Suposo que tinc ganes d’explicar-me, i ho vull fer de la manera en què em sento més còmode, escrivint. Entenc que no és necessari però, com diria Ovidi, ho faig perquè vull. Fa uns dies es va fer públic la meua incorporació a la candidatura d'Esquerra d'Amposta, un pas personal que em fa una il·lusió increïble perquè uneix dos de les coses que més m'agraden, la política i treballar per al poble.
Sé que a alguns els ha pogut agafar de sorpresa, però molts d'altres ho han vist natural, qui em coneix sap que la política ha format part de la meua vida des de ben petit, tot i això, fer el pas a la política institucional no ha estat fàcil ni exempt de dubte, i és llavors quan recordo que algú em va dir un dia, “dubta d’aquell que no dubta”.
Finalment els pros han guanyat els contres per golejada, i és que a vegades a la vida s'ha de fer un pas endavant, aixecar-se del sofà, posicionar-se i prendre partit, tot i sabent que això et costarà algunes crítiques. Mai cap avenç s'ha aconseguit sense lluitar, sense arriscar i potser havent perdut alguna cosa pel camí, però això no ens ha d'impedir d’avançar cap a allò que creiem més just.
Qui em coneix sap de quin peu calço, en conviccions d'esquerres, independentista, republicà, ecologista, feminista, pacifista, antitransvasista, algú que creu que una altra economia és possible, més justa i més social, que tot es pot canviar si remem cap a la mateixa banda.
Un cop presa la decisió, sumar-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta ha estat una cosa fàcil, es tracta d’un equip que en tan sols quatre anys ha aconseguit canviar el tarannà d’una ciutat que ara mira el futur en optimisme i amb aquella ambició de convertir-se en un poble encara més dinàmic, pròsper, obert, ecològic. Un poble que no deixa ningú enrere i s’enfronta al futur sense res a temer.
Sabem però que encara queda molta feina a fer, que tot no es pot canviar en quatre anys, i és per això que m’il·lusiona poder aportar el meu granet d’arena en aquesta nova Amposta que fa uns anys que es construeix. Seguirem remant tots junts si els ampostins així ho desitgen.
Sé que a alguns els ha pogut agafar de sorpresa, però molts d'altres ho han vist natural, qui em coneix sap que la política ha format part de la meua vida des de ben petit, tot i això, fer el pas a la política institucional no ha estat fàcil ni exempt de dubte, i és llavors quan recordo que algú em va dir un dia, “dubta d’aquell que no dubta”.
Finalment els pros han guanyat els contres per golejada, i és que a vegades a la vida s'ha de fer un pas endavant, aixecar-se del sofà, posicionar-se i prendre partit, tot i sabent que això et costarà algunes crítiques. Mai cap avenç s'ha aconseguit sense lluitar, sense arriscar i potser havent perdut alguna cosa pel camí, però això no ens ha d'impedir d’avançar cap a allò que creiem més just.
Qui em coneix sap de quin peu calço, en conviccions d'esquerres, independentista, republicà, ecologista, feminista, pacifista, antitransvasista, algú que creu que una altra economia és possible, més justa i més social, que tot es pot canviar si remem cap a la mateixa banda.
Un cop presa la decisió, sumar-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta ha estat una cosa fàcil, es tracta d’un equip que en tan sols quatre anys ha aconseguit canviar el tarannà d’una ciutat que ara mira el futur en optimisme i amb aquella ambició de convertir-se en un poble encara més dinàmic, pròsper, obert, ecològic. Un poble que no deixa ningú enrere i s’enfronta al futur sense res a temer.
Sabem però que encara queda molta feina a fer, que tot no es pot canviar en quatre anys, i és per això que m’il·lusiona poder aportar el meu granet d’arena en aquesta nova Amposta que fa uns anys que es construeix. Seguirem remant tots junts si els ampostins així ho desitgen.