Opinió

Ser poble

«Un poble pot ser l'epicentre de tot procés de creació, on comença i acaba tot, una reivindicació de la circularitat»

Marta Sans
04 d'abril de 2023, 08:21
Actualitzat: 8:29h
Quan després de molts anys vivint fora, vaig decidir tornar a viure al poble, la gent em preguntava constantment: "i no t'avorreixes a un poble?", "i no hi trobes a faltar fer coses culturals?". Fins i tot, amigues de tota la vida que no hi viuen, en tornar-hi de vegades durant les vacances o algun cap de setmana em pregunten que què faig en acabat de treballar, perquè elles no sabrien què fer-hi.. I realment, potser jo també m'ho vaig qüestionar al principi, i els hi deia que els camins es podien desfer, que sempre era a temps de tornar a viure a la ciutat. Però mai va arribar este moment, perquè la ciutat se'm va desdibuixar com si fos l’horitzó d’un dia ennuvolat, i entre altres coses, m'agradaria destacar l'associacionisme i la política als carrers com una de les coses que va fer-ho possible.

M'agradaria, en este article, reivindicar les entitats i els col·lectius socials, culturals, feministes, que es creen a un poble, dels vincles que s'hi generen entre les persones i de com estos mateixos vincles posen la il·lusió del poble al centre i generen oportunitats perquè tant persones nouvingudes o les que fa anys que hi viuen fora s'hi tornen a vincular. És la forma de generar i alhora consumir cultura, del i per al poble, de configurar-n’hi la història des d'un espai intergeneracional, perquè és en estos espais on hi construïm relacions que van més enllà d’allò purament individual i indivisible, que d'una altra manera potser no ho faríem, des del respecte per les que fa anys que hi treballen i per les que aporten idees noves i fresques, que tant es necessiten en un món com el que vivim. És una manera de canviar-ho tot simplement en allò que tenim, sense necessitat de moure-mos. També és una cosa importantíssima per a les noves generacions que s'hi puguen vincular, de créixer aprenent el valor de l'esforç col·lectiu per combatre l’individualisme que mos està destruint com a societat.

La faena del govern, per tant, seria la d’impulsar, potenciar i estimular per totes formes la creació d’estes associacions entre persones, per tal de connectar tot el que tenim al nostre abast, dotar-les d'autonomia, no capitalitzar-les, o fins i tot unir-s'hi des de l'horitzontalitat. Que les associacions dins del poble siguen sinònim d'amor a la terra i a la cultura, de compartir coneixements i habilitats, la vinculació al territori i la cooperació entre pobles. També debatre i discrepar en maneres i finalitats, generar l'esperit crític que ens falta en tantes i tantes coses. Lluitar per ser persones veritablement lliures.

La generació de riquesa a un poble no és sinó la que formen les seues persones. Aprofundim-hi, en esta possibilitat! Necessitem urgentment que la idea de "vida de poble" vaigue molt més enllà del que es pensa la gent de ciutat, i la gent d'un mateix poble que, fins i tot, hi ha crescut. No volem deixar de viure a un poble i no volem convertir-lo en ciutat, però alhora un poble pot ser l'epicentre de tot procés de creació, on comença i acaba tot, una reivindicació de la circularitat. Fer del poble un món millor.

Química de professió. Vinculada a la política i a l’activisme feminista des de fa anys, ha escrit diversos articles d’opinió, i escriu prosa i poesia. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen el IV Premi popular de poesia recitada de Vinebre, el IX Lluís de Montsià de la Ràpita o el Primer Premi de poesia del Perelló. Isòsceles (Onada edicions, 2024), amb el qual ha rebut el premi narrativa breu en els Premis Terra de Fang, és la seua primera novel·la.

El més llegit