
Hauran passat quatre mesos des que el pla fos aprovat ja inicialment pel Consell de l'Aigua, pel Comité de Autoridades Competentes i, a finals de juliol, rebés el vistiplau també del Consejo Nacional del Agua, davant l'oposició dels sectors antitransvasament com la Plataforma en Defensa de l'Aigua i també del Parlament de Catalunya i el Govern català. Els detractors insistixen en que les reserves per a la demanda d'aigua són excessives i releguen a sobrants gairebé residuals els que han de composar els cabals ambientals que donen vida al riu i a la desembocadura. De fet, actualment la demanda d'aigua de l'Ebre ascendeix a 8.210 hm3 anuals, el 55% del total, però la planificació del govern espanyol amplia aquesta xifra i permet arribar a 10.700 hm3 al 2027, que és el 70%.
Cañete no ha dixat pasar l'ocasió, en les declaracions fetes arran de l'acord del Tajo, d'evidenciar un cop més el seu tarannà transvasista en assenyalar que el consens assolit en este cas "demostra que un transvasament no té perquè ser conflictiu", i també que "els territoris excedentaris en aigua hauran d'atendre als que en són deficitaris". El portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Javier Sala, ha alertat que "Cañete torna una altra vegada als seus orígens, a poc a poc però amb passos segurs, per plantejar cada vegada amb més força que és necessari el transvasament de l'Ebre".