Pedro Sánchez juga en foc. L’acte del Teatre del Liceu, diuen, ha estat un èxit, els indults ajudaran a retrobar la concòrdia gràcies a la magnanimitat vers Catalunya. Així ens ha vingut a explicar “sopars de duro”, com aquell que només parlant, s’instal·la en l’autobombo dient-nos, “som on som”. La dreta pura d’Espanya el crucificarà –Casado i Ayuso-, els antics dirigents del seu partit -González i Guerra- “els de les portes giratòries” el criticaran - i als independentistes no ens convencerà.

A algú, però, haurà acontentat? A Iceta, segur; i també als grans empresaris que fent-los-hi la seva, l’aplaudiran. Però, un cop es convocaran eleccions i s’haurà de votar, mai li donaran el seu vot perquè no és dels seus.

Deia a l’anterior article que l’economia i la política van lligades. I els que guanyen molts diners els interessa tenir Catalunya callada, sotmesa i que treballi a “tot drap” produint beneficis; pagarà impostos i el dèficit fiscal serà superior als 16.000 milions i, al final, “cornuts i pagar el beure” i tots contents.

Als periòdics de Madrid no els caldrà acusar-nos d’insolidaris i tampoc a ‘Estat no els caldrà fer propaganda al món sobre “la democràcia plena d’Espanya”. Sembla que per “utilitat pública” comença una nova etapa encara però amb exiliats si poden passar els Pirineus, un indults limitats de polítics i líders socials inhabilitats, castigats i que han hagut de passar gairebé quatre anys engarjolats, 3200 encausats per malversació i un president inhabilitat per un llaç groc.

El poder judicial, però, que és el que els darrers anys ha manat, està intranquil. Amb la seva magnànima mà constitucionalista i amb arguments sense provar copiats d’informes policials manipulats i inclús de reculls de premsa, van empresonar, multar, inhabilitar i reprimir, provocant la mort i la passió dels drets humans.

Tres associacions judicials espanyoles demanen al “gobierno” que faci tot el que pugui per evitar la veu del Tribunal dels Drets Humans; el seu descrèdit és majúscul. I no sé si es pot arreglar alguna cosa quan a Espanya ja se la posa al mateix nivell democràtic que Turquia.

La “democràcia plena”, tant ventilada els darrers mesos, per vendre a l’interior i a l’exterior, blanc per negre, ara serà aixafada amb contundència. Per aquest camí la ministra d’Afers Exteriors espanyol acusa el Consell d’Europa d’incoherent perquè a Espanya hi ha separació de poders.

Pedro Sánchez, al Liceu, vol avançar-se als dictàmens europeus. “Abans que vosaltres, senyors demòcrates europeus, jo ja vaig demanar l’indult”, podrà dir el dia següent, per justificar-se com a demòcrata pur.  Però li queden molts serrells per tancar volent diluir la culpa pròpia quan mesos abans parlant dels indults deia que mai es podien acceptar. I altres mesos abans també va donar suport al 155, a la policia “de a por ellos” que va apallissar els votants del referèndum, i els seus polítics es van manifestar al costat del PP, Cs, i VOX.

Canvis de jaqueta per conveniència perquè necessita els vots d’ERC al Congrés representa voler treure aigua d’una cisterna buida. Se’n pot sortir per continuar al govern, però a Catalunya ja no pot enganyar a ningú. És pura hipocresia!

A Espanya encara en pot confondre alguns, amb la premsa, la propaganda i “la plena democràcia” i, com deia Franco, la conjura “judeo-masónica”. La magnanimitat, mot solemne, de comprensió i solidaritat, pot fer canviar l’opinió d’alguns. Mai canviarà la dels seus més enemics que son la dreta continuista del franquisme, inclosos els de l’IBEX 35, el poder judicial i els grans empresaris que davant l’aplaudiran i pel darrere l’apunyalaran. El president dels empresaris s’ha hagut de justificar gairebé demanant perdó per haver acceptat els indults. I, en canvi, l’aplaudeixen perquè Catalunya ha de continuar treballant, produint i pagant.

Però a Catalunya l’independentisme n’està fart de “beure a galet”. Dóna els indults als presos, quan els membres del poder judicial mantenen els càrrecs caducats i segueixen imposant multes als independentistes. Tots son paraules que les esfuma el vent. De moment el Corredor del Mediterrani, el construeixen per Madrid, el dèficit fiscal és de més de 16.000 mil milions, emportant-se el 8,4% del PIB, la inversió per habitant durant els darrers cinc exercicis pressupostaris és de 123 euros, mentre que la mitja de Madrid és de 188 i la d’Espanya 159.

El finançament autonòmic no s’ha renovat des del 2014, el català el fan servir per dir, “som on som”, i així acontentar-nos, però no se’ns deixa parlar la nostra llengua a les Corts de Madrid, al Parlament d’Europa i se’ns obliga a dirigir-nos en castellà als estaments estatals establerts a Catalunya. On és la Constitució que prediquen on diu que tots som iguals davant la llei?

Senyor Sánchez, no creu vostè que “la plena democràcia espanyola” fa el ridícul més espantós quan a Europa se la compara a la de Turquia? Pot venir a parlar de “retrobament”, quan la justícia espanyola té 3.200 encausats com si fossin criminals, només per declarar-se independentistes? Pot parlar de concòrdia entre espanyols quan existeixen tantes anormalitats de tracte entre Espanya i Catalunya? Pot parlar d’igualtat quan AENA extreu la meitat dels beneficis de l’aeroport de Barcelona i en canvi hi inverteix una dècima part del de Madrid? Qui li dóna dret a dirigir des de Madrid el port de Barcelona, on s’inverteix menys del 10% dels beneficis que genera?

Catalunya ho té clar. Fins i tot aquells que es declaren unionistes s’adonen que “ens afaiten en sec” perquè els seus fills tenen menys beques que a Espanya, paguen impostos més alts i no disposen de les infraestructures pel desenvolupament social. Han pagat durant 50 anys les autopistes i properament, a bon segur, quan les hagin de pagar també els espanyols, nosaltres les tornarem a pagar perquè ens tracten de forma equitativa i igualitària. Per això, Sr. Sánchez, si la cisterna la té buida, no ens pot venir a representar actes teatrals al Liceu com si els catalans, unionistes i independentistes, tots fóssim “tontos” de mena. Som on érem si Espanya no canvia l’actitud imperativa vers Catalunya.