Sé que la política no és perfecta, però ara per ara el sistema democràtic és, sense dubte, la millor forma que tenim per governar-nos. Tota la resta de formes de govern s'han demostrat pitjors.
I perquè aquesta política pugui ser una realitat necessitem persones que hi dediquen la vida i el seu treball per tirar endavant les seves idees i polítiques. I no, no compartiré mai aquella dita popular, de "tots els polítics són iguals", perquè no, no és així, perquè per sort, podem escollir i som al final nosaltres, com a ciutadans, els que acabem escollint aquells que volem que ens governin.
Per sort, la política va més enllà de les persones individuals i importa molt més el què, que el qui. Moltes vegades en les discussions i els debats ens entrebanquem en debatre sobre el qui, i perdem l'oportunitat de saber el per a què? El com? El quan?
Preguntes que moltes vegades o no tenen resposta o no ens agrada el que ens responen. Per això, com a societat és imprescindible interessar-nos per la política, per saber què faran els nostres governants quan assoleixin el poder (sí, algú ens governarà, encara que ens quedem a casa i renunciem al nostre dret a vot).
I a les Terres de l'Ebre en les pròximes eleccions ens hi juguem molt, per molts motius, per la sequera que afecta Catalunya i que ha posat sobre la taula (per cinquantena vegada) un possible transvasament de l'Ebre, per projectes que poden tenir un impacte al territori com el Hard Rock, per la protecció del nostre estimat Delta, per la millora (imprescindible) de la connectivitat ferroviària, per la gestió dels Fons Nuclears,...
Necessitem saber què pensen els principals candidats sobre temes tan transcendents per al nostre territori, respostes clares, que siguin les mateixes allà on es diguin, realistes i que puguin mantenir-se quan els lobbys estiguin a l'aguait.
Perquè sabem que no existeixen les receptes màgiques i que per molt que alguns intenten obviar debats, als ebrencs el que ens ha d’interessar és el futur de les nostres terres.
I amb aquest trajecte els líders importen (oh i tant) però el que realment importa són les idees, els projectes i el llegat, sense això res té sentit. Només cal fer la mirada enrere per veure que la política personalista on el líder encarna la figura que representa tot un país s'ha demostrat ineficient. O no recordem quan creiem que Catalunya no podria viure sense un Pujol que després de 20 anys continuava governant el país? O quan va ser substituït per Artur Mas, que s'erigí en el nou messies català i que en un moviment polític de la CUP va acabar a la "paperera de la història". I quan pareixia que tot estava perdut, va aparèixer un polític que fora de Girona pocs coneixíem, Carles Puigdemont. I ara, com en aquells temps, pareix que tot es basa en el retorn d'una sola figura, d'un líder únic que ens guiarà en el camí cap al futur.
Hem d'assumir que un poble o una ciutat van molt més enllà del seu alcalde i un país del seu president, per això és important que per a votar el pròxim 12 de maig ens preguntem quin futur volem per al nostre territori.
Les persones per si soles no poden obrar miracles, a més, ens agradi o no, aquestes van i venen, i els projectes es queden. Tampoc hi ha receptes màgiques i sabem que molts cops la política quan es porta a la pràctica comporta contradiccions i dilemes que fan que no pugues tirar endavant tot allò que volies, per falta de recursos, de temps o de consens, però has de tenir un pla, saber on vols anar, per avançar, al ritme que et permetin les circumstàncies, cap als teus objectius.