Una vegada celebrades les eleccions espanyoles d'este diumenge hi ha una sèrie de dates fixades per llei en les quals es basa tot el procés posterior a les votacions a Espanya. Les següents són algunes de les més destacades:
 
29 de juny

Dimecres es procedirà al segon recompte dels vots ja escrutats diumenge (els emesos en urna i per correu dins del territori nacional). Este escrutini general, que ha de finalitzar abans de dissabte, es farà a les juntes electorals provincials, i inclourà ja el vot dels espanyols residents a l'estranger (CERA). Els candidats electes seran proclamats quan es resolguen els recursos que poden presentar les diferents candidatures.
 
A partir del 4 de juliol

Un cop resolts tots els recursos, es proclamaran els resultats i els diputats i senadors electes podran fer els tràmits pertinents al Congrés i el Senat per obtenir les seues credencials.
   
19 de juliol
   
Constitució de les dues cambres i comunicació al Rei. La sessió constitutiva la dirigixen les Meses d'Edat -presidida pel parlamentari amb més anys, al qual assisteixen els dos més joves com a secretaris al Congrés i fins a quatre al Senat-. I la primera votació que té lloc és la destinada a designar el president de cadascuna de les cambres.

Resulta elegit per ocupar la presidència el que obtingue el suport de la majoria absoluta, cosa que en el cas del Congrés sembla que obligarà a pactes. 
   
Si cap candidat és elegit president en primera votació, es repetirà entre els dos que hagen obtingut més suport. En este segon intent ja només cal majoria simple per ocupar la presidència, és a dir, més vots que el rival. 
 
Este dia també s'elegirà la resta de membres de les meses del Congrés i el Senat, primer en una mateixa votació els vicepresidents (quatre al Congrés i dos al Senat) i després en una altra els secretaris (quatre en els dos casos). Seran designats els que treguen més vots.

Una vegada quede constituïda la Mesa del Congrés, el president de la Cambra es traslladarà al Palau de la Zarzuela per informar el Rei dels partits que han aconseguit representació.
   
Dia 20 de juliol

A partir d'esta data, el rei convocarà els líders de tots els partits (de menys a més) per sondejar-los sobre la investidura. Esta ronda de consultes pot prolongar-se durant dos o tres dies o fins i tot podria haver-n'hi diverses, segons la complexitat del mapa parlamentari nascut de les urnes, i que no hi ha un termini perquè Felip VI propoe un candidat per convertir-se en l'inquilí de la Moncloa.

Entre el 20 i el 25 de juliol

En este interval han de crear-se els grups parlamentaris al Congrés. 

I quan serà la investidura?

Si hi ha acord entre les forces polítiques, es calcula que el ple d'investidura podria celebrar-se, com a molt aviat, els dies 28 i 29 de juliol, o bé el 2 i 3 d'agost.

Estes dates, però, són una incògnita, ja que legalment no hi ha fixat un termini per a la sessió en la qual cal designar el president del govern espanyol. Habitualment el ple d'investidura s'ha convocat unes dues setmanes després de la constitució de les Corts, però l'incert panorama que pronostiquen les enquestes ho deixa tot a la mercè dels pactes, la qual cosa podria provocar que es tornés a endarrerir.

La votació d'investidura està regulada a l'article 99 de la Constitució. El candidat ha d'exposar el seu programa de govern, debatre amb els portaveus i després sotmetre la seua candidatura a votació. Si aconseguix majoria absoluta (176 “sís”), s'entendrà atorgada la confiança.
 
En el cas que no arribe a l'anhelada xifra, es convocarà una segona votació 48 hores després, en què ja n'hi haurà prou amb aconseguir una majoria simple de suports, això és més vots a favor que en contra.

Podria haver-hi noves eleccions? Quan?

En el cas que no aconseguisca ser investit en este segon intent, es tramitaran successives propostes pel mateix procediment i, si transcorren dos mesos a partir de la primera votació d'investidura i cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, caldria convocar noves eleccions.