Opinió

​Un dia a la platja del nostre Delta

«No es tracta de mirar malament el que ve de fora. Aquella persona que necessita, més que mai, escapar de la ciutat grisa i solitària i banyar-se en les nostres platges úniques»

Assumpta Arasa
20 de juliol de 2020, 08:18
Actualitzat: 8:32h
Malgrat les màscares i la cura que ens tenim, perquè ens estimem i ens volem vives i vius, alegres i saludables, malgrat la desinfecció de mans i de peus i sabates i sabatilles, malgrat tot, tornem a les nostres platges, la Marquesa, la dels Eucaliptus, la del Pipi, el Trabucador, Cap Roig, els Frares, les Delícies, del Marjal... És estiu i som del Delta.

I perquè som del Delta desafiem els psicòlegs pretensiosos que creuen que a la pell del cos tenim una sensibilitat que es mesura en centímetres, i ara? Qui no es recorda de la salabror de la nostra mar a la pell o d'aquells granets de sorra torrada de sol i plena de vent que se'ns enganxen a la pell? Els notem tots, perquè natros som així!

Per això, a la vora de la platja gaudirem dels rapitencs fresquets i acompanyats dels nostres musclos. Però, per això també, tindrem cura d'evitar que hi hagi més rebrots del coronavirus.

No es tracta de mirar malament el que ve de fora. Aquella persona que necessita, més que mai, escapar de la ciutat grisa i solitària i banyar-se en les nostres platges úniques. Es tracta, doncs, d’acompanyar-nos i ser-nos curosos.

Necessitem tornar a fer les mateixes coses d'abans, però amb una mica més de distància entre uns i altres, no per temor, sí per respecte. Per sort, les nostres platges ho permeten i hi cabem tots i totes. Per això, plegades i sense malfiances, desitgem-nos un bon estiu!

Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
 

Soc pintora, psicòloga i activista... Amb el cor a les Terres de l'Ebre i la vista posada en allò que succeeix al meu entorn i prenent-ne part activa, reflexiono i aprenc cada dia més de què és això de la vida.

El més llegit