Les Terres de l’Ebre son més que una frontera natural. Son un territori ple de vida, resistència i oportunitats, una terra que ha estat testimoni de lluites històriques per la democràcia, la justícia social i el progrés. En aquest sentit, el republicanisme ebrenc no és només un element més dins l’esquerra catalana; és un pilar fonamental per entendre el present i construir el futur d’una esquerra moderna, arrelada i transformadora.
Des de fa dècades, les Terres de l’Ebre han estat un exemple de com les idees republicanes poden arrelar-se en la defensa dels drets col·lectius i individuals. Des de la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, també contra la proliferació de parcs eòlics a tort i a dret, en les reivindicacions per uns trens dignes, donant suport a la pagesia o en la defensa del Delta, el nostre territori ha demostrat que el republicanisme no es limita a proclames ideològiques: és acció política concreta i compromís amb les persones. Ho ha demostrat el govern republicà del President Aragonès i ho demostren a diari els nostres alcaldes i alcaldesses i regidores i regidors d’arreu de les quatre comarques.
En el context de la Nova Esquerra Nacional, és innegociable reconèixer el paper cabdal de les Terres de l’Ebre per a la cohesió territorial i la construcció d’un projecte d’alliberament nacional com el que representa la candidatura que encapçalen el Xavier Godàs, l’Alba Camps, la Raquel Sans i la Teresa Jordà. Un republicanisme que només es quedi en els grans centres de decisió, desconnectat del batec de territoris com el nostre, no podrà ni representar ni inspirar el conjunt del país.
La futura executiva nacional d’ERC ha de ser un reflex de la diversitat de Catalunya, i aquí les Terres de l’Ebre han de tenir veu pròpia i lideratge clar. Això no és només una qüestió de representació simbòlica, sinó d’estratègia política. Incorporar les visions i experiències dels territoris ebrencs és incorporar el republicanisme en la seva essència més pura: la lluita per la igualtat, la justícia social i el reconeixement dels drets de tots els pobles i comunitats. I en aquest cas, assumir la secretaria d’Habitatge, Planificació Territorial i Agenda Rural i Marítima en algú com Joan Alginet, suposa tota una declaració d’intencions.
Des de la Nova Esquerra Nacional, hem de fer passes decidides per articular un projecte on la centralitat política no s’entengui com a uniformitat, sinó com a integració. L’Ebre ens recorda que la sostenibilitat, el feminisme, la cultura i l’arrelament al territori no són conceptes abstractes, sinó la base per construir un futur republicà i just.
El nostre compromís, com a representants d’aquesta nova etapa, és treballar perquè la veu del republicanisme ebrenc sigui escoltada i valorada en tota la seva profunditat. Sabem que sense les Terres de l’Ebre, el republicanisme català no seria complet. Per això, en aquesta futura executiva nacional, defensem amb fermesa que el republicanisme ebrenc hi jugui un paper protagonista, contribuint al projecte col·lectiu amb l’experiència, la determinació i la força que sempre ens han caracteritzat.
Les Terres de l’Ebre són, i seran, motor i brúixola d’una Nova Esquerra Nacional que treballa per una Catalunya lliure, socialment justa i plenament republicana.