Capítol IV
 
Ahir ja vaig explicar la importància de quedar-nos en l’ara i l’aquí. De fet, es tracta d’adonar-se del present, deixant anar els pensaments negatius projectats al futur.

Moltes vegades hem patit pors pensant què ens podria passar. Sovint són malsons tipus “com pagaré aquest mes la reparació del cotxe”, “com m'ho faré si la parella se'm posa malalta”...

Tots aquests pensaments són molt angoixants i semblen no tenir una sortida, treballen en bucle i d'una idea asfixiant passen a una altra. Això és així perquè, en part, estan mediatitzats per l'amígdala, una zona del cervell, en forma d'ametlla, especialitzada en processar i emmagatzemar memòries emocionals, i per tant, també relacionada amb memòries referents a la percepció de la por. Com ja vaig dir, l'amígdala, que forma part del sistema límbic, al treballar aquests processos, estarà molt implicada en capacitar-nos per a la supervivència.

Tornant als pensaments en bucle, aquest ens anticipen desgràcies futures, però mai són capaços de preveure les possibles eines que tindrem si, finalment, acabem vivint la situació anticipada.

Molt sovint, jo (i parlo en primera persona) he experimentat aquests pensaments i m'adono que, si passen, no són mai com m'ho havia imaginat i sempre he disposat de possibilitats o ajuts que m'han facilitat el sortir-me'n. Per això, davant d'aquestes temors, el més important és intentar mantenir la calma i quedar-nos en l'aquí i l'ara.

Una manera molt bona de poder estar en el present són els exercicis de Mindfulness o consciència plena. També en trobareu molts per Internet que us ajudaran a estar més presents i relaxar-vos. Només cal que poseu: “ejercicios de Mindfulness”.

Bé, amb aquests exercicis deixo l'escrit d’avui, que tinguem un bon dimarts!
 
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària