mossos, ha estat absolt precisament en demostrar la seva advocada defensora les mentides d’aquests dos testimonis que suposadament seguien les ordres del ministre de l’Interior, Fernández Diaz, el destructor de la sanitat catalana, i a bon segur arribades des del mateix Rajoy, i que per les seves magnífiques invencions van ser ascendits i condecorats pels serveis prestats a la pàtria.

Tot un envolat que continua amb “la Operación Volhov” que ha fet reaccionar el govern de Rússia fotent-se’n dels 10.000 soldats que havien d’enviar a Catalunya per defensar la independència, incrementant en termes satírics el nombre amb dos zeros més.

Operació Volhov que algun militar la va batejar recordant quan la “Divisió Azul” donant suport als exèrcit de Hitler van participar en la batalla coneguda per aquest nom. Només a algun militar partidari del nazisme i conseqüentment del que representa com a ideologia li podia sortir del seu cap aquest nom recordat com una victòria del sanguinari Hitler.

On hem arribat? A Espanya hi ha qui creu que atacant per terra, mar i aire els independentismes catalans els poden desmantellar. Mai els sentiments de les persones es poden canviar de la nit al dia. I menys encara emprant la repressió, la violència i la venjança.

Com més operaciones com les d’ahir s’inventaran, més independentistes fabricaran. Creixen com els bolets al bosc perquè la gent d’avui, més que por per la repressió, entenen que tot és causa per demanar democràticament disposar d’unes llibertats que han estat atacades durant segles.

És un fet polític i únicament es pot arreglar dialogant i buscant solucions per ambdues parts. Voler emprar la força repressora de la justícia dels alts tribunals espanyols a les ordres del PP, com així ho va afirmar l’exsenador Cosidó, mai pot donar resultat. Enerva més encara el poble de Catalunya quan van enderrocar l’Estatut aprovat per les cambres i referendat, i quan any rere any, més que conciliar i invertir en obres promeses de fa anys, se’ns escanya i a sobre s’inverteix la meitat del pressupostat.

El català, el nostre idioma propi, se’l persegueix i, fins i tot, no es permet usar-lo entre administracions com la valenciana i la catalana perquè pretenen denigrar-nos dient que el valencià i el català no és el mateix idioma. Segurament l’andalús o l’extremeny no serà castellà, per la mateixa raó? Sense voluntat de tractar-nos d’igual a igual resultarà impossible solucionar el problema i com avancem més s’incrementen els independentistes per la forma que ens tracten i el menyscabament que ens professen.

La detenció de tantes personalitats catalanes de bon matí amb el desplegament policial i muntat de forma espectacular, demostra la desesperació que empren els poders de l’Estat contra l’independentisme. Cal muntar tant espectacle quan en la majoria dels casos només calia recollir els arxius de cada departament? Algú ja ha dit que per tapar la festa amb 160 convidats de les elits madrilenyes organitzada per un periòdic on s’hi van trobar ministres i gent d’alta posició social entre els quals s’hi trobava el ministre Illa que havia de donar exemple davant de tota Espanya, s’havia de tapar d’alguna forma o altra. Es van mobilitzar els jutjats de Barcelona i guàrdia civil per tal de desviar l’atenció de cara un altre lloc. I l’independentisme era la millor forma d’aconseguir-ho.

En tot però cal analitzar el pesar que han provocat a unes persones i a les seves famílies que per desitjar la independència de Catalunya, fet legal a qualsevol democràcia, fa més de tres anys que estan empresonades i complica enormement les solucions per entendre les parts. I a més la indignació que ha provocat a milions de catalans per la injustícia que representa la sentència.

Si abans del 2017 la situació era complicada per haver enderrocat il·legalment l’Estatut, per complot entre el PP i la justícia amiga, sense solucionar haver tancat amb proves falses el govern legal de Catalunya i altres personalitats de la societat civil catalana, ara únicament es poden començar les negociacions si s’alliberen aquests presos polítics.