Tots recordem el tren de la bruixa, aquella atracció en la qual, quan arribaven els "caballitos" per fires, tots els xiquets pujàvem. Tots sabíem que aquell tren només pegava voltes sobre ell mateix, però el que t'enganxava era saber què t'esperava en sortir del túnel, una bruixa que et podia pegar al cap amb una granera, o algú et feia un gosset amb un globo, cada volta tenia sorpresa.
I aquests dies mirant les notícies veia els talls ferroviaris i com les obres del Corredor Mediterrani afectaran la línia de tren que uneix Barcelona i les Terres de l'Ebre, i pensava en el fet que fa molts anys que vivim en un gran tren de la bruixa. Un tren que no para de pegar voltes i que no saps mai quina serà la següent sorpresa.
Ja fa més de 20 anys que agafo el tren, m'agrada viatjar en tren, durant el trajecte puc llegir, treballar, aprofitar un temps preciós i a més, penso que no hi ha millor manera d'entrar en una gran ciutat, sense embussos, sense accidents. Quan viatjo, sempre aprofito per fer algun viatge en tren, és còmode, puntual i et deixa al centre de les ciutats.
Per això puc afirmar que, des del meu punt de vista, el servei que sofrim (sí, el sofrim) a les Terres de l'Ebre és el pitjor que he vist mai, un infraservei, calamitós, horrible, d'una deixadesa total i absoluta... no se m'acudeixen millors adjectius per descriure el que vivim.
I aquests dies em feia gràcia quan a la televisió sortien les obres i deien que "tot havia anat bé, però que hi havia menys gent de l'esperada", jo pensava "qui no ha avorrit anar en tren a les Terres de l'Ebre?". Jo n'era un supervivent, però he hagut de claudicar, el tren a les Terres de l'Ebre és la pitjor de les opcions, i com jo, molts.
Perquè en aquests 20 anys he viscut de tot i podria contar mil experiències, des d'aquells llunyans diumenges de quan tenia 18 anys i marxàvem tots els estudiants a Tarragona i Barcelona i a l'Aldea havies de córrer per no quedar-te sense seient (era la segona parada!), o algun viatge de més de 5 hores per arribar a Barcelona i que l'estació de Passeig de Gràcia estigues tancada i haver de trucar a Renfe per poder sortir, o pujar a Sants un divendres d'estiu i no tenir seient i viatjar més d'una hora assegut damunt de la maleta al mig del tren, o les aturades sense motiu ni explicació que duraven hores... i així podríem estar tot el dia.
Sóc conscient que el servei de Rodalies és deficient a tota Catalunya, però he tingut la sort de compartir feina amb gent de Girona que anava i tornava cada dia en tren a Barcelona i puc dir que el servei en direcció sud és el pitjor en diferència, encara recordo la cara de ximple que se'm quedava al veure com des de l'estació de Passeig de Gràcia els trens en direcció nord eren nous i brillants i els que anaven en direcció sud eren vells i atrotinats amb seients de plàstic, indignes per passar-te més de dos hores assegut, si trobaves lloc entre tots els turistes que anaven a Salou i Port Aventura.
I perquè no dir que el viatge fins a Barcelona, de poc menys de 200 km, dura més de 2 hores!! Un temps que en els últims anys no és que no haja disminuït sinó que fins i tot ha augmentat i gairebé s'arriba abans de Barcelona a Madrid que des de l'Aldea a la capital del país.
Òbviament, som tants els que hem patit este servei i estes aventures que crec que estes obres acabaran l'objectiu amb què algú va començar fa molts anys: el desmantellament del servei ferroviari a les Terres de l'Ebre.
Vivim una desconnexió territorial brutal que només ha beneficiat una competència que s'ha quedat sola, no perquè siga millor, sinó per la incompareixença del rival, davant del repte majúscul de connectar les Terres de l'Ebre amb la ciutat, i el bus s'ha convertit en l'única alternativa al transport privat.
Enhorabona a tots els que ho han fet possible, continuarem pegant voltes al tren de la bruixa a l'espera de saber quina serà la pròxima sorpresa.