Moltes coses canviaran quan s’haurà superat la pandèmia de coronavirus. Una d’elles és que el govern d’Espanya pretén retornar als ministeris, competències que s’havien atorgat a Catalunya, des del moment que es van crear unes autonomies artificials a tot el territori estatal.

Saben a Madrid que Catalunya, que forma part de l’Estat Espanyol per imposició seva, és diferent a la resta de nacionalitats de la península. El catalans som europeus de naixença. Els nostres costums i llengua forma part d’Europa malgrat que la romanització ens va atorgar una base lingüística comuna. La cristianització feu el següent pas quan s’anaren reconquerint terrenys als musulmans. Els reductes cristians del nord peninsular ocuparen els territoris vers el sud i passats els segles, els gallecs cap a Portugal, els asturians cap a Castella, els bascs cap a Navarra i part d’Aragó, i els catalans dependents de l’Imperi carolingi, i repoblats principalment per gent de Llenguadoc, s’escamparen vers l’Ebre i València.

I així neixen les diferents realitats nacionals de la península Ibèrica i es formen les Espanyes de realitats socioculturals i lingüístiques diferents. La catalana, la més poderosa econòmicament, terra d’immigració continuada, de treball, d’innovació i producció industrial representava el comerç a la Mediterrània. Des del 1714, i inclús abans malgrat regir-nos per institucions pròpies, la monarquia i els diferents governs estatals, sempre han desitjat concentrar tot el poder peninsular a Madrid, capital creada artificialment pels reis i la cort, i curiosament és l’única gran ciutat del món que no disposa ni d’un gran riu, ni de mar.

Aquesta és la manera de ser de Castella que contrasta amb la mentalitat catalana, gestada des d’Europa. Mentre allà “el rey es ley” i el primer ferrocarril es construeix de Madrid als palaus per traslladar-hi els monarques i la seva cort, a Catalunya es construeixen els trens des de Mataró a Barcelona o de Reus a Salou per activar el comerç, la indústria i l’economia, creant riquesa a la població per iniciativa particular.

A Espanya on els cops d’estat han estat constants durant els segles XIX i XX, el del general Franco, contra la república, amb la guerra civil inclosa i dos milions de morts i amb l’economia destruïda, quan morí el dictador, el govern espanyol regit per la dreta espanyola “moderada” va rehabilitar la Generalitat amb el president Josep Tarradellas al cap davant. El govern català enderrocat el 1939 es restituí abans de l’aprovació de la Constitució i la creació de l’Estat de les autonomies. La majoria de dreta espanyola s’hi va oposar, malgrat crear autonomies regionals per disfressar les realitats nacionals catalana i basca. Des de llavors, de forma continuada han aparegut LOAPES, no s’han permès de transferències aprovades i ara, aprofitant-se de coronavirus, s’ha centralitzat la sanitat, es retallen drets socials, personal i polítics.

Catalunya, quan es va adonar de la magnitud de la pandèmia a la conca d’Òdena va confinar la comarca però amb disgust del govern espanyol. Madrid, un altre focus tant important com el d’Igualada, no s’hi va actuar i vet aquí que la incompetència del govern socialista ha causat la tercera part de les defuncions d’Espanya. Com tampoc, malgrat la insistència de Catalunya, no es van tancar els nostres ports i aeroports.

Aprofitant el coronavirus han passejat l’exèrcit per territori català muntant hospitals de campanya com si es tractés d’una guerra sense tenir en compte les recomanacions dels hospitals de zona i els tècnics de la pandèmia. La majoria cridats per alguns alcaldes socialistes o l’alcaldessa Colau, per donar la raó al tàndem Sánchez-Iceta i contradir l’independentisme com si realment fos la pesta important a combatre. I per demostrar la seva força, han fet passejar l’exèrcit per poblacions com Reus o Tortosa, per desinfectar comissaries inservibles. Posen per excusa haver construït un pont a Montblanc, cridat pel seu alcalde independentista, quan les ajudes espanyoles promeses pels aiguats tan destructius a la comarca de la Conca, encara no han arribat per ineficàcia administrativa del “Gobierno”.

S’han centralitzat mascaretes, respiradors, vestits protectors, entre altres atuells;  han arribat tard, defectuosos, i la majoria d’hospitals i residències encara no en disposen, mentre els condecorats explicaven a les rodes de premsa que havien recuperat taronges o havien confiscat drogues a diferents indrets. O deien disbarats com que controlaven les notícies que anaven contra el govern. El joc de la ineficàcia continua i des de Madrid, centralitzaran tantes competències que puguin. Catalunya és la seva mamella i no la volen perdre.