Quan després de molts anys vivint fora, vaig decidir tornar a viure al poble, la gent em preguntava constantment: "i no t'avorreixes a un poble?", "i no hi trobes a faltar fer coses culturals?". Fins i tot, amigues de tota la vida que no hi viuen, en tornar-hi de vegades durant les vacances o algun cap de setmana em pregunten que què faig en acabat de treballar, perquè elles no sabrien què fer-hi.. I realment, potser jo també m'ho vaig qüestionar al principi, i els hi deia que els camins es podien desfer, que sempre era a temps de tornar a viure a la ciutat. Però mai va arribar este moment, perquè la ciutat se'm va desdibuixar com si fos l’horitzó d’un dia ennuvolat, i entre altres coses, m'agradaria destacar l'associacionisme i la política als carrers com una de les coses que va fer-ho possible.
M'agradaria, en este article, reivindicar les entitats i els col·lectius socials, culturals, feministes, que es creen a un poble, dels vincles que s'hi generen entre les persones i de com estos mateixos vincles posen la il·lusió del poble al centre i generen oportunitats perquè tant persones nouvingudes o les que fa anys que hi viuen fora s'hi tornen a vincular. És la forma de generar i alhora consumir cultura, del i per al poble, de configurar-n’hi la història des d'un espai intergeneracional, perquè és en estos espais on hi construïm relacions que van més enllà d’allò purament individual i indivisible, que d'una altra manera potser no ho faríem, des del respecte per les que fa anys que hi treballen i per les que aporten idees noves i fresques, que tant es necessiten en un món com el que vivim. És una manera de canviar-ho tot simplement en allò que tenim, sense necessitat de moure-mos. També és una cosa importantíssima per a les noves generacions que s'hi puguen vincular, de créixer aprenent el valor de l'esforç col·lectiu per combatre l’individualisme que mos està destruint com a societat.
La faena del govern, per tant, seria la d’impulsar, potenciar i estimular per totes formes la creació d’estes associacions entre persones, per tal de connectar tot el que tenim al nostre abast, dotar-les d'autonomia, no capitalitzar-les, o fins i tot unir-s'hi des de l'horitzontalitat. Que les associacions dins del poble siguen sinònim d'amor a la terra i a la cultura, de compartir coneixements i habilitats, la vinculació al territori i la cooperació entre pobles. També debatre i discrepar en maneres i finalitats, generar l'esperit crític que ens falta en tantes i tantes coses. Lluitar per ser persones veritablement lliures.
La generació de riquesa a un poble no és sinó la que formen les seues persones. Aprofundim-hi, en esta possibilitat! Necessitem urgentment que la idea de "vida de poble" vaigue molt més enllà del que es pensa la gent de ciutat, i la gent d'un mateix poble que, fins i tot, hi ha crescut. No volem deixar de viure a un poble i no volem convertir-lo en ciutat, però alhora un poble pot ser l'epicentre de tot procés de creació, on comença i acaba tot, una reivindicació de la circularitat. Fer del poble un món millor.
M'agradaria, en este article, reivindicar les entitats i els col·lectius socials, culturals, feministes, que es creen a un poble, dels vincles que s'hi generen entre les persones i de com estos mateixos vincles posen la il·lusió del poble al centre i generen oportunitats perquè tant persones nouvingudes o les que fa anys que hi viuen fora s'hi tornen a vincular. És la forma de generar i alhora consumir cultura, del i per al poble, de configurar-n’hi la història des d'un espai intergeneracional, perquè és en estos espais on hi construïm relacions que van més enllà d’allò purament individual i indivisible, que d'una altra manera potser no ho faríem, des del respecte per les que fa anys que hi treballen i per les que aporten idees noves i fresques, que tant es necessiten en un món com el que vivim. És una manera de canviar-ho tot simplement en allò que tenim, sense necessitat de moure-mos. També és una cosa importantíssima per a les noves generacions que s'hi puguen vincular, de créixer aprenent el valor de l'esforç col·lectiu per combatre l’individualisme que mos està destruint com a societat.
La faena del govern, per tant, seria la d’impulsar, potenciar i estimular per totes formes la creació d’estes associacions entre persones, per tal de connectar tot el que tenim al nostre abast, dotar-les d'autonomia, no capitalitzar-les, o fins i tot unir-s'hi des de l'horitzontalitat. Que les associacions dins del poble siguen sinònim d'amor a la terra i a la cultura, de compartir coneixements i habilitats, la vinculació al territori i la cooperació entre pobles. També debatre i discrepar en maneres i finalitats, generar l'esperit crític que ens falta en tantes i tantes coses. Lluitar per ser persones veritablement lliures.
La generació de riquesa a un poble no és sinó la que formen les seues persones. Aprofundim-hi, en esta possibilitat! Necessitem urgentment que la idea de "vida de poble" vaigue molt més enllà del que es pensa la gent de ciutat, i la gent d'un mateix poble que, fins i tot, hi ha crescut. No volem deixar de viure a un poble i no volem convertir-lo en ciutat, però alhora un poble pot ser l'epicentre de tot procés de creació, on comença i acaba tot, una reivindicació de la circularitat. Fer del poble un món millor.