Sóc un gran usuari de Twitter, m’agrada, m’ho passo bé i em serveix com a referència informativa, a través de la plataforma trobo articles interessants, coses que desconeixia o realitats que no surten als mitjans convencionals.
Durant els últims dies he descobert una etiqueta (hashtag) que desconeixia, segurament perquè bona part de la gent que segueixo són homes, el patriarcat està present en centenars de formes i en molts casos ni ens n'adonem.
L’etiqueta és #notallmen i em vaig ficar a investigar a què es referia exactament. L’etiqueta està relacionada amb l’excusa que molts homes utilitzen per justificar la violència i comportaments masclistes, el clàssic “no tots els homes som iguals”.
Mirant la recerca te n'adones de seguida que gairebé totes les piulades estan fetes des de comptes femenins. El tema no interessa als homes? No tenim res a dir? I si algun home s’hi referix, és per intentar contradir-lo, el que només fa que sigue més evident el motiu de l’etiqueta.
Això m’ha portat a reafirmar-me, els homes tenim un problema. Sí, TOTS, com a gènere, la violència masclista ens afecta i ens interpel·la a tots, com a societat, però encara més a nosaltres, els homes. És inconcebible que les nostres mares, filles, parelles, amigues, conegudes, veïnes, tinguen temor de tornar a casa soles, és inviable que la meitat de la població visque en la temor de què algú els aparegue d’entre la foscor mentre estan tornant a casa o simplement quan estan corrents a l'aire lliure.
Natros no tenim esta temor perquè som els que la causem, per això som culpables, per acció o per omissió. #Yesallmen perquè la culpa és nostra, no és de les dones que volen seguir amb la seua vida, som natros els que les ataquem, les assetgem i inclús en alguns casos, les matem o violem.
Tots acabem acceptant comportaments masclistes al nostre entorn i estes són les últimes conseqüències de la inacció. Quan acceptem que als nostres grups d’amics de WhatsApp hi hagi comentaris inapropiats o quan en converses entre riures entre col·legues s’accepten sortides de to, estem donant ales a estos comportaments.
Si hi pensem, hi trobaríem mil casos on no alcem la veu per la temor de què diran, de ser exclosos, assenyalats, titllats de fluixos, de “nenazas” o talla rotllos, ja n’hi ha prou de "matxirulos" que reivindiquen la masculinitat com a superioritat davant la resta.
La situació és insostenible i tots els homes en som responsables, només si acabem sent-ne conscients, farem el primer (i minúscul) pas per erradicar la violència masclista que s’ha escampat per la nostra societat. #yesallmen perquè nosaltres som els culpables!
Durant els últims dies he descobert una etiqueta (hashtag) que desconeixia, segurament perquè bona part de la gent que segueixo són homes, el patriarcat està present en centenars de formes i en molts casos ni ens n'adonem.
L’etiqueta és #notallmen i em vaig ficar a investigar a què es referia exactament. L’etiqueta està relacionada amb l’excusa que molts homes utilitzen per justificar la violència i comportaments masclistes, el clàssic “no tots els homes som iguals”.
Mirant la recerca te n'adones de seguida que gairebé totes les piulades estan fetes des de comptes femenins. El tema no interessa als homes? No tenim res a dir? I si algun home s’hi referix, és per intentar contradir-lo, el que només fa que sigue més evident el motiu de l’etiqueta.
Això m’ha portat a reafirmar-me, els homes tenim un problema. Sí, TOTS, com a gènere, la violència masclista ens afecta i ens interpel·la a tots, com a societat, però encara més a nosaltres, els homes. És inconcebible que les nostres mares, filles, parelles, amigues, conegudes, veïnes, tinguen temor de tornar a casa soles, és inviable que la meitat de la població visque en la temor de què algú els aparegue d’entre la foscor mentre estan tornant a casa o simplement quan estan corrents a l'aire lliure.
Natros no tenim esta temor perquè som els que la causem, per això som culpables, per acció o per omissió. #Yesallmen perquè la culpa és nostra, no és de les dones que volen seguir amb la seua vida, som natros els que les ataquem, les assetgem i inclús en alguns casos, les matem o violem.
Tots acabem acceptant comportaments masclistes al nostre entorn i estes són les últimes conseqüències de la inacció. Quan acceptem que als nostres grups d’amics de WhatsApp hi hagi comentaris inapropiats o quan en converses entre riures entre col·legues s’accepten sortides de to, estem donant ales a estos comportaments.
Si hi pensem, hi trobaríem mil casos on no alcem la veu per la temor de què diran, de ser exclosos, assenyalats, titllats de fluixos, de “nenazas” o talla rotllos, ja n’hi ha prou de "matxirulos" que reivindiquen la masculinitat com a superioritat davant la resta.
La situació és insostenible i tots els homes en som responsables, només si acabem sent-ne conscients, farem el primer (i minúscul) pas per erradicar la violència masclista que s’ha escampat per la nostra societat. #yesallmen perquè nosaltres som els culpables!