Els últims dies escolto com grans persones del sector de l'hostaleria, el comerç i l’espectacle, en qualsevol moment, i sense saber massa el perquè, es posen a plorar. Ells i elles ploren. Ploren perquè no saben què fer. Cada dia reben notícies diferents. Els diuen: “aquest cap de setmana podreu obrir” i dos dies després els diuen que no. Ara tenen ERTOs, ara no saben si en tindran. Poden obrir o, no, potser no, potser sí. Cap previsió, i ve, òbviament la desesperació.
Psicològicament fa temps que sabem per què passa això. Ho sabem des que Martin Seligman fes els seus experiments amb grups de gossos i els exposés al que s’anomena el mecanisme de la indefensió apresa. És a dir, els animals o les persones estan exposats a rebre un perjudici sense poder fer res per evitar-ho o, el que és pitjor, arriben a la conclusió que, facin el que facin, no servirà per a res. Aquest mecanisme, que és de tortura, està recollit als manuals d’interrogació de la CIA i, això és així, perquè se sap que, amb poc temps, la persona entra en apatia i depressió i és altament vulnerable.
El que no tinc massa clar és si els nostres polítics han entès el que estan fent. M’explico. El sector sanitari sembla estar al punt del col·lapse físic i mental. El sector serveis es sent depassat i la il·lusió de viure, el dia a dia de tenir un petit negoci, d’anar de vacances, s’escola a cops de llàgrimes. L’espectacle s’enfonsa tant que ja no sabem si se’n fa o no i, així, un llarg etcètera.
Estic segura que hem de fer bondat. Estic segura que hem d’evitar els contagis i és millor quedar-nos a casa. Sobretot perquè les retallades han malmès greument l’assistència sanitària i els professionals ja quasi no poden més. Ni ells, ni elles, ni les deficients infraestructures.
Per tant, i sabent tot això, em pregunto si no hi ha cap manera d’apoderar a la gent i així superar aquest mecanisme malèfic. Vull dir, no podem senzillament fer un tancament més perllongat, sabent que és difícil, però sabent també que en sortirem millor?
Sé que és molt complicat, un malson per a tothom, també per als polítics i els qui han de gestionar aquesta crisi, però estaria bé que s’intentés donar unes directrius més clares i evitar una mica, d’aquesta manera, tant de dolor. Gracies i bones festes nadalenques.
Per Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
Psicològicament fa temps que sabem per què passa això. Ho sabem des que Martin Seligman fes els seus experiments amb grups de gossos i els exposés al que s’anomena el mecanisme de la indefensió apresa. És a dir, els animals o les persones estan exposats a rebre un perjudici sense poder fer res per evitar-ho o, el que és pitjor, arriben a la conclusió que, facin el que facin, no servirà per a res. Aquest mecanisme, que és de tortura, està recollit als manuals d’interrogació de la CIA i, això és així, perquè se sap que, amb poc temps, la persona entra en apatia i depressió i és altament vulnerable.
El que no tinc massa clar és si els nostres polítics han entès el que estan fent. M’explico. El sector sanitari sembla estar al punt del col·lapse físic i mental. El sector serveis es sent depassat i la il·lusió de viure, el dia a dia de tenir un petit negoci, d’anar de vacances, s’escola a cops de llàgrimes. L’espectacle s’enfonsa tant que ja no sabem si se’n fa o no i, així, un llarg etcètera.
Estic segura que hem de fer bondat. Estic segura que hem d’evitar els contagis i és millor quedar-nos a casa. Sobretot perquè les retallades han malmès greument l’assistència sanitària i els professionals ja quasi no poden més. Ni ells, ni elles, ni les deficients infraestructures.
Per tant, i sabent tot això, em pregunto si no hi ha cap manera d’apoderar a la gent i així superar aquest mecanisme malèfic. Vull dir, no podem senzillament fer un tancament més perllongat, sabent que és difícil, però sabent també que en sortirem millor?
Sé que és molt complicat, un malson per a tothom, també per als polítics i els qui han de gestionar aquesta crisi, però estaria bé que s’intentés donar unes directrius més clares i evitar una mica, d’aquesta manera, tant de dolor. Gracies i bones festes nadalenques.
Per Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària