Com cada any, els primers freds ens anuncien la vinguda del Nadal. Aquesta, des de que es va inventar els anuncis de televisió del “Vuelve a casa por Navidad” ens parlem més amb la família i pensem, consumistes com som, a comprar a tort i dret perquè ja se sap: “qui per Nadal res no estrena, res no val”. Així anem tirant de típics i tòpics i seguim engrandint aquesta societat malalta de soca-rel.
Malauradament, aquest Nadal se’ns presenta diferent. No sabem si podrem “anar de botigues”, fer els sopars i “borratxeres” d’empresa i d’amics o trobar-nos tota la família per acabar discutits a l’hora del cafè. I això ens preocupa, i molt! De fet, fa temps que el Nadal és una excusa per no pensar en nosaltres i en com va la nostra vida (com a màxim per Cap d’Any direm als amics que, a partir de demà: “Aniré al gimnàs!”, “deixaré de fumar”, “faré bicicleta”, etc. I amb això s’acaba el “top ten” de la reflexió).
Doncs bé, jo aquest any proposo fer una altra cosa. He vist de prop que hi ha gent menys afavorida que passen sols i soles el Nadal, persones que han perdut algun ésser estimat i que en aquests dies el trobaran a faltar. Persones que fa anys que van a menjadors socials per tenir un àpat calent en aquestes festes i no sentir-se tan invisibles i que, aquest any, no ho podran fer. Persones engabiades per idees que estaran sols i soles en cel·les de quatre parets, o forans que l’hauran de passar lluny de la família, etc. Per a ells i elles el Nadal ja fa temps que els ha passat de llarg.
Per això proposo que, aquests dies, pensem en com va la nostra societat i en què podem fer per millorar-la. Mirar la nostra realitat i la del nostre entorn i començar, veritablement, a canviar radicalment.
Però per això, ens haurem d’arremangar, deixar de queixar-nos per com posarem les taules al menjador de casa i estar atents perquè cap persona quedi exclosa, reclamar a les administracions que estiguin vetllant per les necessitats dels menys afavorits, que amb la crisi econòmica generada per la Covid han augmentat, en definitiva, que aprofitem per a fer, veritablement una reflexió des de la societat i en profunditat, de tothom i per a tothom. Què, ens hi posem?
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
Malauradament, aquest Nadal se’ns presenta diferent. No sabem si podrem “anar de botigues”, fer els sopars i “borratxeres” d’empresa i d’amics o trobar-nos tota la família per acabar discutits a l’hora del cafè. I això ens preocupa, i molt! De fet, fa temps que el Nadal és una excusa per no pensar en nosaltres i en com va la nostra vida (com a màxim per Cap d’Any direm als amics que, a partir de demà: “Aniré al gimnàs!”, “deixaré de fumar”, “faré bicicleta”, etc. I amb això s’acaba el “top ten” de la reflexió).
Doncs bé, jo aquest any proposo fer una altra cosa. He vist de prop que hi ha gent menys afavorida que passen sols i soles el Nadal, persones que han perdut algun ésser estimat i que en aquests dies el trobaran a faltar. Persones que fa anys que van a menjadors socials per tenir un àpat calent en aquestes festes i no sentir-se tan invisibles i que, aquest any, no ho podran fer. Persones engabiades per idees que estaran sols i soles en cel·les de quatre parets, o forans que l’hauran de passar lluny de la família, etc. Per a ells i elles el Nadal ja fa temps que els ha passat de llarg.
Per això proposo que, aquests dies, pensem en com va la nostra societat i en què podem fer per millorar-la. Mirar la nostra realitat i la del nostre entorn i començar, veritablement, a canviar radicalment.
Però per això, ens haurem d’arremangar, deixar de queixar-nos per com posarem les taules al menjador de casa i estar atents perquè cap persona quedi exclosa, reclamar a les administracions que estiguin vetllant per les necessitats dels menys afavorits, que amb la crisi econòmica generada per la Covid han augmentat, en definitiva, que aprofitem per a fer, veritablement una reflexió des de la societat i en profunditat, de tothom i per a tothom. Què, ens hi posem?
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària