Aguaita.cat va assistir a la presentació de Tortosa, on hi van acudir un centenar de persones. Una xifra gens menyspreable, tenint en compte la llunyania de les eleccions i que tot just fa 6 mesos pocs ebrencs sabien què era això de les CUP. Clar símptoma, però, de la capacitat de mobilització d'aquest moviment polític sobre un sector de la població decebuda amb l'actual sistema de partits i que ha trobat a les Terres de l'Ebre un terreny fèrtil on arrelar. "Estem aquí perquè creiem en la política com a via per transformar la societat i millorar les condicions de vida de la gent, perquè som persones d'esquerres i independentistes de veritat, perquè creiem fermament que els models territorials han d'estar al servei de les persones i no del capital i, en definitiva, perquè estem decebuts amb la partitocràcia que governa els nostres pobles i ciutats", va explicar a mode de presentació la portaveu de l'assemblea a Tortosa, Laura Hierro.
Entre el públic, joves, adults i grans, molts dels quals implicats en moviments socials al territori. Precisament, la força del carrer és la que ha proporcionat a la CUP la seua explosió més gran. A les municipals del 2011, just en ple moviment del 15M, la CUP va aconseguir 65.000 vots als 73 municipis on es va presentar. I en l'actualitat ja disposa de 120 assemblees locals. "El millor que li ha passat a aquest país en els darrers 6 mesos és la força de la gent. Els moviments socials s'han posat per sobre dels partits polítics. En l'àmbit nacional, és obvi", va destacar David Fernández.
No descobrirem res si diem que el diputat de la CUP no compleix cap dels estereotips discursius dels que se sol atribuir a qualsevol líder de classes populars: l'apassionament, l'exaltació, la gesticulació... segurament perquè no cal cridar ni exagerar quan s'està convençut de dir la veritat. Escoltar parlar durant una estona Fernández pot recordar vagament, si es permet la comparació, el xiuxiueig de Ferran Bel a les rodes de premsa -no tant als plens-, amb la diferència, però, que la suau lletania del líder de la CUP carrega, amb casa frase, la consciència de qui l'escolta.
El discurs de Fernández va girar sobretot entorn "la triple crisi" que sacseja el país, "la nacional, la socioeconòmica i la democràtica. Entre 2011 i 2013, el Govern de la Generalitat haurà pagat 4.300 MEUR a la banca en interessos pel deute, el mateix que haurem de retallar enguany en serveis socials, educació i sanitat". Això, "en un país on qualsevol diputat ras cobra 6.000 euros al mes en 14 pagues", en uns Països Catalans "amb 3 milions de pobres" on "val més el criteri de 10 jutges del Tribunal Constitucional que el que diu el poble", on "els de sempre, s'enriqueixen a través dels de sempre", va etzibar.
"La gran mentida és que se'ns diu constantment que no hi ha alternatives". Per abordar-les, Fernández proposa "desobeir la Llei per avançar. Això s'aguanta en base la nostra insubmissió. En termes econòmics, ens han declarat la guerra i quan et declaren la guerra el pitjor que hi ha és no fer res". El diputat assegura que "la consciència i la memòria són l'únic que ens salva i que ens ha salvat com a país" i proposa seguir "repolititzant les classes populars" per girar la truita a la situació. "No podem deixar en mans d'altri la gestió del nostre futur econòmic. La corrupció no és del sistema. La corrupció és el sistema".
A les Terres de l'Ebre, amb un índex d'atur del 25% -dels més alts de Catalunya-, un 40% de la població en risc d'exclusió social, amb vora 8.000 joves que un bon dia van marxar per estudiar i que ja no han tornat i amb una alarmant desfeta del teixit industrial, la CUP ha vingut per quedar-s'hi.
