El PP serà de dreta o extrema dreta i el PSOE de centre esquerra. Però respecte a Catalunya tots dos tenen el mateix criteri. Uns seran intolerants i els altres capaços de parlar, però ni uns ni altres, mai respectaran els drets essencials del poble català.

Ells entenen que tots els espanyols som iguals i hem de ser iguals; això si, fent créixer Madrid gràcies als impostos de tots, creant dobles autopistes que per manca de trànsit les haurem de pagar de l’erari públic, mantenir ministeris amb els mateixos funcionaris que abans de repartir les competències per les autonomies o construir ciutats de la justícia amb costos esgarrifosos que s’estan derruint per no fer-los servir.

Mantenen conceptes que poc compten; Catalunya, amb particularitats heretades de fa més de mil anys, el caràcter emprenedor, la creació de riquesa, el sorgiment continuat d’iniciatives i la situació estratègica al sud d’Europa. Però el que val i importa és que Madrid es faci gran, pugui absorbir les grans multinacionals, que els seus empresaris més que crear iniciatives puguin fer-se rics des de la llotja del Real Madrid construint obres públiques innecessàries, que pel seus aeroport puguin passar més passatgers encara que la majoria arribin des de Barcelona per viatjar a l’altre costat de món i fer discórrer el Corredor del Mediterrani per la capital, encara que estigui a 500 quilòmetres del mar. I això és Espanya!

Els funcionaris ministerials són fills, néts i renéts dels enxufats del segle XIX i XX i secretaris generals i ministres. Aquests manen en realitat. I PP i PSOE, els primers intransigents i els altres més dialogants, gasten el mateix número de sabata perquè els vertaders creadors de lleis son els alts funcionaris.

Com Catalunya pot negociar amb un Estat que té els seus polítics empresonats perquè han votat un referèndum que és la base de la democràcia? El PSOE i el PP son els mateixos i queda demostrat quan el president del govern actual va signar l’aplicació del 155 i va demanar canviar la llei per poder acusar de rebel·lió aquells que democràticament actuïn fora les lleis per ells marcades. I si cal també de sedició, de malversació i, per canviar-los de presó, fer-los pagar quantioses i desproporcionades fiances. Tot venjança!

De diferent manera tracten als seus com a l’esposa de Bàrcenas o a Urdangarin, entre altres. Les vares de mesurar, en aquest Estat, son diferents segons els temes que s’han de resoldre.

Contra Catalunya, havent obrat i obrant democràticament, PP i PSOE faran el que convingui per mantenir la “Unidad Nacional”. Als seus que roben o violen, els tractes sempre seran més suaus perquè malgrat ser delinqüents o lladres no son independentistes.

I així marxa la justícia a Espanya! Quan demanen la extradició del President o altres exiliats, el jutge Llarena, envia la documentació fora termini, o en castellà o resulta improcedent per no adequar-se al país receptor. Tot se’n val i val a perdre!

Malgrat existir magnífics juristes que avisen les irregularitats comeses i proferides per Llarena i altres senyories, tots ells, son la riota de la justícia europea. I vet aquí que el PSOE, dialogant obert a tot, segons manifesten, ara interposa recurs davant el TC seguint els passos del PP.

Per començar a dialogar els presos haurien de ser indultats i tot seguit, obrir ponts i restaurar totes les injustícies que des de fa anys es cometen contra Catalunya. I malgrat tot soc optimista en el futur; però s’han de respectar els sentiments de la majoria dels catalans.